23 novembre 2024
spot_img
23 novembre 2024

La desigualtat, el repte de Sud-àfrica

La pobresa i les desigualtats entre blancs i negres continuen afectant una part important de la població sud-africana

El 8 de maig se celebren eleccions generals a Sud-àfrica, un dels països més rics de l’Àfrica i, alhora, un país marcat per les desigualtats socials entre blancs i negres.

La desigualtat racial a Sud-àfrica comença amb l’arribada dels primers colons d’Europa al segle xvii. Els europeus es van imposar a la població autòctona amb les seves armes i van ocupar el poder durant segles.

A mitjan segle xx, la població negra va començar a reclamar els mateixos drets que els blancs. Per posar fi a les protestes, el 1948 el govern sud-africà (format per blancs) va impulsar l’‘apartheid’, un sistema de segregació racial que legalitzava el racisme i les desigualtats entre blancs i negres.

Aquest sistema es va aplicar fins a l’abril del 1994, quan l’advocat i activista Nelson Mandela va guanyar les primeres eleccions democràtiques en què van poder participar tots els sud-africans, inclosa la població negra.

L’actual president sud-africà, Cyril Ramaphosa, pertany al Congrés Nacional Africà (CNA), el partit amb què Mandela va guanyar les eleccions. No obstant això, el CNA es troba immers en una greu crisi arran dels múltiples casos de corrupció que afecten els seus membres.

Nelson Mandela es va convertir en president després de passar 27 anys a la presó per defensar els drets dels negres a Sud-àfrica. (Noel Klomfass / EFE)

 

Riquesa mal repartida

Vint anys després de l’eliminació de l’última llei de l’apartheid, la població sud-africana continua patint profundes desigualtats relacionades amb els drets econòmics, socials i culturals.

Sud-àfrica és un dels països més rics del continent africà, però aquesta riquesa no es distribueix amb igualtat entre la població. Moltes de les empreses són propietat de descendents d’europeus, per la qual cosa no redistribueixen els beneficis al país.

D’altra banda, la corrupció està molt estesa i és un dels principals problemes que afecta institucions i govern. Les protestes contra els polítics són generalitzades i la tensió social ha augmentat fins a provocar la dimissió del president Jacob Zuma el 2018.

El successor de Zuma va ser Cyril Ramaphosa. Malgrat haver augmentat la despesa pública en sanitat, educació i serveis bàsics, però, el país no redueix la pobresa i la desigualtat.

Les estadístiques oficials diuen que la meitat de la població sud-africana viu en la pobresa, i la majoria són persones negres.

Una imatge de sensesostre a Pretòria, la seu del poder executiu a Sud-àfrica. (Kim Ludbrook / EFE)

 

Diferències racials

Dècades després de la fi de l’apartheid, la majoria d’empreses és encara en mans dels blancs. A la pràctica, els diners es tradueixen en poder, qualitat de vida i capacitat d’adquisició, coses que la majoria de la població negra no té.

Quan Mandela va esdevenir president va treballar a favor de la reconciliació entre blancs i negres, perquè tots plegats poguessin construir una societat més justa.

En canvi, en comptes d’aconseguir una igualtat real, allò que existeix és una calma tensa. Les diferents races de Sud-àfrica viuen plegades, però sense barrejar-se. Com ja va dir Mandela en el seu moment: “Caldrà que passin molts anys per superar els efectes d’aquestes lleis racistes”.

Un grup de sud-africans negres ocupa un vagó de tren reservat per a blancs com a forma de protesta contra l’apartheid el 1952. (AFP)

 

Noves eleccions per millorar el futur

Gairebé 27 milions de persones podran participar en els comicis del 8 de maig. Aquestes eleccions serviran per comprovar si els sud-africans continuen confiant en el Congrés Nacional Africà (CNA), el partit de Mandela.

És molt probable que el CNA torni a guanyar els comicis. Després de tot, representa la població negra i els seus dirigents van pressionar Jacob Zuma perquè dimitís davant dels escàndols de corrupció.

No obstant això, el CNA haurà de recuperar la popularitat i fer grans canvis per posar fi a la pobresa i assegurar un repartiment just de la riquesa. La revista Time mostrava en portada aquesta desigualtat social i econòmica exemplificada en dos barris de Johannesburg separats només per una carretera.

https://www.instagram.com/p/BxAC_aQF692/?utm_source=ig_embed

El CNA domina tot el territori sud-africà, excepte el Western Cape, la província de la Ciutat del Cap, on governa l’Aliança Democràtica (AD), un partit multiracial.

El Congrés Nacional Africà (CNA), l’Aliança Democràtica (AD) i Els Combatents per la Llibertat Econòmica (EFF) buscaran aconseguir la victòria a les urnes demà.

Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -