Dia Internacional del Poble Gitano

Aquesta data vol promoure el reconeixement i la consciència sobre la cultura, la història i els reptes de la comunitat gitana a tot el món

Sabies que el 8 d'abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano? Aquesta data commemora el Primer Congrés Mundial des la Unió Internacional Romaní/Gitana, que va tenir lloc a Londres el 1971 i va marcar una fita important a la reivindicació dels drets d'aquesta comunitat.

L'objectiu d'aquesta jornada és reconèixer el valor del poble gitano i les contribucions que la seva cultura i història han aportat al món. També és un dia que serveix per conscienciar sobre la discriminació, l’estigma i els reptes als quals avui encara fa frontla comunitat gitana.

Per entendre tot això, cal conèixer bé d'on ve el poble gitano. També conegut com a poble romaní, aquesta és una comunitat ètnica originària del nord de l'Índia que es va dispersar per tot el món fa segles, portant amb si la seva llengua, cultura i tradicions.

Avui dia hi ha diverses teories sobre lesr aons per les quals els gitanos van emigrar del lloc d'origen: la persecució política, la recerca de noves oportunitats, les invasions militars al seu territori… No obstant, no se saben amb certesa aquestes causes.

Una característica distintiva de la cultura gitana és la seva llengua, elromà, que pertany a la família de llengües indoeuropees. A més, el poble gitano es caracteritza per la seva rica herència cultural, que inclou dansa, artesania i tradicions orals. La seva música ha tingut un impacte significatiu a la cultura mundial, amb gèneres com el flamenc a Espanya. Artistes gitanos como Camarón de la Isla han traspassat fronteres.

Tot i això, al llarg de la història, els gitanos han fet front a la persecució i la marginació a molts països. Han estat objecte d’estereotips negatius i polítiques discriminatòries que han limitat les seves oportunitats i drets. En molts casos, aquesta situació continua actualment.

Dret a una vida digna

La imatge negativa sobre la comunitat gitana que persisteix a la societat continua sent un dels principals obstacles que impedeixen el ple exercici de la ciutadania dels gitanos.

Durant dècades, aquesta comunitat ha estat víctima de discriminació a l'accés a l'educació, l'ocupació, l'habitatge i els serveis de salut.

Les lleis espanyoles garanteixen el dret a l'educació i la pràctica totalitat de nens i nenes gitanos han estat escolaritzats als centres educatius. No obstant això, encara hi ha problemes com les altes taxes d'abandonament escolar a la Secundària Obligatòria. Del conjunt de l'alumnat gitano que comença l'E.S.O., només la finalitza el 20%, segons la Fundación Secretariado Gitano.

Encara que hi ha dones i homes gitanos a tot tipus de professions, les dades revelen que un alt percentatge pateix uns índexs de desocupació molt superiors a la resta de la població. En molts casos, la comunitat queda relegada a la subocupació i a les activitats econòmiques de caràcter informal.

La Fundació Secretariat Gitano també assenyala que encara un 4% de les famílies gitanes habiten a barraques i nuclis segregats i el 12% viuen en infrahabitatges o espais que no reuneixen condicions adequades. Aquesta situació hauria de ser intolerable i injustificable, ja que impedeix l'accés a noves oportunitats per a aquesta comunitat.

Cultura gitana

La llengua té una gran rellevància a la cultura gitana. El romanès o llengua romaní és l'element d'unió entre les comunitats gitanes repartides pel món. A molts països aquesta llengua s'ha anat perdent per la imposició de l'idioma local, com és el cas d'Espanya.

No obstant això, els gitanos espanyols tenen un parla pròpia, coneguda com a caló(o calé), que és una variant del romaní. Hi ha paraules com “apoquinar”, “camelar”, “xaval” o “fetén” que s'utilitzen en castellà i que tenen un origen gitano.

Una altra de les grans contribucions del poble gitano a la cultura és la música. El flamenc va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. El dictamen d'aquesta organització assenyala que aquest estil és una marca d'identitat de nombroses comunitats, especialment dels gitanos, als quals atribueix un paper essencial en la seva evolució.

Hi ha multitud de artistes gitanos que han passat a la història: La Niña de los Peines, Lola Flores, Carmen Amaya, José Mercé, Remedios Amaya o Antonio Carmona són només alguns.