Disturbis a França després de l’assassinat d’un adolescent

Nahel, de 17 anys, va morir després que un agent de policia li disparés, cosa que ha provocat diverses protestes al país

Des de fa uns dies, França està vivint protestes i disturbis que han resultat centenars de detencions, policies ferits i vehicles incendiats. Els aldarulls es van iniciar després de la mort d'un menor de 17 anys a mans de la policia francesa quan aquest intentava fugir amb un cotxe.

El succés va passar el 27 de juny passat a Nanterre, als afores de París. Nahel, de 17 anys, va ser detingut per una parella de policies al descobrir que conduïa sense carnet. El jove va intentar escapar-se amb el vehicle i va ser llavors quan un dels policies el va disparar, i va provocar la seva mort.

La policia francesa va afirmar que havia disparat en defensa pròpia després d'un intent d'atropellament del menor. Tot i això, un vídeo gravat per un testimoni i difós en xarxes socials posa en dubte la versió policial. A l'enregistrament es veu com el jove accelera intentant fugir sense amenaçar directament la integritat dels policies.

L'assassinat de Nahel ha commocionat França i ha provocat multitudinàries protestes a diverses ciutats. Unes 6.200 persones van marxar dijous passat a Nanterre i van guardar un minut de silenci en homenatge al jove. Al marge d'aquestes protestes pacífiques, centenars de persones s'han enfrontat a la policia antiavalots per mostrar la seva indignació pel que ha passat.

Després d'una investigació, la Fiscalia ha acusat formalment d'homicidi voluntari el policia que va matar el jove, perquè considera que les condicions legals per utilitzar l'arma no es van donar aquell dia. L'agent ja ha passat a disposició judicial i se n'ha sol·licitat l'entrada immediata a la presó provisional.

Intervenció policial

Després de la mort de Nahel, milers de persones han sortit als carrers de França per mostrar indignació per l'actuació de la policia. Tot i que hi ha hagut mobilitzacions pacífiques, els disturbis violents estan provocant una situació molt tensa al país, amb fortes càrregues policials.

Les tres primeres nits de disturbis van acabar amb 24, 150 i 667 persones detingudes respectivament, segons han confirmat les fonts policials. Dijous passat, el ministre d'Interior, Gerald Darmanin, va anunciar que multiplicaria per quatre el dispositiu policial, passant de 9.000 a 40.000 agents per intentar restablir l'ordre.

L’assassinat de l’adolescent ha tornat a posar sobre la taula el tema de la brutalitat policial. Diverses organitzacions de drets humans fa anys que denuncien abusos i violacions als drets per part d'agents de seguretat al país. Moltes vegades, aquest tracte injust està dirigit a persones migrants. En el cas de Nahel, la família era d'origen algerià.

L'organització Human Rights Watch (HRW) assegura en un informe que la policia francesa abusa del seu poder i autoritat per aturar i registrar joves migrants de manera repetitiva i sense evidències. Segons HRW, la majoria d'aquests procediments mai no són registrats per part de la policia.

L'organització denuncia com el racisme i la discriminació institucional continuen sent una greu problemàtica a França i insta el govern francès a prendre mesures per frenar la violència policial.

Estat d'emergència

De moment, el ministre d'Interior francès ha descartat declarar l'estat d'emergència pels disturbis, una mesura que sí que es va aprovar el 2005 en un context semblant. El 27 d'octubre d'aquell any, els adolescents Zyed Benna i Bouna Traoré van morir electrocutats mentre fugien de la policia a Clichy-sous-Bois, als afores de París.

Igual que passa amb Nahel, l'assassinat d'aquests dos joves va generar una onada de protestes i disturbis a França. Els enfrontaments amb la policia es van intensificar ràpidament i els disturbis es van estendre a nombroses ciutats del país, incloent París, Lió, Marsella, Tolosa i Nantes, entre d'altres.

Els manifestants van incendiar automòbils, van saquejar comerços i es van enfrontar amb la policia en violents enfrontaments de carrer. Segons va publicar el diari francès Le Monde en un reportatge, els disturbis van deixar dues persones mortes, 56 policies ferits, prop de 3.000 detencions i més de 9.000 vehicles cremats.

Davant la gravetat de la situació, el llavors president de França, Jacques Chirac, va declarar l'estat d'emergència el 8 de novembre del 2005. Aquest va atorgar poders addicionals a la policia: per exemple, se'ls va permetre imposar tocs de queda a les àrees afectades amb lobjectiu de restaurar lordre.

No ha estat l'únic moment que França ha decretat l'estat d'emergència. El 2015, després dels atacs terroristes per part d'Estat Islàmic (ISIS) a diferents llocs del país, el llavors president François Hollande també va imposar aquesta mesura. Sota l'estat d'emergència es van arrestar individus sospitosos de tenir vincles amb el terrorisme i es van imposar mesures addicionals de seguretat, com ara el desplegament de tropes pels carrers del país.

Treballa l’actualitat a l’aula   

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!