Donald Trump s’imposa a l’inici de les primàries als Estats Units

El expresidente ha sido el candidato republicano más votado en los caucus de Iowa, la primera cita de las elecciones estadounidenses

Les eleccions presidencials dels Estats Units acaben de donar el tret de sortida a Iowa, un dels cinquanta estats del país. Allà l'expresident Donald Trump ha estat el candidat republicà més votat en un procés de caucus, un esdeveniment fonamental als comicis nord-americans.

Abans que els ciutadans votin per triar el seu president, una cita que tindrà lloc el proper 5 de novembre, han de decidir qui seran els candidats a la Casa Blanca. És a dir, quins membres del Partit Republicà i Demòcrata seran seleccionats per representar les seves respectives formacions a l'elecció general.

Aquest procés implica la celebració de primàries i caucus. Les primàries són unes eleccions més tradicionals: els votants van a col·legis electorals i escullen amb un vot secret el seu candidat favorit. Els caucus són diferents, ja que els ciutadans de cada zona electoral són els que es reuneixen per discutir i decidir quin candidat donar suport. A grans trets és com una reunió de veïns que té lloc a centres cívics, col·legis, poliesportius…

Tots dos processos serveixen per triar els delegats, individus que representen cada estat a la Convenció Nacional. La Convenció és un esdeveniment important per als partits polítics, on els delegats es reuneixen per discutir, votar i finalment seleccionar el candidat presidencial que es presentarà a les eleccions generals.

Al Partit Demòcrata, Joe Biden és l'actual president dels Estats Units i es presenta com a candidat per aconseguir la seva reelecció. També hi ha altres demòcrates que el desafien a les primàries, com Dean Phillips i Marianne Williamson. Dins del Partit Republicà, els candidats són Donald Trump, Ron DeSantis i Nikki Haley.

La primera data del calendari electoral dels EUA ha estat el 15 de gener, quan els membres del Partit Republicà es van reunir al primer caucus a Iowa. El Partit Demòcrata vol que la seva primera primària oficial sigui el 3 de febrer a Carolina del Sud. El calendari s'estén fins al juny, quan tindran lloc les darreres primàries.

Les acusacions contra Trump

Donald Trump encara les eleccions dels Estats Units en un moment clau en la seva relació amb la justícia del país: l'últim any, ha estat imputat de diferents càrrecs i té diversos càrrecs oberts. El maig del 2023, va ser declarat culpable d'un delicte d'agressió sexual per abusar sexualment de l'escriptora E. Jean Carroll als 90.

Al juny, l'expresident va ser imputat pel cas dels documents classificats trobats a la seva residència de Mar-a-Lago (Florida). Va ser acusat de retenció deliberada d’informació sensible, ocultament corrupte de documents i conspiració per obstruir la justícia.

Era la primera vegada en la història del país en què un exmandatari era acusat de càrrecs federals, és a dir, un delicte o violació de la llei que està tipificat i processat sota les lleis federals dels Estats Units.

A l'agost, va ser imputat per presumptament intentar revertir el resultat de les eleccions del 2020, en què va perdre davant del líder demòcrata Joe Biden. El jurat el va acusar de difondre “mentides” relacionades amb un presumpte frau electoral i afirmar que, en realitat, la victòria li pertanyia. Esdeveniments que van envoltar l'assalt al Capitoli per part dels seus seguidors després de perdre les eleccions.

En concret, l'expresident s'enfronta a quatre càrrecs que inclouen conspiració per defraudar els Estats Units, conspiració per obstruir un procediment oficial, obstrucció i intent d'obstruir un procediment oficial i conspiració contra drets. Trump anirà a judici per aquest darrer cas el març del 2024, enmig de les primàries.

L'elecció del president

La Constitució dels Estats Units estableix un sistema electoral d'elecció indirecta. Això vol dir que els ciutadans nord-americans no voten directament el president, sinó uns representants que després deleguen el seu vot.

Els representants també es coneixen com a electors i són convocats pels partits polítics. Els electors es reparteixen entre els 50 estats, però no tots els estats tenen el mateix nombre d'electors: per exemple, Califòrnia té 55 electors, Texas en té 38 i Florida en té 29.

A tot el país hi ha un total de 538 electors que conformen el Col·legi Electoral, l'autoritat que elegeix el president dels Estats Units. Això es tradueix que el candidat no guanya amb més vots, sinó amb més electors.

Per això es diu que a les eleccions nord-americanes hi ha dos tipus de vot: el vot popular (la ciutadania que vota els representants) i el vot electoral (quan els representants voten el candidat a la presidència). Aquests dos vots solen coincidir: si els representants demòcrates són els més votats pels ciutadans a la majoria d'estats, és molt probable que guanyi el candidat demòcrata.

Tot i això, també hi ha hagut excepcions com les eleccions presidencials del 2016. Donald Trump va guanyar les eleccions i es va convertir en president malgrat haver obtingut el suport de 2,8 milions de votants menys que la seva rival Hillary Clinton. El candidat republicà va guanyar en vots electorals: en va obtenir 306 contra els 232 de la demòcrata.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobriu l'activitat que us proposem avui!