El reporter David Beriáin i el càmera Roberto Fraile van ser atacats en una emboscada mentre gravaven un documental sobre la caça furtiva a l'Àfrica
Els periodistes espanyols David Beriáin i Roberto Fraile van ser assassinats el dilluns a Burkina Faso, al nord-oest d'Àfrica, on rodaven un documental sobre la caça furtiva. El govern burkinès ha informat que l'atac va ser comès per terroristes, però encara no s'ha confirmat a quin grup pertanyen.
L'activista irlandès Rory Young, fundador de l'ONG Chengeta Wildlife per a la conservació de la natura, viatjava amb els dos periodistes i també va morir en l'atac. Els tres anaven acompanyats per un guarda de seguretat burkinès que encara no ha estat localitzat.
Beriáin i Frare havien viatjat fins a l'Àfrica per gravar un documental sobre la caça il·legal d'espècies protegides. Van ser segrestats quan es trobaven prop de la reserva natural de Pama, una de les zones més populars del país per anar de safari.
David Beriáin havia viatjat per tot el món per escriure reportatges sobre zones de conflicte, com la violència de les maras a El Salvador, els combats de les FARC a Colòmbia o la guerra de l'Iraq.
També tenia la seva pròpia productora, 93 metros, amb la qual va fer diversos documentals de denúncia social amb temàtiques molt diferents: des de la caça furtiva fins a l'espoli arqueològic, passant per un retrat dels bombers que arrisquen la vida per apagar incendis o el testimoniatge de Juan Balderas al corredor de la mort dels Estats Units.
Roberto Fraile va participar com a càmera en molts d'aquests documentals. Com Beriáin, va viatjar a molts països en conflicte per retratar amb imatges les conseqüències de la violència. Una tasca perillosa però necessària per saber què passa al món i que els crims no quedin impunes. En 2012 va resultar ferit a Alep mentre cobria la guerra de Síria.
Burkina Faso: el destí dels caçadors furtius
A Burkina Faso hi ha tres parcs nacionals i diverses reserves naturals, on les espècies animals estan protegides per llei. També hi ha zones de caça sostenible regulades per les autoritats, la qual cosa permet controlar la població de cada espècie i garantir-ne la supervivència.
Malgrat això, els furtius s'arrisquen a violar les lleis per caçar un exemplar de búfal o de lleó, pel qual poden aconseguir milers d'euros. En una regió on la majoria de la població viu sota el llindar de la pobresa i hi ha poques perspectives de futur, la caça il·legal es converteix en una alternativa fàcil per guanyar diners.
Malgrat els esforços dels governs africans, els crims contra la natura no han deixat d'augmentar. Els caçadors furtius s'aprofiten dels avenços tecnològics i armamentístics per localitzar i atrapar a les preses. Els cossos dels animals es venen sencers, com a trofeus, o bé per peces: la pell, les banyes i fins i tot alguns òrgans als quals s'atribueixen propietats curatives.
El continent africà és un dels més afectats per aquesta xacra. Segons la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades elaborada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), només queden entre 23.000 i 39.000 exemplars de lleons a Àfrica, mentre que l'elefant africà es troba a la vora de l'extinció.
El Sahel, sota l'amenaça del gihadisme
Burkina Faso es troba a la frontera amb països com Mali o Níger. Els tres estats formen part del Sahel, una zona del continent africà situada entre el desert del Sàhara al nord i la sabana sudanesa al sud, i on els atacs de grups terroristes i caçadors furtius són cada vegada més habituals.
Diversos grups armats vinculats al terrorisme gihadista actuen a la zona del Sahel, com el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (GSIM) o l'Estat Islàmic en el Gran Sàhara (EIGS). Aquests grups es dediquen a assassinar i segrestar persones per reclamar rescats i finançar les seves operacions.
Davant l'augment de la violència i els atacs, centenars de milers de persones s'han vist obligades a abandonar casa seva. L'any passat, Burkina faso va superar el milió de desplaçats interns, segons informa l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La situació és encara més greu per culpa de la pobresa, la falta d'aliments i els efectes de la pandèmia de coronavirus.
El grup terrorista Ansarul Islam (Defensors de l'Islam), sorgit a Burkina Faso, segueix els passos d'Estat Islàmic al Pròxim Orient i pretén establir un nou estat seguint els valors de l'“islam autèntic”. A més d'atacar edificis governamentals i organitzar atemptats contra les forces de seguretat, també ataquen les escoles perquè les classes es facin en àrab (l'idioma oficial a Burkina Faso és el francès) i es limitin a ensenyar l'Alcorà.
