L'addicció als ‘smartphones’ i la sensació de perdre massa temps amb el mòbil fa que molta gent vulgui recuperar els telèfons sense connexió
Al nostre planeta hi ha 7.900 milions de persones i més de 6.500 milions de ‘smartphones’ (telèfons mòbils amb connexió a internet), segons dades de Statista. la Xina, l'Índia i els Estats Units, els tres països més poblats del món, són els estats on hi ha més usuaris de telèfons amb connexió.
Els smartphones o telèfons intel·ligents permeten navegar per internet com ho faríem amb un ordinador. Aquesta característica els converteix en un dispositiu multiús: l'utilitzem per xatejar, llegir les notícies, veure sèries, comprar per internet, jugar videojocs en línia, mirar les xarxes socials…
Cada dia, passem hores davant la pantalla del nostre smartphone i, per aquest motiu, cada vegada més persones estan recuperant els telèfons mòbils originals, que no tenen connexió a internet: només permeten trucar i enviar missatges de text (SMS).
Són els ‘dumbphones’ o telèfons ximples. El nom s’ha creat en contraposició als smartphones, que tenen un programari complex, amb accés a internet de banda ampla i utilitats multimèdia per escoltar música, gravar vídeos, fer fotos o editar textos. Un dumbphone no té res d'això.
🪢Según información de la BBC, los ‘dumbphones’ (teléfonos tontos o simples) son cada vez más deseados alrededor del mundo. 👀 pic.twitter.com/P4lkJFx4Rn
— AJ+Español (@ajplusespanol) April 21, 2022
La compra de telèfons mòbils sense connexió va passar de 400 milions el 2019 a mil milions de dispositius el 2020, segons un informe de Counterpoint, una consultora que analitza les tendències globals en el sector de la tecnologia i les comunicacions.
Aquesta tendència contrasta amb la venda de smartphones: encara que es venen molts més dispositius amb connexió a internet (més de 1.500 milions a tot el món l’últim any), les estadístiques mostren que la venda de telèfons intel·ligents s'ha congelat.
Per tal de fer-los més competitius, els nous fabricants de dumbphones inclouen algunes funcions bàsiques dels ‘smartphones’ com el reproductor de música, el WhatsApp o el GPS. D'aquesta manera, incorporen els avantatges d'internet però eviten la dependència dels usuaris a les aplicacions i xarxes socials.
Addicció i dependència dels mòbils
El canvi en l'ús de telèfons mòbils està relacionat amb la saturació o l'ansietat que provoca estar permanentment connectats. Tenim el mòbil sempre a mà: a classe, a la feina, esperant l'autobús… en qualsevol moment lliure, sense adonar-nos, aprofitem per a llegir el WhatsApp, revisar el correu o entrar a les xarxes socials per veure què han publicat les nostres amistats.
El telèfon mòbil també s'ha convertit en una eina de treball molt important: podem respondre correus, descarregar informes i editar documents des del mòbil. Però això també ha provocat que la nostra vida laboral acabi envaint el nostre espai personal.
A diferència de l'addicció als videojocs, reconeguda com un trastorn per l'Organització Mundial de la Salut, l'addicció als mòbils no es considera una malaltia. Malgrat això, l'abús del telèfon mòbil és cada vegada més habitual, sobretot entre la població més jove.
El Fons de Nacions Unides per la Infància (UNICEF) reconeix en un estudi que 1 de cada 3 adolescents espanyols fa un ús problemàtic d'internet, la majoria a través del telèfon mòbil. D'altra banda, nombrosos estudis evidencien que l'abús del mòbil pot perjudicar les relacions socials i la nostra capacitat per relacionar-nos.
Els experts han creat nous conceptes per descriure aquestes conductes. La nomofobia defineix la por irracional a estar desconnectat, mentre que els joves de 20 a 40 anys reben el nom de “generació muda” per la dificultat que mostren a l’hora de mantenir una conversa per telèfon, perquè prefereixen comunicar-se per WhatsApp o altres aplicacions de missatges.
Del telèfon al ‘telèfon intel·ligent’
La història del telèfon es remunta a mitjan segle XIX: l'italià Antonio Meucci va inventar el 1854 un aparell que podia transmetre senyals acústics a distància a través d'ones elèctriques. Malgrat això, Meucci no tenia diners per patentar-lo i Alexander Graham Bell va ser-ne considerat l’inventor durant més d'un segle.
Aquests primers telèfons funcionaven a través de línies de cable quilomètriques. Els primers telèfons mòbils, que transmetien el so a través d'ones de ràdio, no es van inventar fins a un segle més tard.
El primer telèfon mòbil de la història va ser creat el 1973 i pesava més de dos quilos. El seu inventor, Martin Cooper, treballava com a enginyer a Motorola, una de les empreses pioneres de la telefonia mòbil. La companyia va invertir més d'un milió de dòlars a desenvolupar el prototip, que costava més de 4.000 dòlars en aquella època.
A mesura que la tecnologia va avançar, la mida i pes dels telèfons mòbils es va anar reduint. El desenvolupament dels processadors (la part central d'un ordinador, que interpreta les instruccions d'un programa informàtic i permet activar les funcions) també va impulsar l'evolució dels cel·lulars.
#Datos Hace 20 años salió a la venta el primer "smartphone", el Nokia 9000 Communicator, el cual fue presentado en agosto de 1996. pic.twitter.com/3HSczzhFwQ
— CMI Digital (@CMI_Digital) September 30, 2016
En 1996 va aparèixer el primer smartphone de la història: el Nokia 9000 Communicator, que incorporava el software dels ordinadors i podia connectar-se a internet. Més d'una dècada després, a partir del 2010, l'ús de mòbils amb connexió a internet va començar a popularitzar-se entre la població. Ara, hi ha qui prefereix tornar a l'essència del telèfon i fer-lo servir només per trucar i poca cosa més.
