El BBVA insisteix en quedar-se amb el Banc Sabadell

El consell d'administració del BBVA ha llançat una opa hostil, una operació que si tirés endavant augmentaria la concentració bancària a Espanya

Dos dels bancs més grans d'Espanya ocupen les portades dels mitjans de comunicació. El BBVA vol fer-se amb el control del Banc Sabadell. El banc basc no desisteix en el seu intent de compra del Sabadell a pesar de l’oposició de l'entitat catalana, que la setmana passada va rebutjar l'oferta de compra amistosa plantejada per BBVA.

El Sabadell va explicar llavors que la proposta per fusionar les dues entitats bancàries era insuficient. Segons el banc català, l'oferta infravalorava el valor del banc i les seves perspectives de creixement com a entitat independent, i tindria conseqüències negatives per a l'ocupació dels seus treballadors.

Tot i l'oposició, BBVA continua insistint en la fusió i ara el seu consell d'administració ha llançat una opa hostil. Una opa (oferta pública d'adquisició) es produeix quan una empresa vol comprar-ne una altra i, per fer-ho, ofereix a tots els accionistes de l’altra empresa la compra de les seves accions a un preu que sol ser superior al del mercat per incentivar que acceptin.

En el context d'un banc, els accionistes són aquells que han invertit a l'entitat bancària en comprar les seves accions. Quan una persona adquireix accions d'un banc, posseeix una part proporcional de la propietat empresa.

Les opes poden ser amistoses, quan hi ha acord previ entre les parts, o bé hostils, si no existeix aquest pacte previ. En el cas de l’operació llançada per BBVA, es parla d’opa hostil perquè és una oferta que no compta amb el vistiplau de la direcció del Sabadell.

De moment, els accionistes del Sabadell no s'han pronunciat i l'operació pot trigar diversos mesos a tancar-se.

Concentració bancària

Si es dugués a terme la fusió de les dues entitats, BBVA-Sabadell es convertiria en el segon banc més gran d'Espanya i el tercer d'Europa. A més, el mercat bancari a Espanya es concentraria només en tres grans entitats: Santander, CaixaBank i el nou conglomerat.

La concentració al sector bancari no és una cosa nova. Aquesta es va disparar després de l'esclat de la gran crisi financera que va començar el 2008, a mesura que el nombre d'entitats bancàries rellevants es van reduir de 50 a 10 com a conseqüència de les nacionalitzacions i fusions.

Aquest tipus de fusions té conseqüències a diferents nivells. D'una banda, suposa la destrucció de llocs de treball i el acomiadament de personal. Per un altre, hi ha una reducció de la competència al mercat. Menys opcions per als consumidors poden portar a una reducció en la qualitat dels serveis oferts i a un augment de les tarifes i comissions.

A més, augmenta el risc de l’exclusió financera a determinades zones d'Espanya: pobles i ciutats tindran menys caixers automàtics i seus si hi ha menys entitats bancàries disponibles.

Moltes vegades, les fusions d'entitats bancàries no tenen en compte l’impacte que aquestes operacions poden tenir per alsciutadans i els petits negocis, sinó que pensen principalment a generar un negoci amb més poder i menys costos.

Què és i com funciona un banc

Actualment, hi ha diferents tipus d’entitats financeres. Una de les més conegudes és la banca per a particulars, que aglutina tots els bancs convencionals. Sabadell, BBVA, Santander, Caixabank o ING en són alguns. Aquests es dediquen a captar diners i prestar aquests diners a d’altres persones o entitats, cobrant per això un tipus d'interès.

D'aquesta manera, quan ingresses diners al banc, aquest no es queda quiet. L'entitat financera ho inverteix en altres empreses o persones que ho necessiten, cobrant-los un interès, és a dir, uns diners extra. Això permet als bancs ser rendibles econòmicament i obtenir beneficis.

Entre moltes altres funcions, el banc permet demanar un préstec. El prestatari (persona que sol·licita el préstec) està obligat a tornar els diners a l'entitat bancària juntament amb els interessos acordats dins d'un període concret.

Aquest préstec pot tenir forma d’hipoteca, que és aquell que s'utilitza per comprar una propietat immobiliària, com una casa o un terreny per construir. Però també hi ha préstecs personals per pagar un cotxe o finançar els costos educatius que suposen anar a la universitat, per exemple.

Però, d'on treuen els bancs els diners per a aquests préstecs? Principalment, dels fons que dipositen els estalviadors. Els clients dipositen els seus estalvis al banc de confiança, aquest es queda amb una part com a reserva, però una part d'aquests diners els utilitza per oferir préstecs a altres clients.

A més dels estalviadors, els bancs també poden aconseguir diners del capital aportat pels accionistes i dels préstecs interbancaris (diners que es presten entre entitats bancàries).