7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

El coronavirus no dona treva

L'aparició de la variant òmicron i l'augment de casos a tot el món imposen noves restriccions per frenar la pandèmia 

L'aparició d'una nova variant de coronavirus amb nombroses mutacions i que es propaga a gran velocitat ha posat en alerta governs de tot el món. La variant B.1.1.529 o òmicron, lletra grega que li ha assignat l'Organització Mundial de la Salut (OMS), ha aparegut a Sud-àfrica però ja s'han detectat casos a diversos països del sud de l'Àfrica i Europa. 

Cada nova variant del SARS-CoV-2 modifica les característiques del virus: pot fer que es propagui amb més facilitat o que sigui més resistent a les vacunes. Per això l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha convocat una reunió d'urgència per valorar la nova variant i l'ha qualificat com a variant preocupant (VOC), fet que implica noves restriccions per frenar-ne la propagació.

Alguns governs ja han pres mesures. Els països de la Unión Europea, Regne Unit, Estats Units, Canadà, Austràlia i diversos països d'Amèrica del Sud han prohibit l'arribada de vols des de països del sud de l'Àfrica. Al Regne Unit, els viatgers procedents d'aquests països hauran de complir una quarantena i estar aïllats durant 10 dies.

Els científics de l'OMS assenyalen que la variant B.1.1.529 té un nombre de mutacions molt més gran que el d'altres variants, sobretot en la proteïna espiga, que és la part que el virus fa servir per penetrar a les cèl·lules del nostre cos.

La majoria de vacunes contra la covid estan dissenyades per desactivar aquestes proteïnes. El problema és que, amb les mutacions, el virus canvia la manera amb què s'introdueix a les cèl·lules i, com a conseqüència, les vacunes deixen de funcionar.

L'Organització Mundial de la Salut tem que aquesta nova variant pugui ser més contagiosa que la variant delta, detectada per primera vegada a l'Índia a l'octubre del 2020 i que es va estendre ràpidament per tot el món.

Certificat covid: el nou passaport mundial

Davant l'augment de contagis i l'aparició de noves variants, cada vegada més països estan aplicant el passaport covid com a requisit per accedir a locals comercials i de restauració, gimnasos, museus o teatres. Aquest passaport immunitari també és necessari per viatjar a la majoria de països.

Els governs esperen que, d'aquesta manera, més gent s'animi a vacunar-se i es puguin evitar restriccions més severes, com el tancament temporal de negocis o el confinament.

A la Unió Europea, el certificat covid permet viatjar sense restriccions entre els 27 països membre. No obstant això, a partir de gener aquest certificat tindrà una caducitat de 9 mesos a partir de l'última dosi rebuda: la població adulta haurà de vacunar-se amb una tercera dosi de reforç per a renovar el passaport immunitari.

El debat sobre la tercera dosi posa en relleu una vegada més la desigualtat en l'accés a les vacunes entre els països rics i pobres. Més de la meitat de la població mundial (54%) ha rebut almenys una dosi de la vacuna, segons dades de Our World in Data; no obstant això, només el 5,6% d'aquesta població parcialment vacunada pertany a països amb baixos ingressos.

Mapa mundial vacunació
El mapa mostra que els països africans, al Sud-est Asiàtic i l'est d'Europa són els més endarrerits en el procés de vacunació. (OWID)

Els Estats Units (48 milions de casos confirmats), l'Índia (34 milions) i el Brasil (22 milions) continuen sent els tres països més afectats per la covid, segons dades de l'OMS. els Estats Units és el país més ric del món però va adoptar una posició negacionista durant els primers mesos de la pandèmia, sense confinament ni ús de màscara obligatori, fet que va resultar en una ràpida expansió del virus.

En canvi, la crisi sanitària a l'Índia es deu a la falta de recursos mèdics i a l'alt nivell de pobresa entre la població. En el cas del Brasil, la mala gestió de la pandèmia per part del govern han portat al president, Jair Bolsonaro, a ser acusat de crims contra la humanitat.

Efectes sobre l'economia

La nova variant també ha tingut conseqüències per a l'economia. Les borses de tot el món han registrat pèrdues econòmiques per por a una nova onada de contagis que tingui un abast global. 

A principis de l'any passat, la pandèmia va paralitzar les fàbriques i el comerç entre països i continents, la qual cosa va provocar una greu crisi econòmica. Les restriccions van afectar el consum i van obligar a tancar molts negocis. D'altra banda, moltes persones van perdre la feina i van passar a dependre dels subsidis i ajudes econòmiques dels governs.

Ara, els inversors i empreses temen que pugui passar el mateix, per això intenten vendre els seus béns i accions abans que perdin valor. El problema és que això provoca un efecte dominó: quan tothom vol vendre, l'oferta és més gran que la demanda i, com a conseqüència, el preu dels productes disminueix.

És el contrari del que va passar fa justament un any, a finals del 2020, quan l'anunci de les vacunes contra la covid-19 va omplir d'optimisme la societat, els governs i també els mercats financers. La perspectiva d'un món lliure del virus va animar els inversors a comprar i això va provocar que els preus pugessin.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -