El fong negre amenaça els pacients de covid a l’Índia

El país asiàtic és el més perjudicat per aquesta infecció que afecta els pacients amb un sistema immunitari debilitat

El govern de l’Índia, un dels països més afectats pel coronavirus, lluita ara contra una nova infecció: la mucormicosi, també coneguda com a “fong negre”. L’augment de casos ha posat en alerta les autoritats sanitàries de la regió, ja que afecta sobretot malalts de covid-19 o pacients ja recuperats però que encara tenen el sistema immunitari debilitat.

La infecció s’adquireix per contacte amb espores del fong, present en l’aire i el medi ambient a gairebé qualsevol lloc, o per la pell a través de talls o ferides obertes. La majoria de vegades no provoca infecció, però pot tenir greus conseqüències en la salut de pacients amb un sistema immunitari dèbil, com les persones amb sida, diabetis o que prenen medicaments per lluitar contra bacteris i gèrmens. Per això els malalts de covid que prenen corticoides per recuperar-se són pacients de risc.

A l’Índia s’han detectat 14.000 casos de fong negre. Pot semblar poc per al segon país més poblat del món, amb més de 1.300 milions d’habitants, però la taxa és molt més elevada que a altres països. A més, es tracta d’una infecció amb un alt percentatge de mortalitat: pot arribar fins al 80% segons l’estat previ del pacient.

A banda de símptomes com els del coronavirus (febre, tos o dificultat respiratòria), els principals signes d’alarma de la murcomicosi són la inflamació facial d’un sol costat, mal de cap, congestió nasal i lesions negres al pont nasal o a la part superior interna de la boca.

La falta de medicines i d’infraestructura sanitària per atendre la població han facilitat l’expansió del fong negre a l’Índia. A més, una part important de la població té diabetis (molts sense diagnosticar) i, per tant, més risc d’infectar-se.

En canvi, als Estats Units, el país amb la taxa de diabetis més alta del món (9,3%), el fong negre representa una infecció rara perquè el sistema sanitari disposa de més recursos i la majoria de malalts estan controlats.

Desigualtat amb les vacunes

L’amenaça del fong negre és una mostra més de com la pandèmia afecta de manera diferent els països depenent de la seva situació socioeconòmica. Al principi, aquesta desigualtat es va reflectir en la capacitat per atendre pacients, però ara són les vacunes les que arriben amb diferent ritme als països rics i pobres.

Així, segons dades de Our World in Data, a l’Índia només s’han posat 16,5 dosis de la vacuna a cada 100 habitants, mentre que als Estats Units s’han administrat 90,5 dosis per cada 100 habitants i al Regne Unit, 101,8. A l’altra cara de la moneda, països com Camerun o Mali no arriben a la dosi per cada 100 habitants, Nigèria està lleugerament per sobre de la unitat i el Pakistan, un dels països més poblats del món, tan sols ha administrat 3,7 dosis per cada 100 persones.

Per combatre aquesta desigualtat, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat als fabricants de vacunes que posin a disposició del Covax, el programa mundial de vacunació, la meitat de la seva producció de dosis d’enguany.

La plataforma Covax va ser llançada a l’abril de 2020, en plena pandèmia, i està codirigida per l’Aliança Gavi per les Vacunes, la Coalició per la Promoció d’Innovacions en la Preparació davant Epidèmies (CEPI) i l’OMS. L’objectiu és accelerar el subministrament de vacunes als països més pobres per a garantir un accés just i igualitari a la salut mundial i aconseguir com més aviat millor el 20% de la població vacunada.

Les variants, amb lletres gregues

Vincular les variants del coronavirus als països d’origen pot provocar situacions de discriminació i xenofòbia, com ja va passar a l’inici de la pandèmia amb la comunitat asiàtica degut al fet que el virus es va detectar primer a Wuhan, una ciutat de la Xina.

En l’actualitat s’han detectat almenys 10 variants, el nom científic de les quals és difícil de recordar de manera que han estat batejades amb el nom del lloc on van ser descobertes. És el cas de la B.1.17 o variant britànica, la B.1.351 o variant sud-africana, la P.1 o variant brasilera, i la B.167.2 o variant índia, entre d’altres.

Davant l’estigma i discriminació que suposa per a aquests paises, l’OMS ha decidit canviar el nom de les noves variants amb una lletra de l’alfabet grec. D’aquesta manera, la britànica passa a ser la variant Alfa; la sud-africana, Beta; la brasilera detectada al novembre de 2020 és Gamma i l’índia, Delta. Aquestes quatre són les que més preocupen a les autoritats sanitàries, ja que tenen efectes més greus per als pacients.