El marit de la reina d'Anglaterra serà enterrat demà en un funeral privat i sense caps d'estat a causa de la covid-19
El príncep Felip, marit de la reina Elisabet II d'Anglaterra, va morir el passat 9 abril als 99 anys i serà enterrat demà en un funeral privat al castell de Windsor, una de les residències de la família reial britànica, situada a l'oest de Londres.
També conegut amb el títol de duc d'Edimburg, Felip havia estat operat d'una malaltia cardíaca al març i havia sortit de l'hospital amb un aspecte molt desmillorat. Al juny hauria complert 100 anys.
Les restriccions per la covid-19 han impedit que es faci un funeral d'estat, mb representació de les famílies reials i governs de tot el món, ja que el Regne Unit és un país molt influent i manté nombroses relacions polítiques i comercials a nivell internacional.
A més, Felip havia expressat en vida que no volia un funeral multitudinari. Només hi assistiran una trentena de persones del cercle més proper, familiars i amics. El mateix primer ministre britànic, Boris Johnson, ha anunciat que no hi anirà perquè un altre membre de la família pugui assistir al funeral.
Felip va néixer el 10 de juny del 1921 a l'illa grega de Corfú. Era fill del príncep Andreu de Grècia i Dinamarca i de la princesa Alícia de Battenberg. Va viure gran part de la seva vida a l'exili, ja que la família reial grega va ser desterrada després de la derrota a la guerra Greco-turca(1921-1922).
Es va educar en internats d'Alemanya i Escòcia, i va iniciar una carrera militar a la Marina Reial Britànica. Va anar ascendint fins a ocupar el càrrec de primer tinent i va lluitar amb el bàndol aliat durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Però el 1947 va abandonar la seva carrera a la Marina per casar-se amb la princesa Elisabet, hereva al tron britànic. Van tenir quatre fills: Carles, Anna, Andreu i Eduard.
Felip va estar casat amb Elisabet 73 anys. Durant tot aquest temps va tenir un paper secundari com a consort reial, assistint a actes oficials i representant a la monarquia britànica per tot el món. Però en realitat va ser un pilar molt important per a la reina, que solia demanar-li l'opinió sobre afers d'estat.
Elisabet II, monarca del Regne Unit i 15 països més
Elisabet II es va convertir en reina amb només 25 anys quan el seu pare, el rei Jordi VI, va morir el 6 de febrer del 1952. Avui dia, el seu regnat és el més llarg de la història de la Gran Bretanya i un dels més prolongats del món: porta 69 anys ocupant el tron.
Com a cap d'Estat, la reina no té poder per governar (poder executiu) però si que manté una funció institucional: convoca i dissol el Parlament, i les lleis requereixen d'un “consentiment reial” per ser aprovades. Encara que no intervingui directament en les qüestions polítiques, la seva figura és molt respectada i, amb la resta de la família reial, representa el Regne Unit davant el món.
Però a més a més, Elisabet II també és la reina de 15 països més. La majoria eren antigues colònies britàniques que, en independitzar-se, van decidir adoptar com a sistema polític la monarquia constitucional: tenen el seu propi govern, triat en unes eleccions democràtiques, però la seva cap d'Estat és Elisabet II.
Entre aquestes antigues colònies hi ha països com el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i diverses illes del Carib com les Bahames, Barbados o Jamaica. Altres colònies van decidir independitzar-se del tot i van establir la seva pròpia monarquia, com els sultanats de Malàisia i Brunei.
La reina Elisabet II també és la líder de la Mancomunitat de Nacions o Commonwealth, una organització de 54 estats que en algun moment van formar part de l'Imperi Britànic i que actualment mantenen relacions polítiques i/o comercials.
Les monarquies al món
Una monarquia és un sistema polític en el qual el cap d'Estat i màxim representant del país és el rei o reina, que rep el poder per via hereditària i sol ocupar el càrrec per a tota la vida. En l'actualitat hi ha 44 estats a tot el món que tenen una monarquia, encara que de formes molt diferents.
A les monarquies constitucionals hi ha una separació de poders establert per la constitució: el govern és triat pel poble i té el poder executiu, mentre que el monarca ocupa un càrrec més aviat representatiu. És el cas de les monarquies europees i d'altres països com el Japó, Cambodja, Tailàndia o el Marroc.
En canvi, en una monarquia absolutista, el rei o reina té tots els poders, pot crear noves lleis i nomenar i destituir el govern. És el cas de les monarquies a l'Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs i Oman.
A més, les funcions i poders del monarca varien segons les lleis de cada país. El rei del Marroc o Jordània té més poders que els monarques europeus i pot nomenar directament els membres del govern. A Malàisia, el monarca és nomenat per un consell de governants i ocupa el càrrec de manera rotatòria cada cinc anys.