22 juliol 2024
spot_img
22 juliol 2024

El G7 acorda enviar 46.000 milions d’euros a Ucraïna

Amb aquest préstec el grup format per set països busca ajudar Ucraïna a la guerra amb Rússia, que va començar el febrer de 2022

Els líders dels set països que componen el G7 (Estats Units, França, Alemanya, Regne Unit, Canadà, Itàlia i Japó) es van reunir la setmana passada a la seva cimera anual. Aquest any, la reunió ha tingut lloc al sud d'Itàlia i hi han aprovat, entre altres mesures, un acord per enviar 46.000 milions d'euros a Ucraïna.

A la cimera van acudir la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, que ha estat l'amfitriona; els presidents dels Estats Units i França, Joe Biden i Emmanuel Macron; els primers ministres de Canadà, Regne Unit i Japó, Justin Trudeau, Rishi Sunak i Fumio Kishida; i al canceller alemany Olaf Scholz. També van assistir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el del Consell Europeu, Charles Michel.

Segons han explicat els membres del grup, el préstec es pagarà amb els interessos generats pels actius del banc central rus congelats a la Unió Europea (UE), especialment a Bèlgica. Actualment, hi ha congelats 260.000 milions d’euros en fons del banc central rus.

Quan Rússia va començar la invasió d'Ucraïna al febrer de 2022, la UE va imposar diverses sancions contra el govern de Moscou. Entre elles, la congelació d'actius: aquests poden incloure diners en efectiu, bons, comptes bancaris i altres tipus d'inversions, que ara seran utilitzats per aquest préstec milionari a Kíev.

L'objectiu de l'acord és ajudar Ucraïna i els seus ciutadans, que dos anys després del primer atac de l'exèrcit rus al febrer de 2022 segueixen vivint una guerra. 

Què és el G7

El G7 és un fòrum informal compost per les set economies avançades més grans del món, segons el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Per fer-nos una idea, en l'actualitat, el G7 representa més del 45% de la riquesa mundial, segons les últimes dades de l'associació Focus 2030

Els països membres són Alemanya, Canadà, Estats Units, França, Itàlia, Japó i Regne Unit. Rússia va ser membre des del 1997 fins al 2014, un període en què el grup es va anomenar G8. No obstant això, el país va ser exclòs després de l’annexió de Crimea.

Encara que la Unió Europea no és un membre oficial, sol participar a les reunions i cims a través dels seus representants: el president de la Comissió Europea i el president del Consell Europeu. Aquesta participació reflecteix la importància de la UE a la economia global i a la política internacional.

El fòrum es reuneix anualment en el que es coneix com Cimera del G7, un espai per discutir i coordinar polítiques econòmiques, així com per abordar temes globals importants com el canvi climàtic, la seguretat internacional i la cooperació en matèria de salut

Per exemple, aquest any, les qüestions més rellevants que el grup volia tractar eren: Àfrica, el canvi climàtic i el desenvolupament; la situació actual a Orient Mitjà; la guerra de Rússia contra Ucraïna; i la migració.

Tot i que les seves decisions no són vinculants, per la seva influència econòmica i política, els seus acords solen tenir un impacte global. La Unió Europea assenyala a la seva web que “la direcció política establerta per aquests líders pel que fa a un assumpte polític desencadena un efecte dòmino a moltes altres organitzacions i institucions internacionals”.

Guerra a Ucraïna

El 24 de febrer de 2022, l’exèrcit de Rússia va iniciar diversos atacs contra ciutats ucraïneses. El president rus, Vladímir Putin, ho va descriure com una “operació militar especial” per fer-se amb el Donbass, una regió a l'est d'Ucraïna. 

No obstant això, aquella invasió va acabar convertint-se en el inici d'una guerra que, dos anys més tard, continuen patint milions de persones. El conflicte a Ucraïna és, a dia d'avui, un dels més devastadors dels darrers temps: milions de persones desplaçades, milles de víctimes civils i ciutats senceres destruïdes són només algunes de les conseqüències.

Segons l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), el juny de 2023 hi havia més de 6,3 milions de persones refugiades procedents d'Ucraïna a tot el món. L'organització assenyala que més de 17 milions de persones que segueixen al país necessiten ajuda humanitària urgentment. 

Pèrdua d'éssers estimats, desplaçaments, incertesa, atacs aeris, dificultats econòmiques, manca d'accés a serveis bàsics… Més de la meitat de la població ucraïnesa ha patit un esdeveniment potencialment traumàtic i necessitarà suport psicològic, segons recull l'organització internacional Metges del Món.

840 dies després de la invasió russa d'Ucraïna, la pregunta “quan acabarà la guerra?” segueix sense una resposta clara.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -