Les polítiques del president han deixat empremta i han marcat un abans i un després en els Estats Units, en les vides dels seus habitants i en països d’arreu del món
Ja és oficial: Joe Biden ha guanyat les eleccions presidencials dels Estats Units i Donald Trump ha perdut la reelecció. És una situació poc habitual: en els últims 100 anys, només cinc presidents no han renovat el càrrec, i Trump és un d’ells.
Les seves polítiques han deixat empremta i, en certa manera, han marcat un punt d’inflexió als Estats Units, en les vides dels seus habitants i també en països de tot el món.
Les seves declaracions i polítiques polèmiques han fet més evident la divisió de la societat estatunidenca. Recollim alguns dels aspectes més importants d’aquest llegat:
Un mur de separació
Una reforma del sistema d’immigració dels Estats Units va ser el pilar central de la campanya electoral de Trump de 2016. Va reforçar la vigilància de les fronteres, va reduir les admissions de refugiats i l’accés a l’asil. Va prometre construir un mur en tota la frontera amb Mèxic que, segons va dir, pagarien els mexicans.
Però el mur anunciat per Trump no ha arribat a construir-se, almenys no com ell volia. Segons una recerca de la cadena pública britànica, la BBC, des de gener de 2017 fins a setembre del 2020 s’han construït 507 quilòmetres de l’anomenat “nou sistema de mur fronterer”, però la gran majoria (451 quilòmetres) són substitucions o reparacions d’estructures prèvies deteriorades. Això deixa 56 quilòmetres de mur nou, d’una frontera que té una longitud de 3.142 quilòmetres. Mèxic no ha pagat ni un cèntim pel mur.
Tot i que el president no ha complert la seva promesa d’alçar la muralla física, les seves polítiques de control a la frontera han estat molt estrictes. Ha arribat a separar a milers de nens migrants de les seves famílies. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) va arribar a demanar que es parés la separació de les famílies a la frontera per ser una violació greu dels drets dels nens.
El negacionisme climàtic
Trump ha negat o posat en dubte en diverses ocasions l’existència del canvi climàtic, malgrat les evidències científiques que mostren el contrari. El president va arribar a la Casa Blanca prometent revertir els esforços de l’era Obama per combatre el canvi climàtic per a prioritzar la indústria i l’economia.
El seu mandat ha revertit moltes polítiques d’aire més net impulsades en l’era Obama.
Donald Trump va retirar als Estats Units de l’Acord de París per combatre el canvi climàtic. Joe Biden s’ha compromès recentment a reincorporar els Estats Units a aquest acord.
Els Estats Units és el segon país del món que més gasos d’efecte d’hivernacle emet a l’atmosfera, segons la Union of Concerned Scientists.
Una economia forta afeblida pel coronavirus
Sota el mandat de Trump, la desocupació va caure al seu nivell més baix des de la dècada de 1960 i ell ha usat les dades d’ocupació com el seu gran assoliment durant la campanya electoral. Però aquesta bonança econòmica també va tenir lloc en altres parts del món. A més, l’economia estava en expansió des d’abans de Trump i és una continuació de les mesures que van emprendre la Reserva Federal i l’Administració Obama.
Amb el coronavirus (Covid-19), la situació ha canviat dràsticament i els Estats Units ha sofert el cop econòmic més dur de la seva història recent. El Producte Interior Brut (PIB), una mesura econòmica que s’usa per saber el creixement econòmic d’un país, va caure un 9,5% durant el segon trimestre de 2020, quan es va registrar el nombre màxim de negocis tancats per l’impacte de la pandèmia.
L’‘impeachment’
El procés de destitució (‘impeachment’) de Donald Trump es va iniciar arran d’una denúncia segons la qual el president, al costat d’altres funcionaris del seu govern, hauria pressionat a líders d’Ucraïna perquè investiguessin a Joe Biden i al seu fill Hunter Biden. Ho hauria fet per al seu benefici electoral.
Només dos presidents estatunidencs havien estat sotmesos a un ‘impeachment’ en tota la història del país: Andrew Johnson, el 1868; i Bill Clinton, l’any 1998. Tots dos van ser absolts, igual que Trump, que va poder seguir en el càrrec.
Les protestes antiracistes
La defensa dels drets civils de les minories ha viscut una de les majors mobilitzacions socials sota el lema Black Live Matters.
Després de la mort de George Floyd a mans de la policia en ple carrer, van començar a multiplicar-se les protestes per moltes ciutats dels Estats Units per demanar igualtat racial i la fi de la violència policial.
Trump va qualificar al moviment de “símbol de l’odi”. En l’últim debat electoral contra Joe Biden va assegurar que era la persona menys racista de la sala.
Control del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem és l’òrgan judicial més important dels Estats Units. Els jutges que el formen ho són per a tota la vida. Després de la mort d’una jutgessa progressista, Ruth Bader Ginsburg, Trump va triar a la jutgessa ultraconservadora Amy Coney Barrett.
La seva elecció garanteix un Tribunal Suprem majoritàriament republicà, amb 6 jutges més conservadors, contra 3 més pròxims al Partit Demòcrata. Això podria posar en dificultats qualsevol mesura que prenguin els demòcrates a la Casa Blanca en relació, per exemple, a temes tan importants com la cobertura sanitària, a una major regulació de les armes, a l’avortament, o als drets civils.
Fonts: BBC, National Post, The New York Times, La Vanguardia, Junior Report, Los Angeles Times, Europa Press, CNN en español, Nature
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre les ELECCIONS ALS ESTATS UNITS 2020
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ELECCIONS ALS ESTATS UNITS
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES
