19 abril 2024
spot_img
19 abril 2024

El llegat històric que han deixat les trenes africanes

Per: Claudia Brown, Ariadna Conill i Joana Espar

La història de les trenes es remunta al 3500 aC.

Actualment, l’estil de les trenes ha mantingut un llegat històric que ha arribat per quedar-se, tot i que ha anat patint grans evolucions i millores durant el temps. S’ha passat de fer trenes simples de tres fils fins a trenes molt complexes i amb diferents estils.

Les trenes van començar a l’Àfrica com a un art social que es feia servir en moltes tribus africanes. En aquell temps les trenes eren l’única manera que tenien aquestes per identificar cada tribu, l’edat, la riquesa, el poder i la religió d’una persona.

També van servir per a un altre propòsit, i és que es van convertir en un sistema de missatgeria secret perquè els esclaus negres es comuniquessin entre ells sota el nas dels seus amos.

Tot va començar amb les dones grans fent trenes als seus fills i després els nens aprenien d’elles. Els nens més petits començaven a practicar els uns amb els altres i finalment anaven aprenent cada vegada més. Creant així una nova tendència i una nova tradició que es va mantenir durant generacions. Ràpidament es va fer camí arreu del món. Va ser al voltant del 1900 on gairebé totes les dones, nens i la majoria dels homes tenien els cabells trenats.

En aquests moments, les trenes s’utilitzen per celebrar i honrar les arrels ancestrals i per expressar personalitat i estil. Durant els últims anys l’aspecte de les trenes ha anat canviant lleugerament, avui en dia veiem estils de trenes més desordenats i lliures que no han de ser ajustats ni perfectes. En la cultura actual, les trenes s’adornen, es porten i es lloen de moltes maneres diferents, una cosa que si s’ha mantingut igual són les tècniques per fer les trenes.

Un altre fet que ha trencat amb la tradició és l’existència del saló de trenes

Els serveis de trenes no es van oferir en un saló fins la dècada dels 60, quan l’estil va començar a guanyar popularitat. A mesura que creixia, també creixia la demanda de trenes de cabell.

Els que es dedicaven a fer trenes d’arreu del país van fer la transició dels negocis domèstics als entorns tradicionals del saló.

Avui en dia aquests salons de trenes estan a tot arreu del món, fins i tot a Vic. Hi ha múltiples salons, una gran multitud es troba cap a la zona del Vic Dos, ja que allà és on acostuma a haver-hi la clientela, però també se’n troben en les zones del centre.

Tres tipus de salons de trenes a Vic

El primer saló de trenes té el nom de Peace Enterprise, es troba en la zona del Vic 2 i es va obrir l’any 2007.

D’ençà que van obrir han ofert diversos serveis i béns. En relació amb els béns aquest saló ven cremes pel cabell, crema per al cos, cabell per fer les trenes, bosses, teles i perruques. Els serveis que ofereix aquest saló són trenes, però també planxa cabells entre moltes altres coses. L’hora d’obertura és a les 9:30 del matí i tanquen a les 22:00.

Els preus són molt variats, depèn de les trenes que et vulguis fer i de la quantitat d’hores que han d’estar les treballadores fent les trenes als clients.

Productes de Peace Enterprise (Claudia Brown)
Cabell utilitzat per fer les trenes (Claudia Brown)

Aquesta segona perruqueria designada com a Afrotque també es troba a la zona del Vic 2 i va obrir l’any 2012.

En aquesta perruqueria es fan tota mena de trenes, es fan rentats de cabells, etc. També ofereixen productes com cremes, sabons i altres productes de l’Àfrica. Van obrir amb l’objectiu de què més gent porti trenes. L’hora d’obertura és a les 9:00 del matí fins a les 22:00 de la nit.

Afrotque per dintre (Claudia Brown)
Productes del saló Afrotque (Claudia Brown)

L’últim saló a mirar s’anomena All for Christ i va ser fundada per una dona que es diu Felicia. Aquest saló va obrir fa tres anys. En aquest ofereixen els mateixos serveis que els salons mencionats anteriorment. En aquest cas el que fa diferent aquest saló és que només hi ha una treballadora, tot i que a vegades té ajudants. I una altra cosa que la fa diferent és la zona que ha triat, ja que és un lloc que quasi no es pot veure perquè així el client se senti més còmode. Per la Felicia la zona no importa, sinó que importa més com és fa la feina, si es fa correctament o no. Això és el que fa que tingui clients de tot arreu d’Espanya.

All for Christ interior (Claudia Brown)

Servei de trenes a casa

Tot i que hi ha salons que ofereixen uns grans serveis que satisfan correctament les necessitats dels consumidors, hi ha una gran quantitat de dones africanes que, així i tot, encara ofereixen servei de trenes a casa. Són molt escassos avui en dia aquest tipus de servei, ja que no acostumen a tenir tants clients ni a guanyar tant benefici com els que obtenen les persones que treballen en un Saló de trenes.

En la meva opinió, considero que són millors els serveis de trenes que es fan a casa, pel fet que la persona que fa les trenes pot estar més temps per al client i no haver d’anar estressada pels altres clients que hi ha en el saló. Quan tens un saló has d’estar per les necessitats de diversos clients, en canvi, si ofereixes serveis a casa només estàs per un sol client i pots tenir la capacitat de satisfer les necessitats del client de manera correcta.

Una altra raó per la qual tinc aquesta opinió és perquè quan s’obre un saló hi ha moltes més despeses que si una persona ofereix serveis de trenes des de la teva pròpia casa.

Però, tot i això, els salons ofereixen un bon servei i el fet que hi hagi gent en el saló fa que el client es distregui durant les hores que s’està fent les trenes i no estigui pendent d’elles tota l’estona.

Per acabar, per a mi les trenes no són només un estil sinó que també són una forma d’art on les dones negres i homes negres tenen tots la llibertat per expressar-se. És un art que ha anat evolucionant més enllà de les idees culturals originals i que utilitzen diferent varietat de gent de totes les edats. A part de totes les maneres que ha pogut ajudar, l’ús de trenes a més a més protegeix el cabell natural de la gent africana i evita que per la calor i la humitat els hi causi dany.

Article escrit per Claudia Brown, Ariadna Conill i Joana Espar de la revista STM Report que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.

 Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -