L'autora britànica va contribuir a desenvolupar la novel·la moderna amb l’ús del monòleg interior i un estil ple de sensibilitat
L'escriptora britànica Virginia Woolf (1882-1941) és considerada una de les autores més importants de la literatura universal. La seva obra destaca per la sensibilitat dels seus personatges, el seu estil poètic i per l'ús del monòleg interior, una de les característiques de la novel·la moderna de principis del segle XX.
Aquests dies se celebra el 140 aniversari del naixement de l'escriptora, una bona ocasió per recordar la seva figura dins de la literatura, però també com a pionera del moviment feminista.
"No es necessari ser ningú més que un mateix"Virginia Woolf, 140è aniversari del seu naixement.#literatura pic.twitter.com/FdDFSwWTFN
Adeline Virginia Stephen va néixer a Londres el 25 de gener del 1882, en una família vinculada al món de les arts i la literatura. El seu pare era historiador i novel·lista, mentre que la seva mare havia fet de model per a pintors de l'època. Tots dos tenien fills d'anteriors matrimonis: en total, Virginia tenia set germans.
La casa de la família rebia constantment visites de personalitats literàries tan importants com el poeta i dramaturg Alfred Tennyson, el novel·lista Thomas Hardy o l'escriptor Henry James. Virginia no va anar a l’escola, va rebre tota l'educació dels seus pares i de la gran biblioteca que tenien a casa, on va descobrir els clàssics de l'antiguitat i els grans autors de la literatura anglesa.
No obstant això, la seva vida va estar marcada per diversos fets traumàtics que van quedar reflectits a les seves obres. La seva mare va morir el 1895, quan Virginia tenia només 13 anys. El 1897 va morir la seva germana Stella i, el 1905, el seu pare. Totes aquestes vivències van provocar les seves primeres depressions i crisis nervioses.
Més tard es va saber que Virginia i Stella havien patit abusos sexuals de dos dels seus germanastres, uns fets que la mateixa Virginia va relatar a l'assaig A Sketch of the Past [Un esbós del passat], escrit poc abans de morir.
Després de la mort dels seus pares, Virginia i els seus germans van vendre la llar familiar i es van traslladar al barri de Bloomsbury. Casa seva va continuar sent un punt de reunió d'intel·lectuals de l'època, com l'escriptor E.M. Forster, l'economista J.M. Keynes o el filòsof Bertrand Russell.
Tots formaven part del Cercle de Bloomsbury, un grup d'amics brillants que es dedicaven a diferents camps del coneixement: art, literatura, economia, filosofia… Compartien les seves idees i inquietuds i formaven part de l'elit intel·lectual britànica. En aquell ambient tan liberal, Virginia va entrar en contacte amb idees revolucionàries que escapaven de la moral victoriana d'aquella època: el feminisme, la bisexualitat, les polítiques d'esquerres, la importància de l'art en la vida.
Un 25 de gener de 1882 naixia Virginia Woolf a Londres. Escriptora i pionera del feminisme, no la van deixar estudiar a la universitat per ser dona. Ella presumia de ser autodidacta. La seva vida va estar marcada per una sexualitat lliure, mai va ocultar la seva condició bisexual pic.twitter.com/kGrElE7Dl6
Així va ser com va conèixer l'escriptor Leonard Woolf, amb qui es va casar el 1912, i junts van fundar l'editorial Hogarth Press el 1917. Malgrat estar casats, tenien un matrimoni obert i Virginia va mantenir altres relacions, com amb la poetessa i dissenyadora de jardins Vita Sackville-West.
Virginia va aconseguir un gran reconeixement com a escriptora, però al llarg de la seva vida va patir una gran inestabilitat emocional i va cometre diversos intents de suïcidi. El 28 de març del 1941, va omplir-se les butxaques de l’abric amb pedres i es va llançar al riu Ouse, on va morir ofegada. Avui dia se sap que patia trastorn bipolar, però aleshores no era una malaltia diagnosticada.
Referent de la novel·la moderna
Woolf va dedicar la seva vida a l'escriptura: va escriure des de crítiques literàries fins a novel·les, contes, biografies, assajos i obres de teatre.
El seu primer èxit com a escriptora va arribar amb la publicació de La Senyora Dalloway (1925), la seva quarta novel·la. Les crítiques van lloar-ne l'ús del monòleg interior i d'un estil sensible i molt poètic a l'hora de relatar la història. Es tractava d'una nova manera d'escriure novel·les: l'acció i la intriga quedaven en segon pla per donar rellevància a les reflexions, sentiments i records dels personatges.
Per aquest motiu, es considera que Virginia Woolf va contribuir a desenvolupar la novel·la moderna o avantguardista juntament amb altres grans autors com James Joyce, Thomas Mann o Franz Kafka.
L'autora també es va atrevir a jugar amb el temps narratiu: fent salts endavant i enrere en el temps per mostrar diferents paisatges i moments en la vida dels personatges. D'aquesta manera, aconseguia aprofundir en la seva psicologia i mostrar com evolucionem en el temps.
D'altra banda, a les seves obres també està molt present l'univers femení: Woolf intenta descriure com se senten, quines expectatives tenen i de quina manera estan discriminades en una societat dominada pels homes.
Pionera del feminisme
Woolf va ser una de les primeres escriptores que es va atrevir a qüestionar el paper que la dona havia tingut durant segles: ser primer una bona filla i després una bona esposa, tenir fills i tenir-ne cura, dedicar-se a les tasques de la llar i no rebel·lar-se contra el lloc que li havia estat assignat pel simple fet de ser dona…
En aquest sentit, va ser una dona molt avançada a la seva època i una pionera entre les dones intel·lectuals. D'idees liberals, als seus llibres va plasmar reflexions sobre la situació de la dona en general i de les dones escriptores en particular.
El 1928 va pronunciar dues conferències en la Universitat de Cambridge sobre la relació entre les dones i la literatura. Les idees d'aquestes conferències es van recopilar en una de les seves obres més famoses: Una habitació pròpia (1929). En aquest llibre, analitza les causes de la discriminació de gènere a nivell social, econòmic, polític i legal.
Entre les idees més famoses recollides en aquest llibre està la que va donar títol a l'assaig: “Una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció”. D'aquesta manera, Woolf reflectia les dificultats de les dones per poder exercir una activitat intel·lectual i reivindicava el seu dret a tenir una vida independent.
Després de la mort de Virgínia Woolf, la seva obra va quedar relegada a l’oblit. A partir de la dècada del 1970, amb la segona onada del feminisme, es va començar a reivindicar la seva figura i el seu pensament. Avui dia, Una habitació pròpia es considera una obra de referència del feminisme.