El moviment d’independència agafa força a Còrsega

L'illa francesa de Còrsega ha viscut violentes protestes i manifestacions les últimes setmanes, després que Yvan Colonna, líder del moviment d'independència cors, fos agredit a la presó on complia condemna. Finalment, Colonna va morir el 21 de març després de passar tres setmanes en coma.

El 1998, Colonna va ser acusat amb dos membres més del moviment nacionalista cors de l'assassinat de Claude Érignac, el prefecte de Còrsega (autoritat que representa el govern francès a l'illa). Tot i que sempre es va declarar innocent, els tres van ser condemnats a cadena perpètua i complien condemna a Arle, una presó d'alta seguretat al sud de França.

L'assassinat de Colonna va tenir lloc en una presó on hi ha alguns dels presos més perillosos i la vigilància és extrema. Les autoritats penitenciàries han informat que l'assassí, un terrorista gihadista, va atacar a Colonna per haver blasfemat sobre el profeta Mahoma.

No obstant això, una part dels corsos consideren que els vigilants no van fer res per evitar l'atac i culpen l'Estat francès de la mort del líder independentista. D'altra banda, des de fa anys es reclamava que Colonna i els altres dos acusats poguessin complir condemna en una presó de l'illa per estar a prop de la seva família.

Els fets han despertat la indignació de la població de l'illa, on viuen poc menys de 350.000 persones. Milers de persones han sortit als carrers a diverses ciutats, amb proclames com “Llibertat” o “Estat francès assassí”. Alguns manifestants han llançat pedres i còctels molotov contra comissaries i edificis governamentals.

Per intentar apaivagar les protestes, el ministre de l'Interior de França, Gérald Darmanin, ha anunciat que el govern central es planteja oferir més “autonomia” a Còrsega, una idea que després ha estat recolzada pel president francès, Emmanuel Macron. La qüestió és què implica aquesta autonomia i quines competències o poders tindria el govern cors en aquest nou model polític.

Més de dos segles de nacionalisme cors 

El moviment nacionalista cors va sorgir al segle XVIII, quan França va envair l'illa i després va comprar-la als genovesos. Des de llavors, una part molt important de la població corsa se sent més propera a Itàlia (que està més a prop geogràficament) i vol independitzar-se de França.

Al maig del 1769, els francesos van derrotar finalment els corsos i van imposar-los el seu govern i institucions. Uns mesos després naixia a Còrsega Napoleó Bonaparte, que arribaria a ser emperador de França i conquistaria mitja Europa. Napoleó es va enemistar amb els independentistes corsos i la seva família va acabar fugint de l'illa. 

A la dècada de 1970, el moviment independentista cors va recórrer a la lluita armada per reivindicar els seus objectius polítics, com va passar a altres regions europees com la banda terrorista ETA al País Basc o l'IRA a Irlanda del Nord.

Aleshores es va crear el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC), que atemptava contra edificis públics i negocis immobiliaris que corrompien l’entorn natural a l'illa. El FLNC reclamava el dret a l'autodeterminació, a més de defensar els elements identitaris de la cultura corsa, com la llengua o les institucions històriques que els francesos van eliminar al segle XVIII.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Eva Bergamo (@eva_bergamo)

El FLNC va tenir diverses disputes internes a partir de la dècada de 1990, entre partidaris i detractors de mantenir la lluita armada, i finalment va abandonar les armes el 2014.

En l'actualitat, l'assemblea regional de Còrsega està governada per una majoria de partits autonomistes o independentistes, que reclamen més autonomia per a la regió per impulsar l'idioma cors o controlar l'especulació immobiliària, que està disparant els preus de l'habitatge.

Moviments independentistes moderns

A tot el món hi ha desenes de regions que reclamen més autonomia en relació al govern central o bé volen independitzar-se dels països on es troben.

Cada cas és diferent i està condicionat per la geografia, la cultura o les condicions socials i econòmiques en les quals viu la població. No obstant això, totes comparteixen un origen històric que els moviments nacionalistes aspiren recuperar.

A Espanya, el moviment independentista català va sorgir durant la Guerra de Successió Espanyola, a principis del segle XVIII. Els últims anys aquest moviment ha intensificat les demandes, que van culminar amb un referèndum el 2017 que va ser reprimit i invalidat per les autoritats espanyoles. Avui dia, el govern català i espanyol segueixen sense avançar en les negociacions.

Un cas similar és el d'Escòcia, una de les quatre regions del Regne Unit. Igual que Catalunya, les diferències entre escocesos i anglesos també tenen orígens històrics. El 2014, els governs britànic i escocès van acordar la celebració d'un referèndum d'independència, on el “No” va guanyar amb el 55,3% dels vots (va participar-hi el 85% de la població).

Flandes és la regió nord de Bèlgica, on la població parla holandès i es diferencia de la meitat sud, de tradició francesa (tots dos idiomes són oficials al país). Flandes té les seves pròpies institucions polítiques i administratives, però manté disputes amb els partits francòfons en temes nacionals.

Un dels últims territoris que ha votat sobre el seu futur polític ha estat Nova Caledònia, regió francesa formada per diverses illes a l'oceà Pacífic. Nova Caledònia té un origen colonial i una part de la població indígena vol independitzar-se de les autoritats franceses. Així i tot, en la consulta celebrada a finals del 2021, el 96% dels votants va escollir mantenir-se a França (hi va participar menys de la meitat del cens).