“El Mundial ha estat l’aparador on m’apareixien jugadors que no havia vist mai”

Arriba el Mundial més gran de la història. Veuràs tots els partits?

Són 104 partits. M’agradaria intentar-ho però no sé si ho podré fer. És el Mundial amb més partits de la història. Els últims sí que els he vist tots.

Per què veure tots els partits?

Per conèixer els millors futbolistes del món. Hi ha moltes seleccions que jo no conec. Ara tot ha canviat perquè el món s’ha globalitzat. Però quan jo vaig començar a viure els Mundials no seguia la lliga anglesa, ni l’alemanya, ni la italiana; no teníem internet… Em presentava davant d’un aparador i m’apareixien jugadors que no havia vist mai.

Segueixes alguna rutina mentre mires els partits?

M’agrada prendre notes, és una manera de mastegar més el text com quan subratlles un llibre o en fas cites. Tot i això, té el risc de ser excessiu perquè hi ha moltes seleccions. 

I això és positiu?

No! Clarament perjudica el nivell futbolístic de la competició.

Per què?

En la primera fase i en els setzens de final la intensitat futbolística serà molt baixa; la calor que farà als Estats Units i al Canadà, els horaris…El Mundial només serà Mundial quan quedin les seleccions escollides. 

A més a més, aquest any hi ha tres seus…

Sí, i el 2030 n’hi haurà sis. És una qüestió de negoci. Ser una seu del Mundial significa més ingressos pel país, més televisió, més patrocinis…

De nou, serà un Mundial esquitxat pels conflictes internacionals.

Els conflictes formen part dels Mundials. L’any 1986, l’Argentina va jugar contra Anglaterra amb el record recent de la Guerra de les Malvines. Aquest any l’Iran haurà d’anar a jugar als Estats Units. Els Mundials se segueixen celebrant malgrat les línies vermelles. Què passaria si l’Iran guanyés un partit del Mundial en territori estatunidenc? Serà interessant veure com ho viuria el país…

Quin pes té el component nacional en aquesta competició?

Molt. Aquí tothom se sent molt implicat, tant si el futbol agrada com si no. És com si les seleccions presentessin el seu “exèrcit futbolístic” i això genera molt orgull. I com que cada vegada hi ha més països, doncs cada vegada hi ha més atenció. El Mundial és la competició futbolística més global del calendari.

Recordes el teu primer Mundial?

I tant! Del que tinc consciència és del de 1978; del de 1974 no me’n recordo. Els mundials són les meves finestres de referència: infància, joventut, maduresa, naixement dels fills…Recordo què feia en cadascun d’ells. 

Al 78 tenies 7 anys..

Sí, tinc imatges de sortir de l’escola i haver d’anar-me a provar roba amb la meva mare i sentir molta frustració perquè m’estava perdent un Espanya-Àustria. En aquell moment no es veien tots els partits, el primer Mundial que vaig veure sencer va ser el de 1982; tenia 11 anys.

I què en recordes?

Va ser la primera vegada que vaig plorar veient un partit de futbol perquè el Brasil va perdre davant Itàlia. També recordo la golejada més gran de la història en un Hongria-El Salvador per 10 a 1 i sortir cada dia corrent de l’escola per no perdre’m el partit de les 17:00 h de la tarda.

Les seleccions han perdut identitat futbolística?

Una mica. Fa uns anys el Mundial era una exposició de les diferents tendències: els anglesos jugaven a una cosa, els alemanys a una altra, els brasilers a una altra. Era molt curiós perquè tu veies coses estranyíssimes. A la selecció de Colòmbia, per exemple, un porter jugava com a jugador de camp. Era divertit perquè canviava molt el que tu consumies domèsticament. 

Però en un moment en què el món s’ha obert, el Mundial ha perdut aquesta referència com a aparador de tendències futbolístiques. Tot i això, qui guanya el Mundial, normalment també genera una mirada que es vol replicar, perquè sempre es mira al guanyador.

I aquest 2026 què creus que passarà?

És difícil que s’infiltri una selecció que no ha guanyat mail un Mundial. La selecció que més n’ha guanyat és el Brasil, seguida d’Alemanya i Itàlia, que aquest any no s’ha classificat. Que una selecció africana com el Marroc hagi crescut tant és una de les possibles revelacions. Quan guanyarà una selecció africana un Mundial? Ho veurem mai? 

Mirant un mundial què pots aprendre?

Geografia; descobreixes jugadors; pots entendre les diferents realitats sociopolítiques dels diferents països i saber què significa per cada selecció aquell partit. Per exemple, el primer gol de Curaçao o de Cap Verd d’aquest Mundial seran històrics. 

Un futur periodista esportiu ha de veure el Mundial?

És obligatori, no recomanable. Especialment els que siguin “futboleros” han de veure un esdeveniment que només passa cada quatre anys.