Bulgària, Hongria, Portugal i Espanya són els països on més s’ha encarit el cost de comprar una casa, segons les últimes dades publicades per Eurostat
Comprar una casa cada cop és més complicat a la Unió Europea. Les últimes dades d’Eurostat, el servei d’estudis estadístics de la Comissió Europea, revelen que el preu de l’habitatge es va disparar a la zona euro el 2024, amb un augment del 4,9% amb relació a l’any anterior.
Bulgària (18,3%), Hongria (13%), Portugal (11,6%) i Espanya (11,4%) són els països on més ha pujat el cost de comprar una casa o un pis. A l’altra banda trobem a Finlàndia i França, els únics dos països de la Unió Europea on el preu s’ha reduït.
La crisi de l’habitatge està provocant que moltes persones tinguin dificultats per trobar un lloc on viure amb un preu que puguin pagar, sigui per comprar o llogar. Aquesta dificultat no només està afectant persones amb ingressos baixos, sinó també a joves i famílies treballadores que no poden accedir a un habitatge digne.
La Comissió Europea considera que l’habitatge és un tema urgent i fonamental per a la vida de milions de persones, i ha anunciat un nou pla per invertir 10.000 milions d’euros a construir habitatges assequibles i sostenibles a tota la UE, però, aquesta crisi està influenciada per molts factors que s’han de tenir en compte.
Quines són les causes i les conseqüències d’aquest augment?
Una de les principals causes d’aquesta crisi la trobem en l’augment de pisos turístics. L’auge de plataformes com Airbnb ha convertit habitatges que abans estaven destinats als veïns residents en allotjaments de vacances de curta durada, reduint l’oferta d’habitatge habitual.
La poca oferta de cases i pisos disponibles per viure té un impacte en el preu de l’habitatge. Com menys oferta hi ha, més gran és la competència entre els compradors o llogaters que volen accedir a un habitatge, cosa que provoca que els propietaris puguin demanar preus més alts.
Una altra de les causes la trobem en els inversors i les grans corporacions que han trobat en el sector immobiliari un espai rendible per a l’especulació, comprant propietats per revendre-les o llogar-les a preus més alts. Això també contribueix a la inflació dels preus del mercat.
La situació està obligant moltes persones a viure en condicions precàries, pisos compartits i/o habitacions molt petites. En aquesta crisi, els joves són un dels grans perjudicats: a Espanya, el 66% de les persones entre 18 i 34 anys segueixen vivint amb els pares, segons dades d’Eurostat.
Com t’afecta aquesta notícia?
Imagina que, després d’acabar els estudis, trobes la teva primera feina. Aconsegueixes un lloc amb un sou estable, amb el que pots començar la teva vida adulta, independitzar-te i viure sol. No obstant això, quan comences a buscar un pis de lloguer, t’adones que els preus són molt més alts del que esperaves.
Un estudi petit d’una sola habitació costa més de la meitat del sou que guanyes cada mes, i si vols viure en una zona ben comunicada o a prop de la feina, els preus són encara més elevats. Només et queden dues opcions: compartir pis amb desconeguts o continuar vivint amb la teva família més temps del que havies planejat.
Aquest escenari hipotètic és la realitat que viuen molts joves. L’article 47 de la Constitució espanyola estableix que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”. Tot i això, l’actual crisi de l’habitatge està provocant que aquest dret no estigui garantit per a una part dels ciutadans.
Encara que ara no estiguis en una etapa on hagis de buscar un nou pis per viure, és important que tots coneguem aquesta realitat.
L’ABC de la notícia
Crisi de l’habitatge: situació en què moltes persones no poden accedir a una casa o un pis per culpa del seu elevat preu.
Habitatge digne: aquella que compleix les condicions bàsiques de seguretat, espai, higiene i accessibilitat per viure.
Pis turístic: habitatge que es lloga per curts períodes a turistes, normalment a través de plataformes com Airbnb.
Especulació immobiliària: compra i venda d’habitatges amb l’objectiu d’obtenir beneficis econòmics, sense intenció de viure-hi.
