Harrison Ford es torna a posar, per última vegada, a la pell del popular arqueòleg en una nova pel·lícula
Han passat 42 anys des de l'estrena d'En busca de l'arca perduda (1981), la pel·lícula que ens va donar a conèixer a l'arqueòleg Indiana Jones. Nascut de la imaginació de George Lucas, productor de la saga, i del director Steven Spielberg, aquest personatge interpretat per Harrison Ford ha esdevingut avui tota una icona del cinema d'aventures i fins i tot de l'arqueologia.
Ara, el mateix actor torna a posar-se, als vuitanta anys, a la pell del popular arqueòleg en una nova pel·lícula, titulada Indiana Jones i el dial del destí. Aquesta és la primera aventura de la saga d'Indiana Jones que no estarà dirigida per Steven Spielberg. En el seu lloc pren el relleu James Mangold, realitzador, entre d'altres, de films d'acció com Lobezno immortal (2013) o Logan (2017).
Para James Mangold existe un parecido más que razonable entre Logan e Indiana Jones y el dial del destino. En esta última, el personaje interpretado por Harrison Ford "tiene ya setenta y pico años y vive en una nueva era moderna, con rock and roll, aterrizajes lunares,⬇️ pic.twitter.com/271AAJbGRu
— Phenomena Experience (@PhenomenaExp) June 20, 2023
La nova pel·lícula sí que compta amb la banda sonora del compositor John Williams, creador del famós tema musical de la saga.
El nou Indiana Jones es presenta com un compendi de totes les pel·lícules anteriors. En aquesta cinquena entrega, el veterà arqueòleg emprèn una nova aventura contra el temps per intentar recuperar una peça arqueològica de gran valor, en aquest cas un dial llegendari, que pot canviar el curs de la història. A la seva aventura tornarà a enfrontar-se amb els nazis, que han estat els dolents de la saga des de la primera pel·lícula.
Aquest nou lliurament d'Indiana es desenvolupa el 1969. La història comença amb Indiana a punt de jubilar-se com a professor universitari, quan de sobte apareix la seva fillola Helen Shaw (Phoebe Waller-Bridge). Amb ella reapareix un personatge del passat, Jurgen Voller (Mads Mikkelsen), un exnazi que ara treballa per a la NASA.
La pel·lícula inclou una escena ambientada en el passat, en la qual Ford i Mikkelsen apareixen rejovenits mitjançant noves tecnologies d'intel·ligència artificial.
Indiana Jones i el dial del destí es va presentar mundialment a la passada edició del Festival de Cannes, on també es va retre homenatge a Harrison Ford. L'actor ha confirmat que aquesta serà la darrera vegada que es posa al paper del mític arqueòleg.
"I love you too. You've given my life purpose and meaning. And I'm greatful for that."
— Festival de Cannes (@Festival_Cannes) May 19, 2023
👏 C'est avec une profonde émotion et sous de chaleureux applaudissements qu'Harrison Ford s’est vu remettre une Palme d'or d'honneur hier soir à #Cannes2023. pic.twitter.com/y5DSBpDr8p
Totes les pel·lícules d'Indiana Jones
Des de la seva primera aparició a la gran pantalla el 1981, Indiana Jones ha fascinat el públic de cada generació amb les seves gestes i el seu carisma. Indiana Jones i el dial del destí és la cinquena aventura d'aquesta sèrie de pel·lícules protagonitzades per l'icònic personatge.
Excepte la que s'estrena ara, tots els films han estat dirigits per Steven Spielberg i ja s'han convertit en clàssics del cinema d'acció i aventures.
A continuació, repassem els títols anteriors de la saga d'Indiana Jones.
'A la recerca de l'arca perduda' (1981)
La primera pel·lícula de la saga, dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Harrison Ford, ens presenta Indiana Jones en la seva missió per trobar l'Arca de l'Aliança abans que els nazis. Aquesta pel·lícula va establir les bases del personatge, caracteritzat des de llavors amb el seu barret i el fuet, i va definir un estil únic en combinar acció, humor i intriga. L'escena de la fugida de la bola gegant ha esdevingut una icona del cinema.
Una de las escenas más famosas de 'Indiana Jones'.
— Cultura VENTURA (@VENTURAcultura) February 7, 2018
En la primera película de la saga, 'En busca del Arca Perdida' (Steven Spielberg, 1981), el intrépido profesor de arqueología debe sortear varias trampas y huir de una bola gigante para conseguir llevarse el tesoro #cineVA pic.twitter.com/iZ3STI5yII
‘Indiana Jones i el temple maleït’ (1984)
Tres anys després arribaria Indiana Jones i el temple maleït, en què Indy s'enfronta a una secta a l'Índia que ha robat unes pedres sagrades i esclavitzat els nens d'un poble. Tot i que aquesta pel·lícula està considerada la més fosca de la saga, no perd la seva essència d'aventura i ofereix seqüències d'acció impactants, com la famosa escena del pont penjant.
La escena del puente colgante en "Indiana Jones y el Templo Maldito" (1984), Steven Spielberg pic.twitter.com/Mem6OV8pWd
— El ayudante de Capitán Tercio (@tercio_2022) August 27, 2022
'Indiana Jones i l'última croada' (1989)
La tercera aventura de la saga ens va presentar al pare d'Indiana Jones, interpretat per Sean Connery, que juntament amb el seu fill participa a la recerca del Sant Grial. La dinàmica entre Ford i Connery és brillant i afegeix un toc especial a la trama. A la pel·lícula apareix també l'actor River Phoenix interpretant el jove Indy.
La barreja d'acció i comèdia, juntament amb el rerefons històric relacionat amb les croades, han convertit aquesta pel·lícula en una de les favorites dels fans d'Indiana Jones.
La mejor es 'En busca del arca perdida', pero algunos días puedo asegurar rotundamente que 'Indiana Jones y la última cruzada' es la mejor de la saga. Un prólogo magistral, la irrupción de papá, el regreso de los nazis y una búsqueda de tesoro tan sentimental como divertidísima. pic.twitter.com/aGWYp4UZeN
— Alain Garrido Blanes (@alain_garridob) June 25, 2023
‘Indiana Jones i el regne de la calavera de vidre’ (2008)
Després de gairebé dues dècades, Indiana Jones va tornar a la pantalla gran en aquesta quarta entrega. Ambientada a la dècada de 1950, la pel·lícula segueix l'arqueòleg a la recerca d'una antiga calavera de vidre i enfrontant-se a nous enemics. Tot i que aquesta pel·lícula va ser rebuda amb opinions mixtes, ofereix moments d'acció i nostàlgia per als fanàtics de la saga.
Així mateix, Indiana Jones ha protagonitzat altres obres com la sèrie El joven Indiana Jones, emesa per televisió entre 1992 i 1996, i que presenta les aventures d'un Indy adolescent a diferents ciutats del món, en les quals coneix grans personatges de la història del segle XX. A més, el mític arqueòleg ha inspirat diversos videojocs, novel·les i còmics.
Indiana Jones, bon o mal arqueòleg?
Indiana Jones va néixer d'una idea de George Lucas, que es va inspirar en diversos arqueòlegs reals com Sylvanus Morley, que va destacar pel seu estudi de la cultura precolombina; o Hiram Bingham, que va descobrir la ciutat inca del Machu Picchu.
L’impacte d’Indiana Jones s’ha deixat notar en un augment de l’interès per l’arqueologia que fins i tot ha servit per despertar vocacions entre els fans de la saga.
Tot i això, a la figura d'Indiana Jones s'han idealitzat alguns conceptes i s'han perpetuat alguns estereotips sobre el treball dels arqueòlegs. És per això que actualment es planteja la qüestió de si l'impacte d'Indiana Jones a l'arqueologia ha estat positiu o negatiu.
Indiana Jones significó la vocación para miles de arqueólogos e historiadores.
— El Barroquista (@elbarroquista) August 21, 2018
Pero que no se diga que en ESTA ESCENA no nos avisaba del panorama laboral de la profesión una vez terminados los estudios...
🤠🐍 pic.twitter.com/FWdR1srTDE
D'una banda, aquesta franquícia de pel·lícules ha popularitzat l'arqueologia i ha despertat l'interès del públic. Tot i això, Indiana Jones no representa necessàriament la realitat d'aquest treball, ja que utilitza mètodes qüestionables, com portar armes de foc i un fuet a les seves excavacions.
El tracte dels elements arqueològics i la mirada colonialista són altres aspectes que es critiquen d'Indiana Jones. A més a més, els films presenten una visió romàntica i aventurera de l'arqueologia, amb artefactes antics carregats de misticisme i situacions de perill.
Entre els arqueòlegs també hi ha una diversitat d'opinions. Mentre molts professionals d'aquest camp aprecien la publicitat positiva que el personatge ha donat a la professió, també reconeixen que les pel·lícules presenten una imatge d'aventures que no reflecteix completament el treball de camp i de laboratori realitzat pels arqueòlegs reals.
