La nova adaptació del clàssic de J.R.R. Tolkien és la producció més cara de la història de la televisió
A principis de la dècada del 2000, l’obra mestra de l'escriptor J.R.R. Tolkien va arribar als cinemes: les tres pel·lícules de la saga El Senyor dels Anells es van estrenar de manera consecutiva al 2001, 2002 i 2003. Els films es van convertir en tot un fenomen cultural, van batre rècords de taquilla i van guanyar 17 premis Oscar.
Ara, aquesta història protagonitzada per hobbits, elfs, nans i altres éssers fantàstics s'ha adaptat en format de sèrie de televisió: la superproducció El Senyor dels Anells: els anells de poder s'espera que tingui cinc temporades, cadascuna amb vuit episodis.
La plataforma Amazon Prime Video ha invertit més de 700 milions de dòlars per fer-se amb els drets d'autor i recrear la Terra Mitjana, un univers de ficció on diferents races lliuren una batalla entre el bé i el mal.
A banda d'escenaris naturals espectaculars (la majoria a Nova Zelanda, com a les pel·lícules), aquesta superproducció compta centenars d'actors figurants i efectes especials d'última tecnologia. Aquest és un dels aspectes que marcaran la diferència amb la trilogia de pel·lícules que es va rodar fa 20 anys, ja que la tecnologia audiovisual ha evolucionat i és molt més realista.
El director espanyol J.A. Bayona ha dirigit els dos primers episodis, que s'estrenen avui a tot el món. La data de l'estrena coincideix amb la mort de Tolkien el 2 de setembre del 1973: un petit homenatge al creador de la Terra Mitjana.
La batalla per la Terra Mitjana
La Terra Mitjana és un món mitològic creat per J.R.R. Tolkien com a escenari de les seves històries. En aquest món cohabiten diferents races: homes, elfs, nans, hobbits i orcs, a més d'altres éssers fantàstics com ara dracs, trols o ents (éssers amb aspecte d'arbre errant).
Tolkien va escriure diverses novel·les que expliquen la història de la Terra Mitjana. Les més conegudes són El Hobbit (1937), El Senyor dels Anells (1954) i El Silmarillion (1977), publicada de manera pòstuma. Aquest últim títol explica els orígens d'aquest univers i com van aparèixer les races més importants, com una enciclopèdia de la seva pròpia obra.
Hoy celebramos que hace 40 años que se publicó el #Silmarillion y así pudimos adentrarnos aún más en el Legendarium de #Tolkien pic.twitter.com/L1Rio7EKL6
— S.Tolkien Española (@SocTolkien) September 15, 2017
Les obres de Tolkien es divideixen en diferents èpoques i narren les múltiples guerres i aliances per dominar la Terra Mitjana. Les pel·lícules dirigides per Peter Jackson, per exemple, explicaven la Tercera Edat del Sol: quan elfs i homes van aconseguir derrotar Sauron, personificació del mal, i destruir l'Anell Únic.
En canvi, la nova sèrie de televisió es basa en la Segona Edat del Sol: una època anterior, en la qual Sauron va convèncer els elfs per crear diversos Anells de Poder amb la intenció d'enganyar-los i fer-se amb el domini absolut de la Terra Mitjana.
El rerefons d'aquestes històries sempre és la batalla entre el bé i el mal, un reflex del caràcter religiós de Tolkien, que era molt creient. Si bé a la seva obra no apareixen referències a déu o la religió, sí que hi surten conceptes propis del cristianisme com la importància de la humilitat, el penediment, el sacrifici o la resurrecció.
L'univers de J.R.R. Tolkien
John Ronald Reuel Tolkien (1892-1973) va ser un lingüista i escriptor britànic que va crear un dels universos de fantasia més importants de la literatura. Va treballar com a professor de llengua i va participar en la redacció de la primera edició de l'Oxford English Dictionary, diccionari de referència de la llengua anglesa.
En el seu temps lliure, li agradava escriure. I tenia una imaginació prodigiosa, fet que li va permetre crear un univers ple de terres imaginàries i personatges fabulosos. Ell l’anomenava el legendarium, paraula del llatí que fa referència a un llibre o col·lecció de llegendes.
Tolkien no només va imaginar els arguments de les històries i els seus protagonistes, sinó que va descriure amb gran detall el seu origen, va inventar l'arbre genealògic de les principals races i va elaborar mapes indicant l'extensió de la Terra Mitjana.
Com a lingüista, fins i tot va elaborar diferents llengües i alfabets inventats per a cadascuna de les races: la llengua dels elfs, dels nans, dels orcs… Començava amb un so o fonema que li recordava a cada personatge i, a partir d'aquí, inventava noves paraules.
La #llengua dels Rohirrim (no només és a #Rohan) és la que en anglès diem Old English (#OE); no és del tot una llengua inventada. #Tolkien no va desenvolupar-la més enllà de fer noms i mots usant i combinant paraules de l'OE. Si sou fans de les llengües, això és una meravella. pic.twitter.com/6VWCwjWGHz
— Alba(iun)Tross ☘️ {ella/elli-they} (@Goizti) April 1, 2022
Tolkien es va inspirar en la mitologia nòrdica per dibuixar aquest univers, que tenia una estètica semblant a l'Edat mitjana europea. També va servir-se de les tradicions i la cultura anglesa per donar forma als hobbits, homes de petita alçada que viuen tranquil·lament al camp i adoren menjar i beure te.
