La inversió global en defensa va assolir els 2,46 bilions de dòlars el 2024, segons el darrer estudi de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics
La pau al món travessa una situació complicada. El 2024, hi havia actius 56 conflictes armats, la quantitat més gran des de la Segona Guerra Mundial. Afganistan, Colòmbia, Etiòpia, Gaza, Congo, Sudan, Síria, Ucraïna… Són alguns dels països on la guerra ha provocat una greu crisi humanitària.
Aquesta creixent inestabilitat ha tingut un impacte directe en alguns governs del món que, l’últim any, han decidit invertir molts diners a enfortir la seva capacitat militar. Segons The Military Balance 2025, el darrer estudi de l’Institut Internacional d’Estudis Estratègics, la despesa mundial en defensa va aconseguir un nou rècord el 2024.
L’informe assenyala que la despesa militar global va arribar als 2,46 bilions de dòlars el 2024, un augment del 7,4% respecte de l’any anterior. Una de les regions que més ha augmentat la inversió en defensa és Europa, que gasta un 50% més que fa 10 anys en matèria militar (uns 457.000 milions de dòlars).
L’estudi explica que l’augment de la despesa europea està molt relacionada amb la guerra a Ucraïna. Des que va començar el conflicte el 2022, els països europeus han proporcionat ajuda militar a Ucraïna (armes, equips de defensa…) per intentar garantir la seguretat a la regió davant les amenaces de Rússia.
Què és i per a què serveix la despesa en defensa?
La despesa en defensa és la quantitat de diners que un país destina a finançar les seves forces armades amb l’objectiu de protegir la seva seguretat nacional. Aquests diners van dirigits a la compra d’armes, al manteniment de bases militars i al pagament de sous dels soldats, entre altres despeses.
Cada any, els països estableixen quin percentatge de tots els diners que tenen destinaran a cada àrea: educació, salut, transport, cultura, medi ambient… És el que es coneix com els pressupostos generals i, també, s’hi inclou una partida destinada a defensa.
Per mesurar quants diners es gasten en cada àrea, normalment s’utilitza un percentatge del Producte Interior Brut (PIB), un indicador que mostra la riquesa total que té un país. Si un país té un PIB d’1 bilió de dòlars i decideix invertir-hi 2% en defensa, estaria invertint 20 mil milions en aquest apartat.
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
Actualment, la despesa militar genera molta controvèrsia i hi ha dues postures diferenciades.
D’una banda, hi ha aquells que defensen que invertir en defensa és fonamental per garantir la seguretat nacional d’un país, protegir-ne fronteres i assegurar-ne estabilitat interna. A més, assenyalen que aquesta despesa també influeix positivament en l’economia dels països: genera ocupació i fomenta la innovació tecnològica; per exemple, creant armes i sistemes de defensa avançats.
No obstant això, hi ha una altra visió que defensa que els diners destinats a fabricar armes podrien estar utilitzant-se en àrees com educació o habitatge, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans del país. Aquesta postura també planteja preguntes ètiques: és justificable destinar diners públics a la guerra quan aquest podria invertir-se en iniciatives que promoguin la pau?
D’altra banda, hem de tenir en compte que la despesa militar no sols depèn de les decisions internes d’un país, sinó també de factors com les pressions internacionals. Pensa, per exemple, en els països membre de l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord), aquesta aliança militar, formada per països d’Europa i Amèrica del Nord, que té el compromís de defensar-se mútuament en cas que hi hagi un atac militar contra un dels membres. Per aquesta raó, des de la seva creació, es va establir que els països havien de dedicar almenys un 2% del seu PIB a la despesa en defensa, perquè l’organització tingui prou finançament per a fer front a una possible amenaça militar.
L’ABC de la notícia
Conflicte armat: enfrontament violent entre dos bàndols o grups humans grans que genera mort i destrucció material.
Despesa en defensa: part dels pressupostos d’un país destinat a finançar les forces armades i altres activitats relacionades amb la seguretat.
Seguretat nacional: mesures i polítiques adoptades per un país per protegir la seva sobirania, estabilitat i benestar davant d’amenaces externes o internes.
Crisi humanitària: situació extrema que afecta una població, caracteritzada per la manca d’accés a necessitats bàsiques com menjar, aigua, salut i refugi.
