El cinema ens permet viatjar pel món i a través de la història per conèixer casos reals en què s’han vulnerat els drets humans
Per Rosana Soto
El cine permet donar visibilitat a les injustícies que es produeixen arreu del món. Moltes pel·lícules han retratat la vulneració dels drets humans, ja sigui amb històries de ficció o a través de casos reals.
D’una banda, aquesta mena de films relata l’opressió i la persecució a què s’han vist sotmeses moltes persones per motius de raça, sexe, ideologia o creences religioses. De l’altra, contribueixen a sensibilitzar la societat i donen a conèixer el testimoniatge de persones que han hagut de lluitar per poder construir un món més digne i més humà.
Us presentem cinc pel·lícules que fan referència a alguns dels 30 articles que componen la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH).
El nen del pijama de ratlles (2008)
Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la de l’autor irlandès John Boyne. La història transcorre a Berlín, la capital d’Alemanya, durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945).
En Bruno és un nen de 9 anys que viu aliè a la situació de guerra al seu país. Son pare és nomenat comandant de l’exèrcit nazi i enviat al camp de concentració d’Auschwitz. Allà, en Bruno hi coneixerà en Shmuel, un nen jueu que porta una vida completament oposada a la seva. La cinta mostra com creix la seva amistat completament aliena a la realitat.
Aquesta pel·lícula retrata diferents aspectes de la DUDH, com el Dret a la vida, a la llibertat i a la integritat personal (Article 3). Durant la Segona Guerra Mundial, el govern alemany va discriminar la població jueva, que va ser sotmesa a l’esclavitud i explotació laboral. Milions de jueus van morir als camps de concentració.
La llista de Schindler (1994)
Dirigida per Steven Spielberg, és una de les pel·lícules més conegudes sobre l’Holocaust, la persecució i matança de jueus durant el règim nazi a Alemanya.
El film adapta la novel·la Schindler’s Ark, escrita per Thomas Keneally. La història està basada en fets reals: Oskar Schindler va ser un empresari alemany que va arribar a un acord amb els nazis per treballar amb jueus procedents de camps de concentració, explotant-los laboralment en una fàbrica de Cracòvia.
Schindler pertanyia al Partit Nazi però, amb el pas del temps, es va adonar de la situació injusta que vivien els jueus i va canviar la seva actitud. Al llarg de la seva vida va aconseguir salvar la vida de milers de jueus.
La història fa referència a l’Article 2 de la DUDH, que estableix que qualsevol persona té tots els drets i llibertats de la Declaració independentment de la seva religió. També defensa el dret a la vida i la llibertat (Article 3), a no ser sotmesos a l’esclavitud (Article 4) ni a tractes cruels o inhumans (Article 5).
12 anys d’esclavitud (2013)
Una altra cinta basada en fets reals és 12 anys d’esclavitud, dirigida per Steve McQueen i guanyadora de l’Oscar a la Millor Pel·lícula.
El protagonista és Solomon Northup, un ciutadà negre i lliure que viu a Nova York a principis del segle XIX. Un dia la seva vida es veu truncada quan un traficant el fa esclau; llavors lluitarà per sobreviure i conservar la seva dignitat davant el salvatgisme de l’amo.
La pel·lícula ens parla sobre el dret a la llibertat de qualsevol persona (Article 3) i sobre la prohibició de l’esclavitud (Article 4), però també sobre el dret a la llibertat d’expressió (Article 19), ja que els esclaus no podien parlar ni opinar, ni molt menys accedir a una educació.
Camí a l’escola (2013)
Es tracta d’un documental basat en fets reals i dirigit pel director francès Pascal Plisson. Explica la història de tres nens i una nena que viuen a llocs molt diferents però comparteixen el mateix somni: volen anar a escola per tenir un futur millor.
Tots els dies, en Jackson, la Zahira, en Carlitos i en Samuel han de fer un viatge llarg i perillós per tal d’arribar a classe, ja sigui a peu, a cavall o en cadira de rodes. Els escenaris són d’allò més diferents: les planes de la Patagònia argentina, els pendents rocosos de les muntanyes de l’Atles o la desèrtica sabana africana.
Camí a l’escola és un homenatge al dret a l’educació (Article 26): l’educació elemental ha de ser gratuïta i té com a objectiu el “ple desenvolupament de la personalitat humana”.
Déu meu, però què t’hem fet? (2014)
Aquesta pel·lícula francesa ens presenta en Claude i la Marie Verneuil, pares de quatre filles. Les tres filles grans es casen amb un jueu, un musulmà i un xinès. Els pares no estan contents perquè trenquen els esquemes de la família tradicional i tenen l’esperança que la quarta filla es casi amb un francès catòlic com ells.
En clau de comèdia, el film parla del dret al matrimoni “només mitjançant lliure i ple consentiment dels futurs esposos” (Article 16), a més a més del dret a estar protegits contra qualsevol mena de discriminació (Article 7).
El tema de la setmana té la col·laboració de la Universidad Católica de Murcia (UCAM)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
