Els Jocs Olímpics d’Hivern comencen a la Xina

Avui comencen els XXIV Jocs Olímpics d'Hivern, que tindran lloc del 4 al 20 de febrer a la Xina. Dues setmanes després s’hi celebraran els Jocs Paralímpics d'Hivern, del 4 al 13 de març. Les proves olímpiques es repartiran en tres zones del país: a Pequín, la capital, a Yanqing i a Zhangjiakou.

És la segona vegada que la Xina organitza unes olimpíades, 14 anys després dels Jocs Olímpics d'Estiu de Pequín 2008. L'Estadi Nacional de Pequín, més conegut com ‘El Niu d'Ocell’, repetirà també com a escenari de la cerimònia d'inauguració.

Més de 2.800 esportistes de prop d'un centenar de nacions competiran en 15 disciplines per aconseguir una de les 109 medalles que es repartiran. En aquestes olimpíades es lliuraran set medalles més que als Jocs d'Hivern de PyeongChang celebrats el 2018.

La mascota de Pequín 2022 és Bing Dwen Dwen, un ós panda gegant. Aquest animal, tradicional de la cultura i mitologia xinesa, representa la fortalesa i la força de voluntat dels esportistes que participen a les Olimpíades.

La pandèmia de covid ha condicionat l'organització dels Jocs de Pequín 2022 però almenys no s’han hagut d'ajornar, com va passar amb els Jocs de Tòquio 2020, que es van celebrar un any després del previst. A més, el Comitè Olímpic Internacional (COI) ha anunciat que els esportistes podran treure’s la mascareta durant el lliurament de premis, però se l’hauran de posar quan estiguin al podi.

No obstant, a causa de l'augment de contagis a nivell mundial provocat per la nova variant òmicron, el govern xinès ha vetat l'entrada d'espectadors estrangers. A més, els atletes i equips esportius estaran aïllats: no podran sortir de les instal·lacions olímpiques ni mantenir contacte amb la població local. Tampoc es vendran entrades per a les competicions i només podran assistir com a públic les persones convidades per les autoritats.

Els Jocs Olímpics són un esdeveniment global que es retransmet a tot el món, per la qual cosa el govern comunista de la Xina aprofitarà l'ocasió per mostrar el seu poder i guanyar influència davant la resta de països. Malgrat això, les organitzacions humanitàries denuncien que aquest esdeveniment esportiu no ha d'ocultar les violacions dels drets humans que tenen lloc a la Xina.

Els Estats Units, el Canadà, Austràlia i el Regne Unit han anunciat un boicot diplomàtic i no hi enviaran representants dels seus governs. En canvi sí que hi assistiran dirigents de països com Rússia, l'Argentina o Egipte, o el mateix secretari general de l'ONU, Antonio Guterres.

D'altra banda, aquests seran els últims jocs en els quals s'aplicarà la sanció del COI a Rússia pel dopatge d'esportistes durant els Jocs d'Hivern de Sotxi 2014. Entre el 2014 i el 2022, els atletes russos que han competit en unes olimpíades ho han fet sota la bandera genèrica del Comitè Olímpic Rus i les medalles guanyades no s'han sumat al medaller de Rússia.

Uns ‘nous’ Jocs d'Hivern

Els Jocs de Pequín introduiran set noves proves als esports de trineu, patinatge, surf de neu, salts d'esquí i esquí acrobàtic. En trineu s'instaura el monobob femení, prova que consisteix a tirar-se per un llarg tobogan gelat amb un trineu per arribar a la meta en el temps més curt possible.

El big air d'esquí acrobàtic masculí i femení, esport que consisteix a baixar una muntanya amb uns esquís i fer trucs a l'aire, també serà esport olímpic per primera vegada. A més, s'admetran proves d'equip mixt en patinatge de pista curta, salt d'esquí, snowboard cross i d’esquí acrobàtic.

Alhora, aquestes olimpíades mantenen alguns dels esports més tradicionals de l'hivern, com el patinatge sobre gel o el salt d'esquí, i altres més curiosos com el famós cúrling, conegut com “els escacs sobre gel”.

Els Jocs de Pequín 2022 tindran la representació d'esportistes dones més gran de la història: un 45% dels atletes participants seran dones (a PyeongChang van ser el 41%), segons dades del Comitè Olímpic Internacional. Així, dels 2.874 atletes que participen hi haurà 1.293 dones i 1.581 homes.

Canvi climàtic: la fi dels Jocs d'Hivern?

El canvi climàtic està transformant les nostres vides: la pujada del nivell de la mar amenaça les ciutats de la costa, el canvi en els patrons climàtics fa que els fenòmens meteorològics extrems siguin més freqüents i violents, i la pujada de temperatures podria posar en perill els paisatges nevats o gelats, com els que serveixen d'escenari per als esports d'hivern.

Un estudi de la Universitat de Waterloo (Canadà) conclou que, si es redueixen les emissions globals de carboni, en el futur només 1 de les 21 seus dels últims Jocs d'Hivern mantindrà el seu aspecte hivernal. És a dir, que el canvi climàtic farà que la majoria d'aquestes ciutats perdin els paisatges nevats i siguin massa càlides per mantenir-hi pistes de gel.

Fins ara, la temperatura mitjana d'aquestes ciutats al febrer (ple hivern) ha passat de 0,4 °C durant la dècada de 1920 a 1950, als 3,1 °C del període 1960-1990, i els 6,3 °C en les Olimpíades d'Hivern del segle XXI. El 89% dels atletes enquestats creuen que els canvis en el clima estan afectant les competicions i el 94% tem que afecti el seu futur esportiu.

En canvi, si s'aconsegueix complir els objectius de l'Acord de París i limitar l'augment de temperatura global a menys de 2 °C, es podrien salvar almenys a vuit d'aquestes ciutats.

Història dels Jocs d'Hivern

Els Jocs Olímpics d'Hivern té els seus orígens als Jocs Olímpics de París 1924, quan es va fer evident el problema de celebrar els jocs a l'estiu: els esports que requerien gel o neu no podien disputar-se perquè feia massa calor.

La solució va ser organitzar la Setmana Internacional dels Esports d'Hivern, que va tenir lloc entre el 25 de gener i el 5 de febrer de 1924 a Chamonix (França). En aquests primers Jocs d'Hivern van participar 258 esportistes de 16 nacions diferents, dels quals només 13 eren dones.

Les primeres Olimpíades d'Hivern van comptar amb setze disciplines dividides en cinc esports: patinatge, cúrling, bobsleigh, esquí i hoquei sobre gel. Els estats que van guanyar més medalles van ser Noruega (17 medalles), Finlàndia (11 medalles) i els Estats Units i Reino Unido (4 cada un).