Els joves continuen creient-se les boles de les xarxes socials

Un nou informe de Save the Children adverteix que més de la meitat de la població adolescent no sap identificar quan una notícia és falsa

Llegir el diari, escoltar la ràdio, veure la televisió, llegir fils a Twitter, consultar Instagram, veure un vídeo a TikTok… En els darrers anys, amb el canal d'Internet i les xarxes socials, les formes de consumir informació s'han multiplicat. Aquesta diversificació ha permès que les persones puguin consultar diverses fonts de manera més ràpida. 

No obstant això, la proliferació de notícies a Internet també ha portat desafiaments relacionats amb la desinformació, sent els joves els usuaris més vulnerables a aquest contingut. Així ho determina el nou informe de Save the Children, que adverteix que més de la meitat de la població adolescent (51%) té dificultats per identificar si una notícia és falsa. 

🌐Llancem l'informe "Desinformació i discursos d'odi en l'entorn digital".

🔹El 60% d’adolescents utilitza les xarxes socials com a principal mitjà per accedir a la informació
🔹Més de la meitat té dificultats per identificar quan una notícia és falsa

➡️https://t.co/dhd8ixzOqv pic.twitter.com/qsirTrwd1O

— Save the Children Catalunya (@SaveChildrenCat) September 26, 2024

L'estudi conclou que el 60% dels adolescents a Espanya utilitza les xarxes socials com principal mitjà per informar-se, al mateix nivell que la televisió i per davant d'altres mitjans de comunicació com la premsa en línia (32%), la ràdio (9%) o a premsa en paper (5%). 

Save the Children assenyala que el principal problema de la desinformació està a com es maneja. Encara que sospitin que estan davant d'una notícia falsa, 1 de cada 4 adolescents directament no la contrasta, mentre que un 56% d'adolescents prefereix consultar familiars i amics per comprovar-ne veracitat. 

L'organització adverteix que aquests familiars i amics també poden estar informant-se a través de les mateixes fonts i, per tant, estar caient en boles i notícies falses. Això podria crear un efecte bombolla, és a dir, un entorn en què els joves només reben i comparteixen informació de fonts que reforcen les seves creences preexistents, sense exposar-se a opinions diferents ni verificar la veracitat dels fets. 

Una vida irreal i idealitzada

Més enllà de la desinformació, l'entorn digital també en planteja altres riscos per a la infància i adolescència que afecten directament la salut mental dels més petits. Save the Children alerta de l'exposició permanent dels joves a representacions ideals de determinats estils de vida i estàndards de bellesa. 

Parlem de vides aparentment “perfectes”, que solen incloure riquesa, èxit, viatges, diversió constant i absència de problemes. Però hem de recordar que, a les xarxes socials, les persones tendeixen a mostrar només els aspectes més positius de les seves vides, ocultant dificultats, el que crea una imatge irreal. 

En el cas de les noies, aquesta pressió s'intensifica a causa de la contínua exposició a la sexualització del cos femení, el que pot afectar la seva autoestima, generar inseguretats i fomentar una visió distorsionada de la seva pròpia identitat i el seu valor personal.

L’adolescència representa un dels anys més importants al nostre desenvolupament social. En aquest període, encaixar i ser acceptat socialment, que ens vegin bé i que ens vulguin, són alguns dels nostres objectius. En aquest sentit, estar exposats a una imatge falsament perfecta resultat perjudicial, perquè ens fa perseguir un ideal que en realitat no existeix.

La pressió no ve només per la qüestió estètica, sinó també per sentir-nos exclosos d'esdeveniments a què no ens han convidat, per voler caure bé publicant certs continguts o per la necessitat d'aconseguir molts “m'agrada” i comentaris. 

Educació mediàtica

Per abordar i millorar aquestes problemàtiques associades a les xarxes socials és fonamental l’educació mediàtica. 

Hem d'aprendre a qüestionar el que veiem a Internet, a no acceptar tot el que es presenta com a veritable o ideal sense abans reflexionar. Això implica verificar fonts, analitzar la autenticitat de la informació, i entendre que les imatges i continguts poden estar manipulats o distorsionats.

Pensem, per exemple, en allò que està passant amb la intel·ligència artificial. Cada cop amb més freqüència es comparteix en xarxes socials contingut creat per IA que pot confondre'ns, per això hem d'estar atents i utilitzar el nostre pensament crític. 

Per discernir si un contingut és fals o no, és útil fer-ne una sèrie de preguntes: D'on prové la informació? La font és fiable? Algú més ha compartit la notícia? Hi ha estudis que donin suport a allò que s'explica? El contingut utilitza un llenguatge sensacionalista o alarmista? Hi ha algun biaix ideològic o polític?

També és important ser responsables i no difondre informació de la del qual veracitat sospitem, per no contribuir a la difusió de notícies falses.