Milers de persones han participat en una manifestació a Madrid per denunciar l'especulació immobiliària i exigir límits als preus del lloguer
Diumenge passat 13 d'octubre, milers de persones van sortir al carrer a Madrid a reivindicar que l'habitatge és un dret i no un negoci. Segons les dades de la Delegació del Govern, fins a 22.000 persones van participar en la manifestació; segons els organitzadors de la marxa, les xifres van arribar a 150.000.
Els assistents van protestar per l'actual crisi de l'habitatge, que ha disparat els preus del lloguer i està provocant que comprar un pis sigui pràcticament inassolible, especialment per als joves. Aquesta situació ha fet que el 66% de les persones entre 18 i 34 anys a Espanya continuïn vivint amb els pares.
El Sindicat d'Inquilines i Inquilins de Madrid, organitzador de la protesta, denuncia que l'especulació del mercat immobiliari i la proliferació de pisos turístics en zones tensionades estan agreujant encara més el problema, desplaçant els residents locals i elevant els preus de manera descontrolada.
També critiquen la inacció i manca de resposta per part de les administracions centrals i locals. En aquest sentit, exigeixen la dimissió de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i demanen que es duguin a terme una sèrie de mesures urgents per posar fi a aquesta crisi.
Entre elles, la imposició de topalls als preus del lloguer, l'ampliació del parc públic d'habitatges destinat al lloguer social i la suspensió immediata de les llicències a pisos turístics a zones tensionades.
Joves i habitatge digne
L'article 47 de la Constitució espanyola estableix que “tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat”. Tot i això, la situació actual està lluny de fer efectiu aquest dret per a una gran part de la població.
La crisi de l'habitatge està fent que cada cop sigui més complicat tenir un lloc “digne i adequat” on viure. Un dels col·lectius més perjudicats per aquesta situació són els joves, que s'enfronten a enormes dificultats per emancipar-se i accedir a un habitatge propi o de lloguer.
Els joves tenen dos problemes principals. D'una banda, l'alt cost de l'habitatge, que està assolint preus desorbitats. Per fer-nos una idea, la Plataforma idealista assenyala que el lloguer a Madrid està al seu màxim històric: al setembre, el preu mitjà de les ofertes era de 20,4 euros per metre quadrat, fet que suposa que un pis d'uns 75 metres quadrats es lloga per 1.530 euros.
D'altra banda, la joventut s'enfronta a l'estancament dels seus salaris i la precarietat laboral. Segons dades recopilades pel diari El País, entre el 2015 i el 2023, el preu de l'habitatge a Espanya va augmentar un 47% i el lloguer un 58%. No obstant això, els ingressos de les llars només van pujar un 35%, i els salaris dels treballadors amb prou feines van créixer un 17%.
Tot i que el dret a un habitatge digne està reconegut constitucionalment, moltes persones joves es veuen obligades a viure en condicions precàries, a pisos compartits o en habitacions diminutes per les quals també han de pagar preus abusius. Altres ni tan sols aconsegueixen deixar de viure amb els pares.
Causes de la crisi
Les causes que expliquen la crisi de l'habitatge a Espanya són múltiples: hi ha una combinació de factors que han contribuït a escalar els preus.
En primer lloc, grans ciutats i zones turístiques d'Espanya, com Madrid, Barcelona, les Illes Balears o Màlaga, han vist un fort increment en la demanda habitatge. Això és degut a l'arribada de joves d'altres províncies a la recerca de feina i oportunitats, però també a l'auge del turisme.
Mentre la demanda creix, l’oferta no ho fa: en comparació al “boom immobiliari” de principis dels 2000, ara es construeixen molts menys habitatges. Això també pressiona els preus: com menys oferta hi ha, més gran és la competència entre els compradors o llogaters, cosa que provoca que els propietaris puguin demanar preus més alts.
Així mateix, els inversors i les grans corporacions han trobat al sector immobiliari un espai rendible per a l’especulació, i compren propietats per revendre-les o llogar-les a preus més alts. Això també contribueix a la inflació dels preus del mercat.
Tampoc no podem oblidar l'impacte dels pisos turístics. L'auge de plataformes com Airbnb ha fet que habitatges que abans estaven destinades al lloguer de veïns residents ara siguin allotjaments turístics de curta estada, cosa que ha reduït encara més l'oferta d'habitatge habitual.
La transformació d'edificis sencers en allotjaments turístics ha generat un augment del cost de la vida en aquests barris, així com la gentrificació, fet que ha oblicat molts veïns de tota la vida a mudar-se a zones més assequibles a la perifèria.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!