La darrera enquesta del CIS assenyala que el 12% dels joves entre 18 i 24 anys creu que un govern autoritari és preferible a un sistema democràtic
La percepció de la ciutadania sobre la democràcia està canviant. Tot i que la confiança en el sistema democràtic continua sent majoritària, un sector significatiu dels més joves mostra una creixent indiferència o fins i tot rebuig cap a aquest model de govern.
Així ho reflecteix la darrera Encuesta de Hábitos Democráticos del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Els resultats assenyalen que un 12% dels joves entre 18 i 24 anys a Espanya creu que, en algunes circumstàncies, un govern autoritari seria preferible a un sistema democràtic.
No és lúnic estudi que reflecteix aquesta tendència. El Sondeig d’Opinió 2024 de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) de Catalunya revela que la defensa d’una possible dictadura és més gran entre els nois catalans. El 16% dels homes menors de 25 anys que viu en aquesta regió prefereix un règim autoritari.
Pot resultar paradoxal que siguin els nadius democràtics, aquells que han viscut en aquest sistema polític tota la seva vida, els que mostren menys suport a la democràcia. No obstant això, aquesta situació podria influir en la seva posició: com que no han viscut la manca de llibertats i drets que caracteritza les dictadures, poden percebre la democràcia com un model imperfecte.
Alguns analistes assenyalen que la precarietat laboral, la manca d’oportunitats i el desencant amb els partits polítics són factors que poden estar influint en aquesta percepció antidemocràtica. Sense oblidar l’impacte de les xarxes socials i l’exposició constant a discursos que qüestionen el sistema democràtic actual.
Què és una democràcia i una dictadura?
Tant la democràcia com la dictadura són dos sistemes polítics. Tot i això, cadascú té una sèrie de característiques que els fan ser molt diferents.
En una democràcia, els ciutadans tenen el dret a participar activament en la política, principalment a través d’eleccions lliures, on poden votar pels candidats que volen que els representin. Els governants són elegits per un període de temps concret: són reemplaçats per altres a través d’eleccions regulars, i això que permet als ciutadans canviar els seus governants si no estan d’acord amb les seves polítiques.
Per contra, en una dictadura normalment no se celebren eleccions perquè no importa la voluntat dels ciutadans. El poder resideix en una sola persona (o un grup reduït) que ha arribat al govern de manera autoritària (a través d’un cop d’estat, per herència, manipulant el sistema polític…). Els dictadors solen aferrar-se al poder i poden estar governant durant anys sense que n’hi hagi alternança política.
Una altra de les grans diferències té a veure amb les llibertats i els drets. La democràcia garanteix les llibertats fonamentals, com la llibertat d’expressió, de premsa, i d’associació, el que significa que els ciutadans poden expressar les seves opinions, criticar al govern i organitzar-se sense por a represàlies (per exemple, fer manifestacions).
En una dictadura, aquests drets estan restringits. Les persones no poden opinar lliurement ni organitzar-se en contra del govern sense arriscar-se a ser perseguits o empresonats. La censura és comú, i el control dels mitjans de comunicació és una eina habitual per silenciar a aquells que opinen diferent.
Com t’afecta aquesta notícia?
Per entendre com funciona un govern autoritari no hem d’anar gaire lluny, ni tampoc molt enrere en el temps. Espanya va viure sota una dictadura entre 1939 i 1975: la dictadura de Francisco Franco, un període de repressió, censura i manca de llibertats que va tenir un gran impacte a la vida quotidiana de milions de persones.
Durant aquells anys, no existia la democràcia. Només hi havia un únic partit polític permès, no se celebraven eleccions i el cap de l’Estat, el general Franco, tenia el poder absolut. Aquells que s’oposaven al règim franquista eren perseguits, empresonats o fins i tot executats, cosa que va provocar que moltes famílies visquessin amb por.
Els mitjans de comunicació estaven estrictament controlats, i no es podia publicar res que critiqués el règim. Les dones tenien menys drets que els homes (per exemple, no podien obrir un compte bancari sense el permís del marit o el pare). A més, parlar en llengües com el català o el basc estava molt mal vist i, en molts casos, prohibit en espais públics.
Amb l’arribada de la democràcia, els ciutadans van recuperar els seus drets i llibertats. Per primera vegada en gairebé 40 anys, els espanyols van poder votar en unes eleccions lliures i triar els seus representants. És fonamental recordar el que va passar per evitar que es repeteixin errors i valorar la importància de viure en un sistema on la justícia, la igualtat i la llibertat són principis fonamentals.
L’ABC de la notícia
Nadiu demòcrata: persona que ha nascut i viscut sempre sota un sistema democràtic, sense haver experimentat altres règims (per exemple, dictadures).
Precarietat laboral: situació que enfronten algunes persones treballadores per les característiques de la seva feina (treballs temporals, mal remunerats, insegurs…)
Alternança política: quan el poder canvia regularment entre diferents partits o líders polítics mitjançant eleccions lliures i democràtiques.
Censura: control i restricció d’informació o idees, generalment per part del govern, per limitar la llibertat de premsa i d’expressió dels ciutadans.
