El Govern de facto de l’Afganistan ratifica una nova llei que restringeix encara més les llibertats de les dones
El Govern de facto de l‘Afganistan, controlat pels talibans, ha ratificat una nova llei que imposa estrictes normes basades en la seva interpretació de la llei islàmica (sharia). Aquesta normativa, aprovada per l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, regula aspectes com la vestimenta o les activitats dels mitjans de comunicació, i afecta en especial la llibertat de les dones.
La llei, composta per 35 articles, estableix que les dones han de fer servir el vel integral (hiyab) que cobreixi el seu rostre i cos, i prohibeix que la seva veu s’escolti en públic, ja sigui parlant, cantant o recitant, per evitar el que ells consideren “temptació”. A més, es prohibeix als conductors transportar dones adultes sense la presència d’un tutor masculí.
Pel que fa als homes, la llei prohibeix l ‘ús de corbata, afaitar-se la barba per sota de la longitud d’un puny, i pentinar-se de certes maneres, i es va considerar una violació de la llei islàmica. Els mitjans de comunicació també estan obligats a adaptar-se a aquestes normes: per exemple, està prohibit mostrar imatges d’éssers vius i qualsevol contingut que pugui “humiliar o insultar els musulmans”.
El ministre de la Virtut i el Vici, Mohammad Khalid Hanafi, ha assegurat que la implementació de la sharia i el hiyab és una “línia vermella” per al règim, i que no es negociarà sobre aquests temes. Tot i que aquestes prohibicions ja s’havien anat imposant a l’Afganistan des que els talibans van reprendre el poder fa tres anys, la nova llei estableix una uniformitat en les sancions i un major rigor en la seva aplicació.
Qui són els talibans?
El moviment talibà va sorgir majoritàriament al sud de l’Afganistan i nord del Pakistan. Prometien aplicar una visió estricta de la sharia o llei islàmica, per garantir la pau i la seguretat un cop establerts en el poder.
La paraula talibà podria traduir-se com a “estudiant” i té el seu origen en els seminaris religiosos on s’estudia el Corán, el llibre sagrat de la religió musulmana. Entre els seus principis hi ha el rebuig a la cultura occidental i a utilitzar internet, les xarxes socials o la televisió, tot i que en aquesta última ofensiva els talibans han utilitzat les noves tecnologies per comunicar-se amb el món.
Els talibans ja van governar l’Afganistan entre el 1996 i el 2001. Després dels atacs de l’11-S, Estats Units va envair l’Afganistan per combatre Al-Qaeda, mantenint una ocupació que va durar 20 anys i que va deixar els talibans fora del govern.
El juliol del 2021, el president dels EUA, Joe Biden, va anunciar la fi de les operacions militars al país. La retirada de les tropes estatunidenques va permetre als talibans llançar una nova ofensiva, recuperant el poder i apagant les esperances democràtiques de l’Afganistan.
Un règim contra els drets de les dones
Quan van reprendre el poder el 2021, els talibans van assegurar a la comunitat internacional que la seva intenció era formar un govern modern i d’acord amb el segle XXI, però la realitat ha estat completament diferent. Per exemple, han prohibit que les adolescents assisteixin a l’escola i han imposat el burka. A més, la població ha estat segregada per gènere en espais públics.
Tot i que els portaveus del nou Emirat Islàmic van anunciar en un principi que respectarien els drets de les dones, moltes van haver de fugir del país davant l’arribada del règim talibà, que es basa en un patriarcat autoritari i violent.
El sistema de tutela masculina s’ aplica de manera estricta, obligant les dones a estar acompanyades per un home per viatjar o realitzar qualsevol tràmit burocràtic. També se’ls ha prohibit practicar esports en públic.
