Dins el monestir existeixen algunes dependències i espais que no estan oberts al públic general, però que tenen un gran interès històric, cultural i arquitectònic
Montserrat és un lloc de peregrinació i espai de trobada per a persones de tot el món, que es troben les portes obertes de la basílica. Però no totes les dependències del monestir estan obertes al públic. Alguns espais només son accessibles per als monjos del monestir, com és el cas de la sala capitular, o tenen l’accés limitat, com ara la biblioteca. No obstant, aquestes dependències oculten alguns tresors culturals, artístics i arquitectònics ben rellevants.
La sala capitular
Un dels espais que no són accessibles als visitants del Monestir de Montserrat és la sala capitular. En aquest espai es reuneix la comunitat de monjos, sota la direcció de l’abat, per a tractar-hi temes de la vida monàstica i prendre-hi les decisions que afecten la comunitat.
La sala capitular de Montserrat va ser reformada després de la Guerra Civil. Hi destaquen especialment els dos grans murals que hi va pintar l’artista Pere Pruna, i que representen a Sant Benet i a l’Abat Marcet. Els monjos de l’Estudi d’Art de Montserrat van pintar el sostre el 1940.
També destaquen els 44 capitells de les columnes, que sintetitzen la història del monestir, des de la Prehistòria fins a la Guerra Civil.
La biblioteca
La biblioteca de Montserrat és una de les institucions culturals més destacades de Catalunya, gràcies al seu fons ric i divers que suma més de 382.000 monografies. Tot i ser una biblioteca privada, està oberta als estudiosos i acull una impressionant col·lecció de 1.800 manuscrits, 408 incunables i llibres del segle XVI, molts dels quals es troben en una secció de “reserva” dedicada a obres d’especial interès.
Un dels manuscrits més rellevants, conservat amb el número u del fons, és el conegut Llibre Vermell de Montserrat. Aquest còdex de grans dimensions, que destaca per la seva coberta de vellut vermell, conté cants i danses dels pelegrins que visitaven Montserrat al segle XIV. És notable per incloure la primera notació coreogràfica coneguda.
Entre els incunables destaquen els que procedeixen de la impremta del monestir de Montserrat, que va començar a funcionar a la dècada de 1490. El famós Exercitatorio de la vida espiritual, de l’Abat Cisneros, i una impressió primerenca de la Regla de Sant Benet són alguns dels incunables més importants de la biblioteca.
A més, la biblioteca compta amb 18.700 gravats, 50.000 goigs, 2.200 mapes antics i 1.500 peces de papir i pergamí.
Una altra de les seves col·leccions més singulars és l’arxiu de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, un projecte iniciat el 1923 per l’Orfeó Català sota la direcció de Rafael Patxot i Jubert, que conserva una important part del patrimoni musical i cultural del país.
El claustre neoromànic
El claustre neoromànic de la Basílica de Montserrat, construït el 1925 per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, es troba dins el monestir i no és accessible al públic. Va ser dissenyat perquè la comunitat benedictina es pogués desplaçar lliurement entre les estances de la clausura sense ser interferir amb els circuits accessibles als laics.
Presenta una estructura rectangular amb un angle escapçat i compta amb dos pisos d’arcs de maó sostinguts per columnes de pedra i bigues de fusta. Connecta diverses dependències del monestir, com el refetor, l’edifici dels novicis i l’escolania. Al pis inferior, que s’obre al jardí central, hi ha una font dins d’un templet i, penjada als murs de les galeries, una col·lecció de sepultures, làpides i elements escultòrics que abasten des del segle X al XVIII.
El 2000, una forta inundació va afectar el claustre i altres parts del monestir, fet que va obligar a fer-hi unes importants tasques de restauració per reparar els danys causats per l’aigua.
Aquest article forma part de la Unitat Didàctica ‘Montserrat, 1000 anys’, elaborada en col·laboració amb el Palau Robert.
