En què va consistir la ‘Nit dels vidres trencats’?

Aquest episodi violent contra la població jueva i les seves propietats, que va tenir lloc fa 85 anys, es considera l'inici de l'Holocaust

Un dels episodis més coneguts de la història d'Alemanya nazi va tenir lloc la nit del 9 al 10 de novembre de 1938, fa 85 anys. Milers de sinagogues, negocis i llars de ciutadans jueus van ser saquejats i destruïts pels nazis. És el que es coneix com la 'nit dels vidres trencats' (Kristallnacht, en alemany).

El nom prové de la gran quantitat de vidres trencats que van quedar als carrers d'algunes ciutats i pobles d'Alemanya i Àustria després de l'atac de les SA (tropes d'assalt nazis), la Gestapo (la policia secreta nazi) i els civils antisemites (que odien els jueus). Però, per què va passar aquest assalt contra els jueus?

La raó que va desencadenar aquests atacs va ser l'assassinat d'Ernst vom Rath, un diplomàtic alemany del règim nazi. Herschel Grynszpan, un jove jueu de només 17 anys, el va disparar a París el 7 de novembre del mateix any. Els nazis van utilitzar aquest succés com a pretext per organitzar una àmplia onada de violència contra la comunitat jueva.

La Kristallnacht va ser una nit d'autèntic terror: gairebé 100 persones van ser assassinades als carrers i al voltant de 30.000 jueus arrestats i enviats a camps de concentració. A més de les pèrdues humanes, hi va haver una destrucció massiva de propietats, cosa que va causar una pèrdua econòmica significativa per a la comunitat jueva.

Aquest esdeveniment va marcar un punt d'inflexió en la persecució de la població jueva per part del règim d'Adolf Hitler. De fet, aquella nit de fa 85 anys sovint es considera el punt de partida de l'Holocaust, genocidi en què l'Alemanya nazi va acabar amb la vida de sis milions de jueus.

Extermini jueu

Un dels objectius principals del règim nazi d'Adolf Hitler (1933-1945) era expulsar el poble jueu d'Alemanya. En assenyalar els jueus com la gran amenaça, el règim va buscar unificar la població alemanya darrere d'un enemic comú, cosa que els va permetre consolidar el seu poder.

Els nazis sostenien la teoria de la superioritat de la “raça ària”. Defensaven que els aris estaven a la cúspide de la jerarquia racial, sent superiors tant en qualitats físiques com mentals: eren més forts, més llestos… Per això, pensaven que havien de protegir els alemanys d'altres races que consideraven inferiors, com els jueus.

El govern de Hitler va expandir la seva ideologia antisemita i, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, la persecució dels jueus es va radicalitzar. L'objectiu ja no era expulsar-los, sinó exterminar-los. És el que es coneix com a Holocaust: la persecució i anihilació sistemàtica dels jueus duta a terme pels nazis entre 1933 i 1945.

Per executar aquest sistema, els nazis van crear camps de concentració, on la població jueva era obligada a viure i treballar com a esclaus en condicions infrahumanes. A més, van crear camps d'extermini, on van fer l'assassinat en massa de milions de jueus. S'estima que 6 milions de jueus van morir aquests anys.

L'Holocaust va acabar amb la derrota d'Alemanya a la guerra. El 8 de maig de 1945 es van rendir, cosa que va marcar la fi del règim nazi i, en conseqüència, de les seves polítiques de persecució i genocidi contra els jueus.

Antisemitisme actualment

L'antisemitisme és el prejudici i la discriminació contra els jueus a causa del seu origen ètnic o religió. Encara que no és tan sistemàtic ni generalitzat com durant el règim dels nazis, anys després continua sent un problema actualment a diverses parts del món.

Aquesta discriminació ha crescut recentment després de la guerra que s'ha desfermat a l'Orient Mitjà. Després de l'atac sorpresa que va rebre Israel el 7 d'octubre passat per part de Hamàs, el grup que controla Gaza, l'exèrcit israelià va decidir contraatacar. La resposta militar es prolonga fins avui, els atacs no han parat i ja hi ha milers de víctimes civils.

Més enllà d'Orient, la guerra entre Israel i Hamàs està tenint un perillós efecte a nombrosos països de tot el món: un creixement de l'odi per part de grups extremistes cap als jueus (antisemitisme) i els musulmans (islamofòbia).

L'augment dels incidents antisemites a tot Europa ha arribat a nivells extraordinaris, ha explicat la Comissió Europea en un comunicat. Còctels molotov llançats contra una sinagoga a Alemanya, estrelles de David pintades en edificis a França, un cementiri jueu profanat a Àustria, botigues i sinagogues jueves atacades a Espanya…

També hi ha víctimes a l'altra banda. Wadea Al Fayum, un nen de 6 anys d'origen palestí, va ser apunyalat a casa seva a Illinois. L'assassí va declarar haver-ho fet com a reacció al conflicte palestinoisraelià. Als Estats Units, el Consell de Relacions Nord-americanes-Islàmiques (CAIR) va rebre 774 denúncies de discursos o actes islamòfobs entre el 7 i el 24 d'octubre, segons un informe.

Cap causa ni conflicte no pot justificar l'odi o la violència dirigits contra individus a causa de la seva ètnia o religió. La història està plena d'exemples en què la intolerància i la discriminació ètnica i religiosa ha portat horrors organitzats per l'ésser humà, com va ser el cas de l'Holocaust.

Treballa l’actualitat a l’aula 

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!