29 gener 2023
spot_img
29 gener 2023
spot_img

Erdogan, un president amb mà de ferro

El president turc ha reformat la constitució per tenir més poders i mantenir-se en el càrrec com a mínim fins el 2023

Recep Tayyip Erdogan és el president de Turquia des del 2014. Abans havia estat primer ministre turc (2003-2014) i alcalde d’Istanbul (1994-1998), la ciutat més important del país.

Erdogan és un personatge controvertit. D’una banda, se’l considera el responsable del creixement econòmic de Turquia de principis del segle xxi, perquè va aplicar algunes polítiques que pretenien modernitzar el país.

També va liderar les negociacions amb la Unió Europea perquè Turquia hi fos acceptada com a estat membre. Tot i que encara no ho ha aconseguit, sí que forma part de la Unió Duanera de la UE, cosa que li facilita el comerç amb els països europeus.

No obstant, diversos governs internacionals i organitzacions de drets humans critiquen el caràcter autoritari del president turc, que elimina sense contemplacions qualsevol mena d’oposició. Erdogan ha canviat la Constitució perquè serveixi els seus interessos polítics i per mantenir-se més temps en el poder.

Molts polítics, activistes i periodistes que han qüestionat el seu govern han estat detinguts i empresonats. Erdogan també ha ordenat el tancament de mitjans de comunicació que criticaven les seves polítiques.

Segons l’ONG Reporters Sense Fronteres (RSF), Turquia és un dels pitjors països per exercir el periodisme i ocupa el lloc 157 de 180 en la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa.

 

Protestes de Taksim, una revolta fallida

Després de tants anys dirigint el país, Erdogan s’ha proposat mantenir-se en el poder fins el 2023 per celebrar el centenari del naixement de la República de Turquia, un país que va sorgir després de la Primera Guerra Mundial (1914-1919).

No obstant això, els últims anys la seva forma de governar s’ha tornat cada cop més autoritària i ha pres un caire islamista conservador.

Durant els mesos de maig i juny del 2013, milions de persones van sortir als carrers per manifestar-se. El motiu original de les protestes era salvar el parc Taksim d’Istanbul, però aviat van servir també per reclamar més drets i llibertats.

El govern turc va respondre amb una forta repressió policial. Els disturbis van provocar una desena de morts i milers de ferits arreu del país.

 

Un cop d’estat per reforçar el poder

El 15 de juliol del 2016 va haver-hi un intent de cop d’estat a Turquia. Una facció de l’exèrcit va aprofitar el fet que el president estava de vacances fora d’Ankara, la capital de Turquia, per atacar el parlament i declarar la fi del govern turc.

Per contrarestar el cop, Erdogan va animar la ciutadania a sortir als carrers per demostrar el seu suport al govern. Milions de persones van col·lapsar les principals ciutats de Turquia, la policia va detenir alguns dels militars revoltats i el cop es va donar per fracassat.

Erdogan va sortir reforçat d’aquest atac i va aprofitar per purgar l’administració i l’exèrcit. Va condemnar polítics, funcionaris i militars i va situar persones de confiança en els seus càrrecs. Es van destituir milers de càrrecs públics a tot el país.

Amb l’excusa que havien col·laborat o donat cobertura al cop d’estat, també va clausurar cadenes de televisió i va fer detenir periodistes que van qüestionar la seva actuació. Alguns van arribar a insinuar que el cop havia estat un muntatge per poder aplicar lleis més severes i eliminar qualsevol oposició amb motius de “seguretat nacional”.

 

Un gir cap a l’islam

L’estat turc no té cap religió oficial, tot i que l’islam n’és la majoritària (més del 98% de la població és musulmana).

El laïcisme de l’estat (és a dir que la religió no formi part de les polítiques del govern) va ser un dels pilars de la fundació de Turquia el 1923. El primer president de la república, Kemal Ataturk, volia equiparar el país als moderns estats europeus.

Per això el 1998, quan era alcalde d’Istanbul, Erdogan va ser detingut per llegir un poema religiós radical amb versos com “els minarets són les nostres baionetes”. Se’l va acusar d’intolerància religiosa i va ser condemnat a 10 mesos de presó.

Erdogan va fundar el 2001 el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) per poder presentar-se a les eleccions. L’AKP va néixer com un partit laic, però els últims anys ha islamitzat les seves polítiques: potenciar les escoles islàmiques, construir mesquites, prohibir l’alcohol, normalitzar l’ús del vel a les institucions (on abans estava prohibit).

La població de les grans ciutats veu amb recel la islamització de Turquia, però Erdogan té un gran suport entre la població rural, més conservadora.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -