28 gener 2023
spot_img
28 gener 2023
spot_img

Eris: l’últim planeta del Sistema Solar

El descobriment d’Eris va qüestionar la definició de “planeta” i va provocar l’eliminació de Plutó del Sistema Solar

El 29 de juliol del 2005, els astrònoms Michael Brown, Chad Trujillo i David L. Rabinowitz van presentar al món un gran descobriment: un nou planeta catalogat com 2003 UB313 i que més tard van anomenar Eris.

Eris va ser descobert al gener del 2005 a partir d’unes fotografies de l’espai fetes el 2003, en les quals es podia percebre l’evolució de l’òrbita d’un cos celeste sobre el fons d’estrelles. L’equip d’astrònoms va comparar aquestes fotografies amb noves imatges del mateix punt i va poder determinar l’òrbita, la distància i la grandària del nou planeta.

Animació òrbita Eris
Animació que mostra el moviment del planeta nan Eris a les tres imatges utilitzades per descobrir-lo. (Mike Brown)

Brown, Trujillo i Rabinowitz van estar mesos fent càlculs i observacions fins a estar segurs del descobriment per poder fer-ho públic. Es tractava d’un TNO o objecte transneptunià, és a dir: un cos celeste que orbita més enllà de Neptú, el vuitè planeta del sistema solar.

El mateix dia que es va anunciar el descobriment d’Eris també es van presentar dos objectes més: Haumea i Makemake. Aquests dos planetes nans formen part de l’anomenat cinturó de Kuiper, una part del Sistema Solar exterior en la qual s’han acumulat planetes nans, cometes i asteroides arrossegats per la gravetat d’altres planetes. Són les restes de quan es va formar el Sistema Solar fa milions i milions d’anys.

L’òrbita d’Eris va molt més allà del cinturó de Kuiper: aquest planeta triga 557 anys a completar la volta al sol. Com que està tan allunyat del sol, les temperatures a la superfície baixen dels -200°C i l’atmosfera es congela. La superfície gelada d’Eris reflecteix la llum solar amb molta lluentor, tant que pot veure’s amb un telescopi.

 

El sistema solar passa de 10 a 8 planetes

Els primers càlculs feien pensar que el diàmetre d’Eris era més gran que el de Plutó, de manera que el Sistema Solar va passar a tenir deu planetes: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú, Plutó i el mateix Eris, acabat de descobrir. No obstant això, la nova classificació va durar poc menys d’un any.

La possibilitat que en un futur es trobessin més planetes nans de la grandària de Plutó i Eris va fer que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) decidís revisar la definició de “planeta”. A l’agost del 2006 va afegir-hi una nova condició: que sigui un cos celeste que “hagi netejat els veïnatges de la seva òrbita”, és a dir, que als seus voltants no hi hagi cossos similars i que no formi part d’un grup d’objectes celestes.

Ni Plutó ni Eris complien aquesta condició, ja que hi havia altres cossos similars pròxims a la seva posició, així que van ser recatalogats com a planetes nans i el Sistema Solar es va quedar amb vuit planetes.

Anys més tard, amb la millora dels instruments d’observació i de la capacitat dels ordinadors per analitzar dades, es va descobrir que Eris no és més gran que Plutó, però si que té una massa superior (és més pesat per la seva composició).

Michael Brown, l’astrònom que va liderar la troballa d’Eris, va escriure un llibre sobre l’experiència titulat How I killed Pluto and why it had it coming [Com vaig matar Plutó i per què era d’esperar].

 

 

El planeta de la discòrdia

Després de la polèmica provocada pel seu descobriment, el nou planeta nan va rebre el seu nom definitiu: Eris, la deessa grega de la discòrdia i el conflicte. Van ser els mateixos descobridors els qui van triar el nom i el van proposar a la UAI.

A més, també van ser els encarregats de posar nom al satèl·lit de Eris: li van dir Disnomia, la divinitat de l’anarquia i la il·legalitat.

Des del 1919, la Unió Astronòmica Internacional s’encarrega de registrar tots els planetes, llunes i asteroides que es descobreixen i, a més a més, utilitza un sistema de nomenclatura molt rigorós per nomenar-los a tots en funció del tipus de cos celeste: planetes, planetes nans, estrelles, satèl·lits o llunes, cometes, galàxies…

Els últims anys, arran del descobriment de nous exoplanetes i sistemes solars, la UAI ha volgut acostar l’astronomia al gran públic. Per aconseguir-ho ha posat en marxa diversos processos oberts per triar el nom dels exoplanetes amb votacions populars, en les quals qualsevol persona pot presentar la seva proposta seguint unes regles.

Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -