13 juny 2024
spot_img
13 juny 2024

És la salut mental una nova pandèmia?

Un de cada set joves d’entre 10 a 19 anys pateix un trastorn mental

Per Lucia Ciudad, Emma Redolad, Iker Jimenez i Manuel Marín

El coronavirus ha provocat molts canvis en la nostra societat. Una de les seqüeles ha estat l’increment de l’estrès psicològic. Els temors sobre els impactes dels virus a la salut, les preocupacions pels membres de la família, l’aïllament social estès, els problemes econòmics o la incertesa, han causat angoixa a persones d’arreu del món. Segons afirma UNICEF, en un estudi de 2021, “cada any gairebé 46.000 adolescents se suïciden, una de les cinc causes principals de mort per a aquest grup d’edat”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que la covid ha tingut un impacte “desproporcionat” en la salut mental de la ciutadania europea. És el que es desprèn de l’Informe Europeu de Salut del 2021. Segons el document, les dones d’entre 18 a 24 anys i de 35 a 44 anys són les que arrosseguen els pitjors registres pel que fa al benestar mental.  Això ens sembla una dada curiosa i preocupant.

Creiem que les dones es troben en condicions desiguals, ja que la societat patriarcal ha posat límits al desenvolupament de les dones degut a que al llarg dels anys se les ha infravalorat. Això comporta que l’abordatge de la salut de les dones estigui esbiaixat.

L’OMS també posa el focus d’atenció en el suïcidi, que continua sent un dels principals factors de mortalitat prematura, especialment dels joves. Segons dades de l’organització, tot i que la tendència va a la baixa, la regió europea encara té una de les taxes de mortalitat per suïcidi estandarditzades més altes del món.

Des del nostre punt de vista, la salud mental està infravalorada. Li donem massa importància a la salud física i,  segurament, aquesta en sigui una de les causes. A més a més, se li dona un pes molt gran a la bellesa física i al culte al cos. No es pot negar que tot allò que surt d’un patró  “normal” és un dels factors que afavoreix la manca de salud mental, com ara: tenir una família monoparental, el mal rendiment en els estudis, no encaixar per algun motiu a la societat… 

L’UNICEF va assegurar al 2021 que “el 13% dels joves a nivell global han estat diagnosticats formalment amb trastorns de salut mental”. Va detallar que “en el 40% d’aquests casos, els adolescents sofreixen d’ansietat i depressió.” Unes dades que ens semblen alarmants.

En conclusió, creiem que hem de donar-li més visibilitat, i no només de manera teòrica, sinó pràctica. Hem de normalitzar el fet de demanar ajuda per a aconseguir les eines necessàries de cara a trobar benestar. Anar al psicòleg o al psiquiatre haurien de ser fets absolutament normalitzats, no hauríem de dubtar en expressar i explicar tot allò que ens preocupa. Ningú s’ha d’avergonyir per demanar ajuda professional quan la necessitem.

Creiem que, com a societat, hem d’aprendre a viure amb el que tenim en el moment present. Això és el millor que podem fer per trobar-nos en armonia amb nosaltres mateixos.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -