Es poden regular els continguts creats per la intel·ligència artificial?

La Comissió Europea insta les plataformes digitals a identificar els continguts multimèdia generats per IA per combatre la desinformació

La intel·ligència artificial (IA) està omplint els titulars dels mitjans de comunicació. L'arribada de ChatGPT, la competència de Google Bard, les múltiples utilitats que ofereixen aquestes eines... L'auge de la IA ha generat moltes expectatives, però també molts dubtes, especialment a l'àmbit de la informació i la comunicació.

Tanta és la preocupació que la Comissió Europea està debatent com cal regular aquesta tecnologia dins de la Unió Europea (UE). L'organisme vol que les plataformes digitals es comprometin a seguir uns principis bàsics que garanteixin que la intel·ligència artificial protegirà els drets i les llibertats dels ciutadans europeus.

Eines com ChatGPT són capaces de crear continguts molt realistes en qüestió de segons, encara que aquests textos puguin estar carregats d’informació falsa. El mateix passa amb altres eines d'IA que poden crear fotos, vídeos i àudios que mai no han passat a la realitat.

Per això, la Comissió Europea ha proposat que plataformes com Facebook, YouTube, Google o TikTok etiquetin el contingut generat amb intel·ligència artificial, deixant clar que aquests han estat creats per una màquina. L'objectiu és reforçar la lluita contra la desinformació, protegint els usuaris en línia de possible informació falsa.

De moment, la identificació d’aquest contingut és simplement una recomanació. Tot i això, la lluita contra la desinformació es convertirà en una obligació legal a partir del 25 d'agost de 2023 amb la Llei de Serveis Digitals. Aquesta nova norma pretén controlar les pràctiques dels gegants tecnològics en la generació de continguts a Internet.

Un entorn en línia segur i responsable

En els darrers anys, les plataformes digitals com Amazon o Google han adquirit una posició dominant als mercats. Aquest poder s'ha traduït en una gran capacitat d'influència: segons el Parlament Europeu, aquestes empreses poden influir negativament en la democràcia, els drets fonamentals, les societats i l'economia, entre d'altres.

Per aquesta raó, fa anys que la Unió Europea intenta regular i controlar l'activitat d'aquests serveis digitals al seu territori. El 2018, es va crear el Codi de bones pràctiques en matèria de desinformació, un document signat per diverses empreses tecnològiques on aquestes es comprometen a combatre la desinformació en línia.

El 2022, aquest codi va tornar a ser ratificat: un total de 34 empreses van signar el document que inclou, entre altres recomanacions, deixar de publicitar pàgines que difonen notícies falses. Fa unes quantes setmanes, la xarxa social Twitter va anunciar que es retirava d'aquest document i deixava de participar activament en aquestes directrius.

La Comissió Europea va advertir a la plataforma liderada per Elon Musk que aquestes propostes, fins ara voluntàries, passaran a ser obligatòries a partir de l’agost, quan s?incorporin noves obligacions a la Llei de Serveis Digitals. D'aquesta manera, Twitter haurà d'incorporar mesures per combatre la desinformació de la mateixa manera que ho faran la resta de plataformes.

Aquesta llei pretén crear un entorn en línia segur i responsable. Per això, les plataformes digitals que operen a la UE hauran de complir una sèrie d'obligacions, com ara eliminar contingut il·legal i perjudicial per lluitar contra la desinformació. A més, la llei pretén promoure la transparència i la protecció dels usuaris en línia.

Lluitar contra la desinformació

Quan parlem de desinformació ens referim a la informació falsa o manipulada que es difon intencionadament amb l'objectiu d'enganyar, influir o generar confusió al públic. Aquesta pot presentar-se de diferents maneres: notícies falses, teories de la conspiració, rumors, propaganda política…

Amb l'apogeu de les xarxes socials i d'Internet, la desinformació s'ha transformat. Aquestes plataformes tenen una sèrie de característiques que fan que la informació falsa es difongui de manera molt diferent de com es feia anteriorment amb el periodisme tradicional.

Les xarxes socials han permès que la desinformació es difongui a una velocitat i un abast sense precedents. A través d'aquestes plataformes, la informació falsa es pot propagar molt ràpid i assolir un gran nombre de persones en poc temps. Això fa que sigui molt difícil controlar la difusió daquests continguts.

A més, les eines digitals han democratitzat la creació i la difusió de continguts. Abans de la seva aparició, els mitjans de comunicació tradicionals eren els encarregats de crear i difondre'n el contingut informatiu. No obstant això, avui dia qualsevol ho pot fer amb certa facilitat, podent compartir informació falsa ràpidament.

Per combatre la desinformació, és imprescindible fomentar l'alfabetització mediàtica, que permetrà a la població consumir la informació de forma crítica. A més, és fonamental que s'apliquin mesures per promoure la transparència i la responsabilitat de les plataformes digitals.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!