La desigualtat entre dones i homes en el món de l’esport segueix latent
Per Josep López, Karolina Ríos, Marta Gurri
Ser mare significa un canvi radical en la vida personal i professional de moltes dones. Segons la llei vigent a Espanya, no es pot acomiadar a una dona embarassada pel mer fet d’estar esperant un bebè. Així ho recull l’article 53 de l’Estatut dels Treballadors, en el qual també s’indica que la baixa per maternitat és un dret de les dones.
No obstant això, segons un estudi elaborat per l’Organització Mundial del Treball (OIT), el 7% de dones embarassades va renunciar o va perdre la seva ocupació en el moment que va donar a llum. A més, moltes d’elles -el 45%- no recuperen el seu antic horari de treball després de la baixa maternal i d’altres, el 35%, decideixen acollir-se a un lloc a temps parcial o a una reducció de jornada per a poder conciliar vida familiar i laboral.
Les esportistes també lluiten contra aquesta desigualtat i contra el fals mite que si ets mare, no pots ser esportista. Les històries de l’Anna Comet i l’Elena Congost són un exemple per a acabar amb aquests estereotips.
Anna Comet: “Vaig parir un divendres i el dilluns següent vaig començar a caminar i a fer exercici”
La passió per l’esport acompanya a l’Anna Comet des de petita. Atleta, periodista, traductora i entrenadora, és una de les millors atletes en carreres de muntanya i llarga distància.
Ella, com moltes esportistes, volia ser mare però tenia por d’estar inactiva durant els nou mesos que dura l’embaràs. “A les esportistes ens costa parar i buscar un fill”, afirma Comet, que va decidir assessorar-se amb especialistes per a continuar entrenant fins al dia abans del part. Dos mesos després de donar a llum, Comet ja estava de nou corrent en l’àmbit professional.
Durant l’embaràs, Comet va començar el projecte “De l’embaràs a la Marató des Sables”, amb el qual volia demostrar que la identitat d’una dona no desapareix amb l’embaràs, ja que, segons defensa l’atleta, es pot ser mare i esportista i continuar competint i viatjant. El projecte culminava amb la Marató dels Sables 2020, que s’ha posposat a abril de 2021 a causa de la crisi provocada per la Covid-19.
Elena Congost: “En la Reial Federació Espanyola d’Atletisme ningú sabia com actuar davant un embaràs”
L’Elena Congost va néixer a deficiència visual degenerativa i des de molt jove es dedica a l’atletisme paralímpic de pista T12/B2. “Quan veia a noies practicant atletisme per la televisió sentia que volia ser com elles”, explica Congost.
Congost sempre va voler ser mare i admet que la carrera esportiva, en el cas de les dones, marca el ritme per a prendre aquesta decisió: “si vols estar en plena forma, en alguns moments no és compatible”. Si escau, va decidir ser mare després de guanyar l’or en les Olimpíades de Riu 2016.
Quan es va quedar embarassada, la Reial Federació Espanyola d’Atletisme (RFEA) no tenia cap normativa per a atendre una atleta embarassada. “Em van dir que em congelaven el sou, però que després de ser mare no existia cap mena de baixa de maternitat”, afirma Congost. Al final, se li va congelar la retribució i li van donar quatre mesos després de donar a llum per a posar-se en forma i restablir la seva marca.
Judit Capa: “En un embaràs normal, fer esport no té cap risc”
Per falta d’informació, Congost va deixar de córrer durant el seu primer embaràs. Amb el segon, va decidir informar-se. Va contactar amb la fisioterapeuta Judit Capa i va continuar entrenant amb l’objectiu d’afrontar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020, que també han estat ajornats a l’any 2021 per la crisi del nou coronavirus.
“En un embaràs normal, fer esport no té cap risc”, afirma Capa, llicenciada en activitat física i diplomada en fisioteràpia. A través de “FisioMum”, acompanya a les dones durant el prepart i el postpart per a una bona recuperació física.
Capa defensa la unió d’esport i maternitat però recomana en tot moment escoltar el cos i assessorar-se amb professionals. “A vegades poden aparèixer senyals d’alerta i en aquest mateix moment l’activitat ha de parar-se”, afegeix.
La lluita per una maternitat lliure i igualitària en l’esport continua, però Capa no oblida a pioneres com a la Serena Williams, la Paula Radcliffe o l’Alysia Montaño: “La que vulgui ser mare, sigui esportista o oficinista, ha de poder ser-ho. Cal lluitar”, conclou.
Informació elaborada amb la col·laboració de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC). La proposta de tema s’emmarca en la convocatòria del Pacto de Estado contra la Violencia de Género 2020 (PEVG).
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
