Escalada de violència a Cisjordània

El nou govern d'ultradreta a Israel augmenta la repressió contra la població palestina i desencadena diversos atacs contra civils

La població de Cisjordània, un dels dos territoris que formen l'Estat de Palestina, ha viscut greus atacs armats els últims dies, en els quals han mort tant civils palestins com israelians.

El 26 de gener, l'exèrcit israelià va dur a terme una batuda militar en un camp de refugiats de la ciutat de Jenín, al nord de Cisjordània. L'objectiu era arrestar terroristes gihadistes que el govern d'Israel tenia identificats, però l'operació militar va acabar amb 9 palestins morts, incloent-hi diversos civils. Una vintena de persones van resultar ferides.

Les Forces de Defensa d'Israel van justificar l'atac perquè els suposats terroristes estaven planejant atacs contra la població israeliana. No obstant això, les autoritats palestines van denunciar que els soldats israelians també van atacar diversos joves que intentaven impedir-ne l’entrada al camp de refugiats.

L'endemà, el 27 de gener, es va produir un tiroteig en una sinagoga de Jerusalem, una ciutat que es troba a la part central de Cisjordània. Jerusalem és una ciutat amb una gran importància històrica i religiosa tant per musulmans com jueus, per això palestins i israelians se’n disputen la seva sobirania: Israel considera que Jerusalem és la seva capital, mentre que Palestina reclama la part est de la ciutat.

L'atac a la sinagoga va tenir lloc a la part oriental de la ciutat: van morir-hi 7 persones. Un dia després, es va produir un altre atac a Jerusalem est: un nen palestí de 13 anys va començar a disparar prop del centre històric i va ferir dues persones. L'atacant va ser abatut per les persones que hi havia al carrer amb les seves pròpies armes (les lleis de possessió d'armes són molt permissives a Israel, amb l'objectiu de frenar aquest tipus d'atacs terroristes).

Els atacs armats en ciutats palestines són habituals a causa de l’enfrontament entre les autoritats israelianes i la població palestina, que pateix la repressió i la violació de drets de manera sistemàtica.

Extrema dreta a Israel

Aquesta escalada de violència coincideix amb l'arribada d'un nou govern d'ultradreta a Israel. L'ex primer ministre Benjamin Netanyahu, malgrat estar acusat per diferents càrrecs de frau i corrupció, va guanyar les eleccions al novembre de 2022.

Israel té un sistema pluripartidista i això vol dir que és més difícil que un únic partit obtingui la majoria absoluta a la Knesset, el parlament israelià. El partit de Netanyahu, el Likud, va ser el més votat a les eleccions però no tenia prou escons per governar, així que va formar una coalició de partits ultraconservadors.

Un dels membres més controvertits del nou govern és Itamar Ben-Gvir, líder del partit ultranacionalista Poder Jueu, que ha estat nomenat ministre de Seguretat Nacional. Ben Gvir és un fervent defensor dels colons israelians, que estan construint assentaments en territori palestí de manera il·legal, i ha estat acusat de promoure polítiques racistes i antiàrabs.

Després dels atacs dels últims dies, el govern israelià ha anunciat noves mesures que augmenten la repressió contra la població palestina. D'una banda, es reforçaran les operacions militars; de l’altra, el govern israelià podrà retirar el permís de residència i treball a Jerusalem als familiars dels militants gihadistes (o d'aquelles persones que el govern consideri que ho són). Això els obligaria a abandonar casa seva i instal·lar-se als territoris ocupats.

A més, es canviaran les lleis per ampliar l'accés a armes per part de la població civil. Fins ara, només les persones vinculades a l'exèrcit podien dur armes pel carrer, a més dels ciutadans israelians que viuen en zones considerades perilloses, com els territoris ocupats. Les organitzacions humanitàries temen que les noves lleis facin augmentar encara més els atacs contra palestins.

Setanta anys de conflicte

L'origen del conflicte entre Israel i Palestina es remunta al final de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), quan milers de jueus van emigrar des d'Europa per fugir de la persecució del règim nazi. La regió de Palestina, al Pròxim Orient, representava una terra promesa segons la religió jueva i per això s’hi van instal·lar.

Ara bé, aquest territori havia estat habitat pel poble palestí des de feia segles, fet que va provocar un conflicte on van intervenir diferents països i que s'ha mantingut fins avui. Les múltiples guerres van acabar amb l'expansió d'Israel i la divisió de Palestina en dos territoris: la Franja de Gaza i Cisjordània.

View this post on Instagram

A post shared by Junior Report (@junior_report)

Les diferències entre Israel i Palestina davant la comunitat internacional són importants. Israel és membre de ple de dret de les Nacions Unides. Malgrat ser un país petit (menys de 10 milions d'habitants) té una economia molt rica i el seu exèrcit és un dels més potents del món. A més, compta amb els Estats Units com un dels seus principals aliats.

D’altra banda, encara que Palestina ha estat reconeguda com a Estat per la majoria de països de les Nacions Unides (més de 130 països), no té el reconeixement formal de potències tan influents com els Estats Units o la Unió Europea. A més, la guerra i el bloqueig econòmic impulsat per Israel (que impedeix que altres països puguin establir acords comercials amb Palestina) afecten el seu desenvolupament econòmic.

Nombroses organitzacions humanitàries i institucions internacionals denuncien des de fa anys la repressió i l'ocupació il·legal de Gaza i Cisjordània. També hi ha molts israelians que no estan d'acord amb l'actual govern d'ultradreta i que s'enfronten a multes i detencions per defensar els drets de la població palestina.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!