Escalada de violència entre Israel i l’Iran: què està passant?
Els bombardejos entre tots dos països han deixat fins ara centenars de morts, augmentant la tensió militar a la regió
Des de la setmana passada, l’Iran i Israel ocupen els titulars dels mitjans de comunicació. Després de dècades de tensions i atacs indirectes, els dos països han entrat en una escalada militar sense precedents, amb bombardejos creuats i atacs a gran escala. Es tracta de l’enfrontament més intens entre tots dos territoris en anys.
Tot va començar el passat 13 de juny, quan Israel va llançar una ofensiva aèria sobre l’Iran. Els bombardejos van tenir com a objectiu la destrucció d’instal·lacions nuclears iranianes. El govern israelià va justificar que aquesta acció era una mesura de defensa, argumentant que l’Iran representa una amenaça per al seu programa nuclear.
La resposta de l’Iran no va tardar a arribar. El país va llançar desenes de míssils i drons contra territori israelià, apuntant tant a instal·lacions militars com les zones urbanes. Tot i que han passat diversos dies, la violència no s’ha aturat i els dos països segueixen intercanviant atacs.
Els bombardejos han deixat centenars de morts, la majoria d’ells civils, milles de ferits i danys importants en les infraestructures dels dos territoris. Organismes com l’ONU i la Unió Europea han demanat un alto el foc immediat i han insistit en la necessitat de buscar una solució pacífica mitjançant el diàleg i la negociació.
Quines conseqüències globals pot tenir l'esclat d'aquest episodi de violència?
Per què estan enfrontats?
L’enemistat entre l’Iran i Israel es remunta a 1979, en el context de la Revolució iraniana. El xa de l’Iran, governant monàrquic que fins aleshores era aliat d’Occident i d’Israel, va ser enderrocat pels islamistes. Aquests líders religiosos, encapçalats per l’aiatol·là Ali Khamenei, van prendre el poder i van establir una república islàmica.
A partir d’aquell moment, l’Iran va adoptar una postura molt crítica cap a Israel, considerant-lo un “enemic” que havia de ser enfrontat. Per al nou govern iranià, Israel havia ocupat injustament les terres dels palestins àrabs i representava una amenaça per als musulmans.
Des d’aleshores, l’Iran ha recolzat econòmicament i militarment a grups que s’oposen a Israel, com Hezbol·là al Líban i Hamàs a Gaza. El país governat pels aiatol·làs també ha buscat augmentar la seva influència geopolítica a la regió per desafiar el poder israelià.
Per la seva banda, Israel també considera l’Iran una amenaça greu per a la seguretat. El país està preocupat pel programa nuclear iranià, ja que tem que l’Iran pugui desenvolupar armes nuclears que posin en perill l’estabilitat de tota la regió. Això ha intensificat la tensió entre els dos països, convertint-los en rivals.
Les diferències ideològiques i religioses també han jugat un paper clau en aquest conflicte. Mentre Israel és un Estat amb arrels jueves, l’Iran és una república islàmica que defensa una interpretació estricta de l’islam xiïta. Això ha dificultat que els dos territoris trobin punts en comú.
Com t’afecta aquesta notícia?
El conflicte entre l’Iran i Israel va més enllà d’aquests territoris i pot tenir conseqüències en l’economia mundial. L’Orient Mitjà és una regió clau perquè produeix gran part del petroli que consumeix el món. En particular, l’Iran és un dels majors productors d’aquest combustible.
Quan hi ha conflictes en aquesta zona, augmenta la incertesa i la por que hi hagi interrupcions en el subministrament energètic. Això sol provocar un augment del preu del petroli, cosa que afecta l’economia global. Si el petroli és més car, el transport i les indústries que utilitzen aquest combustible també s’encareixen.
Les conseqüències ja han començat a arribar. El barril de petroli Brent, que s’utilitza de referència a Europa, es va encarir un 7% divendres després que comencessin els atacs entre l’Iran i Israel. Si el conflicte s’intensifica, la situació econòmica podria empitjorar encara més i provocar inflació i un augment de costos en altres països.