Fake news i desinformació

Situació d’aprenentatge

Aquesta situació d’aprenentatge té com a objectiu reflexionar sobre la desinformació i les notícies falses, especialment en l’era de la intel·ligència artificial i les xarxes socials. L’activitat vol fomentar el pensament crític, l’ús responsable de la informació, i la capacitat de verificar continguts abans de compartir-los. També busca fer conscients els joves del seu paper com a ciutadans digitals.

Presentem els objectius d’aprenentatge i les expectatives (3′)

• Comprendre què són les fake news i per què es difonen.
• Reconèixer els riscos de compartir continguts falsos.
• Saber identificar fonts fiables i utilitzar eines de verificació.
• Reflexionar sobre el paper de la intel·ligència artificial en la creació i difusió de desinformació.
• Desenvolupar actituds de pensament crític i responsabilitat digital.

Introduïm el tema, formem grups i llegim (10′)

• Introduïm el tema explicant què són les fake news i per què és important aprendre a detectar-les. Ens preguntem:
  • Sempre que veiem una notícia viral, podem confiar-hi?
  • Què pot passar si compartim informació falsa?
• Formem grups de 3-4 estudiants. Assignem a cada grup un dels articles de l’especial informatiu sobre desinformació (en format adaptat si cal).
• Dediquem uns minuts a llegir i prendre apunts sobre:
  • Les idees principals de l’article
  • Quins exemples o casos s’hi expliquen
  • Quins consells donen per no caure en fake news

Com detectem la desinformació? (40′)

1. Identificació d’idees clau (10′)

Cada grup comparteix amb la resta de la classe les idees més importants de l’article que ha llegit:

• Què hem après?
• Per què es creen les fake news?
• Quins mecanismes s’utilitzen per fer-nos creure que són veritat?
• Quin impacte poden tenir?

A primària, es poden utilitzar imatges, vinyetes o suport visual per facilitar l’expressió de les idees. A secundària o batxillerat, es pot obrir un petit debat entre grups.

2. Dinàmica de casos reals: “Te l’han colat?” (20′)

Es presenten breus situacions reals o fictícies relacionades amb la desinformació. Els grups analitzen cada cas i responen a una sèrie de preguntes per fomentar la reflexió crítica i l’anàlisi conjunta.

Cas 1: Una imatge viral generada amb IA:
Circula per xarxes una imatge en què apareix Donald Trump sent detingut per la policia. L’escena és dramàtica i molts usuaris ho comparteixen indignats. Més tard es descobreix que la imatge és falsa i ha estat generada amb intel·ligència artificial.

Cas 2: Notícia alarmant compartida en un grup de WhatsApp:
En un grup de famílies es comparteix un missatge que diu: “No deixeu que els vostres fills beguin aigua de l’escola, s’hi han detectat productes tòxics!”. No hi ha cap font fiable que ho confirmi. L’Ajuntament ho desmenteix hores més tard.

Cas 3: Vídeo manipulat amb deepfake:
Es fa viral un vídeo on un líder polític aparenta dir frases polèmiques en un discurs. El vídeo sembla real, però després es confirma que la veu ha estat manipulada digitalment amb IA per fer-lo semblar autèntic.

Els grups reflexionen i responen:

• Com podem saber si això és veritat o no?
• Quines eines tenim per comprovar la informació?
• Qui pot sortir perjudicat si ho compartim sense verificar?
• Què hauríem de fer nosaltres en una situació així?
• Quines emocions es volen generar amb aquest tipus de contingut?

Opció per primària: es poden adaptar els casos amb llenguatge més senzill i suport visual.
Opció per secundària i batxillerat: es pot ampliar amb una breu cerca d’eines de verificació.

3. Reflexió i acció: el nostre decàleg (10′)

Cada grup crea un decàleg amb 5 consells o accions per ajudar a combatre la desinformació. Han de pensar què podrien fer ells i les seves amistats per no caure en fake news.

• El decàleg pot tenir un títol creatiu (exemples: “Que no te la colin!”, “Verifica abans de compartir”, “Pensa abans de fer clic”).
• Pot fer-se de forma visual (cartell, pòster, mural…) o escrita.

Aquest decàleg es pot:

• Penjar a l’aula com a recordatori.
• Compartir-lo a la web del centre o fer una publicació a la vostra capçalera si el vostre centre forma part del projecte revistes escolars de Junior Report.
• Convertir-lo en infografia, vídeo o publicació per xarxes (si hi ha continuïtat del projecte).

Posada en comú (5′)

Cada grup presenta el seu decàleg o consells a la resta de la classe. Entre tots, recollim les idees més potents i útils per elaborar un document o mural col·lectiu sobre “Bones pràctiques contra la desinformació”.

Tancament (2′)

Tanquem la sessió recordant que no tot el que veiem a internet és veritat, i que verificar abans de compartir és una responsabilitat col·lectiva. Reforcem la idea que tenir pensament crític és una eina clau per viure en una societat informada i democràtica.

Pregunta final a l’alumnat:
Què faràs diferent la pròxima vegada que vegis una notícia viral?

Si el vostre centre forma part del projecte revistes escolars de Junior Report, feu una publicació a la vostra capçalera

Podeu escriure una crònica de l’activitat, compartir els decàlegs creats, fer una entrevista sobre el tema o investigar un cas real de desinformació.