26 abril 2024
spot_img
26 abril 2024

Està bé modificar els gens en els éssers vius?

Els avenços de la medicina genètica generen molts dubtes sobre l’ús de determinades tècniques

La bioètica estudia els aspectes ètics de les ciències de la vida, com la medicina o la biologia. L’ètica és un camp de la filosofia que estudia la conducta humana, el que està bé i el que està malament, mentre que la bioètica centra aquestes qüestions en la relació de l’ésser humà amb els éssers vius.

Algunes qüestions bioètiques són, per exemple, la gestació subrogada (els anomenats “ventres de lloguer”), si està justificat experimentar amb animals per trobar noves vacunes, o si es poden modificar embrions humans per evitar futures malalties (sense saber quines en poden ser les conseqüències).

Però, qui decideix si un mètode científic està bé o malament? Per debatre-ho i aclarir dubtes es van crear els comitès de bioètica, grups d’experts que analitzen la viabilitat d’un experiment científic. Aquests comitès poden ser de quatre tipus: els d’investigació (laboratoris), els assistencials (hospitals), els governamentals i els comitès d’ètica de l’organització (empreses).

“És fonamental el control democràtic de les grans decisions en matèria científica i l’exigència de responsabilitat ètica en tots els passos de la feina dels científics”, opina Margarita Boladeras, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Barcelona (UB).

 

Bebès amb gens modificats

A finals del 2018, el científic xinès He Jiankui va modificar els gens dels embrions de dos nadons. Volia aconseguir que les dues nenes fossin immunes al virus de la SIDA.

Per aconseguir-ho, va utilitzar la tècnica CRISPR, una espècie de “tisores moleculars” que separen les molècules d’ADN i tallen el material genètic en un punt concret. En aquest cas, es buscava inactivar el gen CCR5, considerat la porta d’entrada del virus VIH en el sistema immunològic de les persones.

A dia d’avui, amb prou feines hi ha informació sobre com es va dur a terme l’experiment, excepte els vídeos que He ha difós. Tampoc s’han publicat els resultats a cap revista científica de referència.

Amb aquesta prova, He va actuar “fora de la llei i de l’ètica”, assegura Begoña Román Mestre, doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. El científic xinès es va saltar tots els protocols aprovats per la comunitat científica internacional, incloent-hi el comitè ètic d’investigació, obligatori per llei.

Malgrat la gran polèmica que va provocar aquest cas, el biòleg rus Denís Rebrikov va anunciar aquest any que pretén seguir el camí del científic xinès i “crear bebès” genèticament modificats.

“Prendre decisions d’aquesta mena sense saber-ne les conseqüències és una irresponsabilitat”, opina Román, que assegura que encara no existeixen garanties suficients per utilitzar el mètode CRISPR en humans.

 

La clonació humana

La clonació és un procés mitjançant el qual es produeixen còpies genèticament idèntiques d’un ens biològic, com una cèl·lula o un embrió. En l’actualitat, els científics utilitzen la clonació en diferents materials biològics i fins i tot han arribat a clonar animals.

A dia d’avui, la clonació és una pràctica molt controlada. “La clonació d’éssers humans requereix de coneixements que encara no tenim i la pressa de certs científics és absolutament rebutjable des d’un punt de vista ètic”, afirma Boladeras.

En aquesta mateixa línia, Román apunta que la ciència ha d’entendre’s com una “activitat èticament reglada” i que la curiositat científica sempre ha de tenir uns límits.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -