Descobrim els reptes i les missions del cooperativisme a nivell global
El cooperativisme modern no es va inventar fa 2 dies, si no més aviat fa 2 segles, ni més ni menys!… Amb aquesta vida tan llarga, i per estendre’s per tot el món, de ben segur que ha trobat més d’un obstacle.
El cooperativisme, com hem explicat, va néixer al segle XIX al Regne Unit com a resposta a les injustícies socials i econòmiques de l’època, i a poc a poc va anar expandint-se a França i Alemanya entre d’altres països.
Però no va ser fins al segle XX que el moviment cooperativista es va expandir per tota Europa, convertint les cooperatives en una forma d’organització econòmica social indispensable en una part important del territori, especialment en països com Espanya i països nòrdics.
No obstant… com sabreu, els darrers anys d’història d’Europa i del món no han estat senzills. Actualment, ens trobem habitant un món multipolar i globalitzat molt complex d’entendre i en constant canvi i acceleració.
Davant d’aquesta nova realitat cada vegada més neoliberal i individualista, les cooperatives han hagut de ser testimonis d’aquest nou escenari global amb múltiples desafiaments: com la competència de grans empreses monopoli o la pressió econòmica mundial del lliure comerç, basat en la interacció constant d’economies entre països d’arreu del món.
Com sabeu, també s’han patit diverses crisis econòmiques provocades pel model capitalista, que cada vegada més, ha aguditzat les desigualtats econòmiques entre els més rics i els més pobres, i que de mica en mica, està desproveint progressivament els recursos públics i socials dels estats del benestar.
Però tot i aquest panorama, i encara que sembli increïble, les cooperatives han resistit davant d’aquesta situació. I no només això, també han aprofitat oportunitats per innovar i no quedar-se enrere. Durant el nostre segle XXI, el cooperativisme a Europa ha continuat adaptant-se als canvis econòmics, socials i tecnològics. Les cooperatives han adoptat noves formes d’organització i gestió i han diversificat les seves activitats i explorat models de col·laboració i d’intercooperació internacional!
A més, les cooperatives, gràcies als seus valors democràtics, solidaris i equitatius, constitueixen en l’actualitat una eina indiscutible per mitigar molts dels efectes de la denominada globalització. És per això, que el cooperativisme ha rebut el suport de polítiques governamentals a molts països europeus, que reconeixen la seva contribució al desenvolupament econòmic social sostenible creant ocupació, i encara més important, fomentant la cohesió social.
Diverses lleis i programes específics han fomentat la sensibilitat al voltant del cooperativisme i promogut ajudes a l’economia social per defensar-les i protegir-les davant d’altres actors del mercat, com a Espanya, Suècia o Dinamarca.
Però el cooperativisme no existeix només a Europa.
Segons l’Aliança Cooperativa Internacional a tot el món hi ha al voltant de 3 milions de cooperatives amb més de 1.200 milions de persones cooperativistes associades.
Per exemple, a l’Índia els membres de cooperatives superen els 290 milions de persones. Al Japó una de cada tres famílies és cooperativista. Al Canadà 4 de cada 10 persones són sòcies de, almenys, una cooperativa, mentre que a la província del Quebec la xifra s’eleva al 70%!
El cooperativisme és un moviment mundial, transversal i en creixement que genera major benestar per al conjunt de la societat.
Avui, més que mai, si volem lluitar per una societat més justa i equitativa que millori les condicions de vida de les persones d’arreu del món, les cooperatives internacionals tenen una missió molt clara: Continuar resistint i promovent els seus valors per tal de ser un element clau i dinamitzador en un desenvolupament econòmic social sostenible!
Bibliografia
“Las cooperativas ante la globalización: magnitudes, actividades y tendencias”. Ekonomiaz N.º 79, 1er cuatrimestre, 2012
“Pasado, presente y futuro de las cooperativas en una Unión Europea ampliada”. Juan Francisco Juliá Igual, Elena Meliá Martí. Universidad Politécnica de València
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
