“Explorar una metodologia diferent et pot canviar la vida”
Estudiants de 42 Barcelona, un singular centre tecnològic amb un mètode revolucionari, relaten la seva experiència d’aprendre sense professors i cooperant amb els altres
Al creuar les portes de 42 Barcelona, al districte de Nou Barris, res encaixa amb la idea tradicional d’estudiar. No hi ha aules amb pissarres, no hi ha assignatures, no hi ha horaris ni tampoc professors que passin llista. El que trobes és un espai singular, obert les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, on centenars de persones s’asseuen davant d’ordinadors amb l’objectiu d’aprendre a programar cooperant entre ells.
Aquest model revolucionari, impulsat per Fundació Telefònica juntament amb l’Ajuntament i la Generalitat, funciona d’una forma més semblant a un joc de rol que a una escola. L’estudiant recorre un itinerari de 21 nivells a base de reptes d’una complexitat tècnica extrema. Es tracta d’anar superant projectes al ritme que fixa un mateix. La recompensa arriba al superar el nivell 7, l’anomenat Common Core. En aquest punt, la inserció laboral ja és del 100%.
Però abans d’entrar a aquest joc, cal llançar-se a la Piscina, una dura prova de resistència de 26 dies consecutius en la qual els aspirants aprenen a conviure amb el codi informàtic des de zero. Però també és quan entenen que, per aconseguir-ho, és indispensable aprendre a cooperar amb els altres. Això és el que coincideixen a apuntar dos estudiants de 42, Alba Rovira i Gerard Martínez.
D’Aristòtil al codi binari
Què fa una estudiant de Filosofia entre milers de línies de codi? Per a Alba Rovira, la resposta és una barreja de curiositat i pragmatisme. Als seus 20 anys, mentre cursa el seu grau universitari, es va debatre entre les lletres pures i l’enginyeria informàtica. Al final va triar la filosofia, però l’espineta de la tecnologia seguia aquí. “No em veig de gran treballant de professora o dedicant-me exclusivament al camp de la filosofia, i volia buscar alguna sortida professional“, explica. Un amic li va parlar del campus i, aprofitant que havia acabat les classes del curs, va decidir provar sort partint “completament des de zero”.
Llançar-se a la Piscina sense haver picat una línia de codi a la vida va ser un autèntic impacte. “Al principi notes que et pots aclaparar bastant perquè no entens absolutament res”, confessa de manera franca. No obstant això, després de dues setmanes submergida en l’experiència, el mètode de 42 ja ha fet clic al seu cap.
“És molt xulo veure la dinàmica ‘peer-to-peer’ (entre iguals) i les connexions que es creen entre companys. T’estàs recolzant en els altres i vas veient que tothom està igual de perdut que tu. Realment aprens, i el bonic és que no aprens sol, sinó que aprenem tots. Si algú no ho entén, som nosaltres mateixos els qui fem que ho entengui”, explica.
Alba explica que, una vegada superada la Piscina, el programa es divideix clarament en dues parts. Hi ha una primera fase generalista per assentar les bases i després l’especialització. Per a ella, aquestes setmanes intensives a la Piscina són la prova del cotó “per veure, sobretot, si el mètode que utilitzen aquí a 42 realment és l’adequat per a tu”.
El balanç que fa és molt positiu: “Es nota molt l’evolució en dues setmanes; he passat de no entendre res a veure com funciona la programació i el mètode. Cal posar-hi hores i gestionar-te tu mateixa el temps si t’encalles, però val moltíssim la pena. Em sento molt còmoda”.
A més, una cosa que l’ha sorprès és la diversitat humana que s’ha trobat: “M’esperava veure persones molt joves, de 20 o 25 anys, però hi ha gent de totes les edats. He conegut tant persones que ja venien del camp de la informàtica com a bastants que es dedicaven a les arts. És molt curiós comparar tantes perspectives diferents, t’obre la ment”.
Com enganxar-se als estudis
El cas de Gerard Martínez és molt diferent. Va entrar el 2021 i va formar part de la primera edició de la Piscina a Barcelona. Abans d’això, la seva realitat era molt diferent, ja que treballava en una fàbrica i, tot i que tenia un cicle mitjà de sistemes informàtics, es sentia completament expulsat pel sistema educatiu tradicional. “Sempre he estat un estudiant al qual se li ha donat malament estudiar. Estava molt desmotivat amb la formació tradicional perquè sentia que no encaixava amb mi”, admet amb total sinceritat.
El seu pare, que treballava a Telefónica, li va parlar de 42. “Al principi pensava que això no era per a mi, però no pel mètode en si, sinó perquè creia que això era només per a gent súper llista o prodigis de la informàtica“, recorda en Gerard. El seu pare va insistir tant que, al final, per pesat, en Gerard es va apuntar.
“Sincerament, a mi m’ha canviat la vida. Vaig passar de ser un perfil que ja no estudiava perquè odiava els estudis a trobar un lloc on aprendre és entretingut. Amb la gamificació, no és només que m’agradés estudiar, és que estava enganxat a fer-ho“, relata.
Per a en Gerard, la clau de 42 és que elimina el que per a ell és el major enemic de la seva atenció, les avorrides classes magistrals. “Per a mi, haver de prestar atenció a un professor parlant durant una hora sencera a classe feia que desconnectés molt ràpid. Aquí la metodologia és aprendre sense tenir la sensació densa d’estar estudiant“.
Avui, en Gerard ha completat la seva formació i s’ha especialitzat amb èxit en ciberseguretat, un sector d’alta demanda tècnica. Amb la perspectiva que donen els anys al campus, desmunta el mite que cal ser un geni per entrar i anima els qui, com ell, no troben el seu lloc a les aules clàssiques: “Ho recomano a tothom, sobretot a la gent que se senti identificada amb mi. Explorar una metodologia diferent et pot canviar la vida“.