Internet i les xarxes socials permeten que qualsevol persona pugui publicar i compartir contingut. Això té una part positiva, perquè suposa un accés obert a la informació, però també una part negativa: la proliferació de fake news, que sovint s’utilitzen per manipular a la gent. Per a què serveixen les notícies falses? Com podem detectar-les? Treballa aquest tema d’actualitat a l’aula amb els materials didàctics de Junior Report.
Activitats
- Exercici 1
- Exercici 2
- Exercici 3
Llegeix el resum de les càpsules informatives i tria les que més t’interessin.
(Cada alumne/a ha de llegir, com a mínim, 3 temes diferents)
- Internet permet que qualsevol persona pugui publicar contingut, i això fa que les notícies falses s’escampin més ràpidament. Per què es publiquen i comparteixen mentides? Per a què serveixen les fake news? Internet: un oceà de desinformació
- Les notícies falses acostumen a ser polèmiques per tal de cridar l’atenció i que molta gent les comparteixi. Però hi ha maneres per detectar-les. T’expliquem com. Aprendre a detectar ‘fake news’
- Les notícies falses afecten la credibilitat dels mitjans de comunicació. Però, a la vegada, també són una oportunitat per reivindicar la tasca dels periodistes i valorar la seva feina. Desinformació, un repte i una oportunitat
- Les fake news són un negoci. Per què les webs de notícies falses aconsegueixen tanta audiència? Com converteixen les visites en ingressos? El negoci de les notícies falses
- Les notícies falses poden enganyar milions de persones per influir en l’opinió pública, però també hi ha una altra manera de desinformar: assetjar els periodistes a través de les xarxes. ‘Trolls’ contra periodistes
- La immensa quantitat d’informació que circula per internet condiciona l’opinió pública. De vegades, les notícies falses es creen per beneficiar o perjudicar una posició, com pot ser un partit polític en unes eleccions: Les ‘fake news’ entren en campanya
- Cada vegada es difonen més rumors i informacions falses per internet, contingut humorístic, deepfakes… Ocultar part de les dades també és una manera de desinformar. Quins són els riscos i conseqüències d’aquestes pràctiques? Identificar la desinformació a les xarxes socials
- Amb l’aparició de la covid-19, la quantitat d’informació a internet i les xarxes socials s’ha multiplicat i és més difícil distingir la informació veraç de la que no ho és. Quins perills té la desinformació en pandèmia? Combatre la desinformació en temps de coronavirus
Comprensió lectora. Què hem après sobre les ‘fake news’?
(Cada alumne/a ha de respondre les preguntes de, com a mínim, 3 temes diferents)
Internet: un oceà de desinformació
- Què significa la paraula “infoxicació”?
- Què és el “biaix cognitiu” i com ens afecta quan llegim les notícies?
- Què podem fer per evitar que ens enganyin?
Aprendre a detectar ‘fake news’
- Què caracteritza les fake news?
- Quines conseqüències poden tenir les notícies falses?
- Com podem comprovar que una informació és veraç?
Desinformació, un repte i una oportunitat
- Per què és millor no fer servir l’expressió “fake news” o “notícies falses”?
- Per què és important la feina dels periodistes?
- Què és l’anomenat “quart poder”?
El negoci de les notícies falses
- Com atrauen visites els creadors de webs de notícies falses?
- Com guanyen diners les persones que publiquen notícies falses?
‘Trolls’ contra periodistes
- Per què assetjar periodistes és una manera de desinformar?
- Quines conseqüències té l’assetjament a periodistes?
Les ‘fake news’ entren en campanya
- Com influeixen les fake news en una campanya electoral?
- Escriu dos exemples de com les xarxes socials s’utilitzen per difondre notícies falses
Com identificar la desinformació a les xarxes socials
- Per què ocultar informació també pot servir per manipular?
- Què són les deepfakes?
- A banda de fomentar el pensament crític, què podem fer per combatre la desinformació?
Combatre la desinformació en temps de coronavirus
- Per què la desinformació pot ser perjudicial per a la salut de les persones?
- Què és la “infodèmia”?
Activitat pràctica. Aprenem a ser crítics!
(Cada alumne/a o grup haurà de triar una d’aquestes 3 propostes)
Proposta 1. Fem de periodistes!
Què fem?
Ens posem en la pell d’un periodista i investiguem si dues notícies que ens ha arribat són falses o no. Per fer-ho, podem utilitzar el formulari “Fake News Detector”
Com ho fem?
1. Llegim l’article número 1 i omplim el “Fake News Detector”
2. Llegim l’article número 2 i omplim el “Fake News Detector”
3. Comparem les observacions fetes a les dues notícies. Quines conclusions en traiem? Hi ha diferències entre una notícia veraç i una notícia falsa?
Analitza altres notícies amb el “Fake News Detector”
Proposta 2. Fem un article periodístic!
Què fem?
Escollim una notícia del nostre entorn (una nova activitat a l’institut, algun estudiant que hagi guanyat un premi, etc.). Investiguem i escrivim un article periodístic.
Com ho fem?
Parlem amb fonts que siguin fiables (testimonis i persones implicades) i fem recerca a internet. Recorda que només serveixen les informacions publicades per experts o institucions oficials: no podem fiar-nos dels rumors! Un cop tinguem tota la informació, escrivim una notícia per explicar-la a la resta de la classe.
Proposta 3. Fem un debat!
Què fem?
Fem un debat en grup per parlar sobre quin valor donem a la informació, com ens informem i com podem protegir-nos de la notícies falses.
Com ho fem?
Ens dividim en grups i intentem respondre les següents preguntes:
- Llegim notícies? Si ho fem, les llegim en mitjans de referència o hi arribem a través de les xarxes socials?
- Tenim prejudicis? Davant d’una notícia que sigui favorable a les nostres idees, serem crítics o no?
- Hem compartit mai una notícia o contingut sense estar segurs de si era veritat o mentida? Sobre quins temes ens arriben més notícies falses?
Anotem esquemàticament les reflexions, dubtes i propostes que sorgeixen a partir d’aquest debat.
Solucionari
- Solucionari de l'exercici 2
Internet: un oceà de desinformació
1. Què significa la paraula “infoxicació”?
Es tracta d’un neologisme reconegut pel Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (TERMCAT): es refereix a la incapacitat que tenim com a receptors a l’hora de comprendre i assimilar un excés d’informació.
2. Què és el “biaix cognitiu” i com ens afecta quan llegim les notícies?
Tots tenim prejudicis: idees preconcebudes que determinen què ens creiem i què no. Si llegim un article favorable al nostre equip de futbol, segurament en compartirem el contingut sense analitzar si és autèntic o fals. En canvi, si en llegim un que el critica, en posarem en dubte la credibilitat. Aquest fenomen s’anomena “biaix cognitiu” i afavoreix la difusió de la desinformació i les notícies falses per internet.
3. Què podem fer per evitar que ens enganyin?
Cal estar ben informats per evitar que ens enganyin i poder prendre decisions amb llibertat
Aprendre a detectar ‘fake news’
1. Què caracteritza les ‘fake news’?
Les fake news ens criden l’atenció perquè les protagonitzen institucions o personatges públics que han fet o dit alguna cosa controvertida, o bé ens expliquen fets sorprenents. Hi ha diferents tipus de fake news, però totes tenen un element comú: de seguida es converteixen en notícies virals tot i ser falses.
2. Quines conseqüències poden tenir les notícies falses?
Difondre notícies falses pot tenir conseqüències molt greus, des de difamar una persona i destruir la seva reputació (amb tots els efectes que això comporta a la llarga), fins a influir en l’opinió pública o provocar alarma social. La informació també és una arma molt poderosa en política, per exemple. Els rumors i les notícies falses s’elaboren per perjudicar la resta de partits o moviments ideològics.
En altres casos, algunes persones s’inventen rumors sobre actes violents o disturbis simplement per divertir-se mentre provoquen el pànic. Tot i que no tinguin credibilitat, aquestes notícies es comparteixen ràpidament per les xarxes.
3. Com podem comprovar que una informació és veraç?
Hi ha una sèrie de comprovacions que pots fer fàcilment i que et permetran confirmar la veracitat d’una informació: la data en què es va publicar, si hi ha faltes d’ortografia o errors en el text, si les imatges estan pixelades o semblen retocades…
Un altre aspecte a tenir en compte és la font d’informació: és un diari reconegut, un portal web oficial o un blog amb pocs seguidors? Si no n’estàs segur, més val que contrastis la informació amb altres mitjans més fiables.
Desinformació, un repte i una oportunitat
1. Per què és millor no fer servir l’expressió “fake news” o “notícies falses”?
Els experts recomanen no fer servir aquest terme perquè les notícies, per ser considerades com a tals, han d’estar basades en fets reals, així que no poden ser falses. Per això els experts recomanen fer servir la paraula “desinformació”. Quan parlem de “notícies falses”, d’alguna manera estem devaluant el paper de la premsa i la feina dels periodistes.
2. Per què és important la feina dels periodistes?
La feina dels periodistes és explicar a la societat allò que passa perquè les persones puguin prendre decisions informades en tots els àmbits de la vida, des de què votar fins a quin mòbil comprar.
Com a professionals, els periodistes es regeixen per un codi ètic, un conjunt de regles per exercir la professió amb rigor i responsabilitat. Aquest codi estableix que la informació s’ha de verificar i contrastar, i que cal distingir els fets de l’opinió. Amb cada article que signen o publiquen, els periodistes i els mitjans es juguen la seva credibilitat.
3. Què és l’anomenat “quart poder”?
A la premsa també se l’anomena el “quart poder”, ja que és l’encarregada de vigilar el que fan els governs, les institucions i les empreses, i explicar-ho als ciutadans.
El negoci de les notícies falses
1. Com atrauen visites els creadors dels webs de notícies falses?
Hi ha persones, grups o empreses que veuen un negoci en les notícies falses gràcies a la seva gran capacitat per difondre’s i tenir milers de visualitzacions. En aquests casos, una pàgina web o un perfil d’una xarxa social comença a publicar notícies falses, prou cridaneres per atreure l’atenció dels usuaris.
2. Com guanyen diners les persones que publiquen i/o difonen notícies falses?
L’objectiu és convertir la notícia en viral i aconseguir que augmentin les visites i seguidors: cada nova visita és un clic, i cada nou clic suposa més ingressos en publicitat.
‘Trolls’ contra periodistes
1. Per què assetjar periodistes és una manera de desinformar?
L’assetjament a reporters a les xarxes socials pot formar part de campanyes de desinformació per influir en l’opinió pública. Aquesta estratègia s’utilitza sobretot en moments decisius com unes eleccions, o en moments de gran preocupació per temes socials. També serveix per desprestigiar adversaris polítics.
2. Quines conseqüències té l’assetjament a periodistes?
L’objectiu d’aquests atacs és atemorir els periodistes i impedir que segueixin publicant informació que perjudiqui el govern, partits polítics, institucions, empreses… Solen ser informacions que descobreixen casos de corrupció, crims i altres activitats il·legals.
L’onada de violència a les xarxes impedeix que els periodistes i reporters puguin exercir la seva professió lliurement i sense pressions. Alguns arriben a abandonar la professió i fins i tot a exiliar- se per por de les amenaces.
Les ‘fake news’ entren en campanya
1. Com influeixen les ‘fake news’ en una campanya electoral?
En una campanya electoral, les fake news es creen per beneficiar o perjudicar un moviment o candidat polític. Aquestes notícies es creen amb la intenció de viralitzar-les i així aconseguir que la població canviï d’opinió o influeixin en la decisió de l’entorn més proper.
2. Digues dos exemples de com les xarxes socials s’utilitzen per difondre notícies falses
Durant la campanya per les eleccions presidencials del 2018 al Brasil, els rumors i mentides per perjudicar o afavorir els candidats es van difondre a través de cadenes de missatges que es passaven per Facebook o WhatsApp.
La difusió de notícies falses és difícil de controlar. De moment, l’única manera de lluitar contra les fake news és comprovar la veracitat de les notícies que ens arriben abans de continuar la cadena.
Com identificar la desinformació a les xarxes socials
1. Per què ocultar informació també pot servir per manipular?
La desinformació també es produeix quan s’oculta informació important de manera conscient per presentar uns fets de manera interessada. Per exemple, es pot destacar una informació per sobre d’una altra o aportar dades sense context per despistar els lectors.
2. Què són les deepfakes?
Les deepfakes es podrien traduir com a “mentides profundes” i són muntatges de vídeo amb una estètica hiperrealista: imiten la realitat d’una manera tan exacta que és gairebé impossible descobrir quina part és falsa. Són un nou tipus de mentida en format audiovisual. Per crear-les se necesitan programes que utilitzen la intel·ligència artificial (IA).
3. A banda de fomentar el pensament crític, què podem fer per combatre la desinformació?
Consumir informació de diversos mitjans i que contingui diferents fonts de qualitat o oficials. També es recomana no compartir aquells missatges que semblen poc fiables o que no estan contrastats. I el més important, utilitzar el sentit comú per evitar difondre mentides.
Combatre la desinformació en temps de coronavirus
1. Per què la desinformació pot ser perjudicial per a la salut de les persones?
En el cas del coronavirus, compartir contingut sense contrastar com si fos veritable pot arribar a ser perjudicial per a la salut. Per exemple, les persones poden prendre certs medicaments o aliments pensant que els protegiran del virus, encara que no estigui provat o sigui mentida, i això els pot afectar la salut. Per això, és important consultar fonts fiables.
2. Què és la “infodèmia”?
Fa referència a la gran difusió i publicació de notícies sobre la malaltia, siguin veraces o falses. La popularització de les xarxes socials i de les aplicacions de missatgeria instantània és un dels motius pels quals la desinformació pot arribar a moltes persones d’arreu del món ràpidament, agreujant la infodèmia.
