Les imatges de Sebastião Salgado mostren a persones, animals i paisatges de forma natural, sense floritures ni colors
El brasiler Sebastião Salgado és un dels fotoperiodistes més importants del món, conegut per les seves fotografies en blanc i negre.
Durant més de 40 anys ha viatjat per tot el món retratant la pobresa, la guerra, la vida animal i la naturalesa en més d’un centenar de països.
Però Salgado no és un fotoperiodista qualsevol. És un fotògraf que treballa lent, es pren el seu temps per documentar-se, llegir les notícies de cada lloc, parlar amb la gent. A cada projecte pot invertir diversos anys i visitar desenes de localitzacions.
La seva obra ha rebut molts reconeixements. Ha guanyat tres vegades el premi World Press Photo (1985,1989 i 1992) i ha rebut el Príncep d’Astúries de les Arts.
D’economista a fotògraf
A diferència de molts fotògrafs cèlebres, Sebastião Salgado va descobrir la fotografia molt tard. Va estudiar la carrera d’economia a Brasil i després es va traslladar a Europa, on va ser economista durant molts anys.
Quan treballava per a l’Organització Mundial del Cafè, havia de viatjar a Àfrica molt sovint: en aquests viatges s’emportava la càmera i aprofitava per retratar tot el que cridava la seva atenció. Va ser llavors quan es va enamorar de la fotografia.
Salgado va deixar la seva feina, va invertir tot els seus diners en un bon equip fotogràfic i va començar a treballar pel seu compte, venent les seves fotografies a agències i diaris.
https://www.instagram.com/p/BRAtZS4FXX7/?utm_source=ig_embed
De seguida va crear el seu propi estil: fotografies en blanc i negre, amb una llum natural que semblava massa perfecta per ser real. Salgado va fotografiar la destrucció de la guerra, refugiats passant gana, treballadors explotats a la mines d’or…
La seva feina com a fotògraf documentalista va ser aclamada i va rebre molts premis, però també dures crítiques. Alguns periodistes consideraven que Salgado s’aprofitava del patiment dels altres per fer la seva feina i criticaven que volgués “embellir la tragèdia”.
No obstant això, Salgado sempre ha defensat la funció de les seves imatges: mostrar al món el que està succeint per remoure consciències.
Deu anys coneixent el planeta
Després de fotografiar tragèdies com la fam a Etiòpia, la guerra del Golf i el genocidi de Rwanda, Salgado estava abatut, havia perdut la fe en la humanitat.
Llavors va decidir canviar el focus del seu objectiu i començar nous projectes documentals centrats en la naturalesa i allunyats de la misèria humana. A punt de complir els 60 anys, Salgado es va embarcar en un projecte immens: Genesis, que ell mateix va descriure com “una carta d’amor a la Terra”.
Va estar viatjant durant gairebé 10 anys per retratar espècies i paisatges a les zones més remotes del planeta. Des de les tortugues gegantes de les Illes Galápagos als goril·les de les muntanyes de Rwanda; des dels barrancs del Gran Canó a les planes de gel a l’Antàrtida.
https://www.instagram.com/p/BSLG74WBhbU/?utm_source=ig_embed
Era la seva manera de retre homenatge a la naturalesa, fotografiant paisatges on el rastre de l’home encara no es percep.
Les fotografies de Salgado aconsegueixen hipnotitzar a l’espectador, que no pot deixar de mirar-les, però també busquen conscienciar sobre la importància de cuidar el nostre entorn i protegir el planeta.
