El dictador va governar Espanya durant gairebé 40 anys amb rigidesa i fermesa davant qualsevol opositor polític
Francisco Franco Bahamonde (1892-1975) va ser un dictador espanyol. A més de cap de l’Estat o Cabdill, Franco també va ser militar, cap suprem del bàndol nacional en la Guerra Civil, president del Govern (cap de Govern) i cap nacional de l’únic partit durant la seva dictadura: la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).
En el polític, Franco va accedir al poder després d’un cop d’estat que va conduir a la Guerra Civil (1936-1939), i va dirigir Espanya durant gairebé 40 anys. Sota el seu règim, el país va passar per una dura postguerra en la qual es va patir fam i durant la qual centenars de milers de persones van haver d’exiliar-se, una primera època de govern militarista i una segona època més aperturista en l’àmbit econòmic.
4 de diciembre de 1892 nace Francisco Franco; militar, dictador y jefe de estado español entre 1936 y 1975. pic.twitter.com/8QAvBfMiTx
— Historia y Datos (@HistoriayDatos) December 4, 2019
Infància i inicis militars
Franco va néixer el 4 de desembre de 1892 a Ferrol (La Corunya, Galícia) en el si d’una família de classe mitjana. Va ser el segon fill de cinc. El seu pare va ser capità de l’Armada i oficial de colònies i la seva mare molt creient i conservadora. Molts historiadors assenyalen la influència de la seva mare en el desenvolupament de la seva ideologia.
De petit, Franco era un nen reservat i d’aspecte prim i feble. La pèrdua de Cuba – una de les últimes colònies de l’imperi espanyol- el 1898 va marcar profundament els seus anys formatius, com els de tota la seva generació.
El 1904, Franco va començar la seva carrera militar. Als 12 anys va entrar en una escola de preparació naval juntament amb el seu germà Nicolás i tres anys més tard va aconseguir entrar en l’Acadèmia Militar de Toledo. No va aconseguir una bona qualificació per ser destinat a Àfrica per participar en la Guerra del Rif, conflicte derivat de l’oposició de tribus del nord del Marroc contra la colonització francesa i espanyola. No obstant això, va aconseguir anar al Marroc dos anys després.
Franco va estar destinat al Marroc de 1912 a 1926. Aquests 14 anys li van servir per ascendir de soldat a tinent i després a capità fins convertir-se en un dels generals més joves d’Europa el 1926 amb 33 anys. Allí va mostrar la seva rigidesa i fermesa contra els desertors i opositors.
Franco va passar a formar part de la casta «africanista», nom que rebien els soldats destinats en la colònia del Marroc. Eren admirats per la resta dels militars i per la burgesia espanyola per la perillositat del destí.
Va ser durant aquesta època quan va establir relacions amb la resta de militars responsables del cop d’estat de 1936. En un dels seus diversos retorns a Espanya en la seva època africanista, Franco es va casar amb Carmen Polo el 1923. El rei de l’època, Alfons XIII, va exercir com a padrí de les noces. Franco i Polo van tenir una única filla, María del Carmen Franco i Polo (1926-2017).
El 1926, Franco va tornar a Espanya. El 1936 va guanyar les eleccions una coalició d’esquerres, coneguda com Front Popular. Davant la sospita que alguns militars estaven descontents amb el seu triomf i planejaven una revolta, el govern els va destinar lluny de la península. Franco va ser enviat a les Illes Canàries.
El 16 de octubre de 1923 se celebró en la iglesia de San Juan el Real de Oviedo, la boda del teniente coronel Francisco Franco y María del Carmen Polo. #FotoHistórica pic.twitter.com/QTUabZN6jm
— Historia 2.0 (@Historia2punto0) May 14, 2018
Cop d’estat i dictadura
Franco es va unir a la revolta planejada per un grup de militars contra el govern. Espanya estava molt polaritzada ideològicament en aquest moment. S’estaven donant molts canvis socials i Franco, juntament amb els altres militars, defensava un sistema més conservador i autoritari de govern.
Els dies 17 i 18 de juliol de 1936 Franco va participar en l’“ Alçament Nacional”. Aquest cop d’estat va fracassar a Madrid, Barcelona, València i Bilbao, entre altres llocs, la qual cosa va conduir a la Guerra Civil. Gairebé tres anys després, l’1 d’abril de 1939, el bàndol revoltat es va fer amb la victòria i Franco va passar a concentrar tot el poder de l’estat en la seva persona.
19 mayo 1939: Francisco Franco preside el desfile de la victoria en la Guerra Civil desde una tribuna en el Paseo de la Castellana (renombrado como Av. del Generalísimo). Lleva camisa azul falangista y boina roja carlista. Inicia una dictadura de 36 años. pic.twitter.com/Yi92ly8jtV
— Historia S.XX y XXI (@historia_SXX) May 19, 2020
A aquesta victòria li va seguir una dura postguerra marcada per la fam, la persecució i l’exili de les persones contrària al dictador. Franco va instaurar un règim autàrquic –dependent econòmicament només en la producció interna del país-, d’ideologia nacional catòlica, totalitarista, centralista, antiliberal, antimarxista, de caràcter feixista en els seus inicis i de dictadura autoritària després.
La seva dictadura va estar molt influïda per la seva religió, el catolicisme. L’Església va tenir una presència important en el règim de Franco. També va ser aliat d’altres dictadors feixistes, com Adolf Hitler (Alemanya) i Benito Mussolini (Itàlia).
El 20 de novembre de 1975 Franco va morir després d’arrossegar complicacions mèdiques durant diversos mesos. El rei Joan Carles I el va succeir com a Cap de l’Estat, ja que el 1969 el mateix dictador el va nomenar com el seu successor. Quant a la presidència del Govern, Carlos Arias Navarro, que havia estat nomenat el 1973, va continuar fins a 1976.
Franco volia que el rei continués amb el seu règim autoritari. No obstant això, després de la seva defunció, el país va passar per un període de transició fins a aprovar una Constitució per convertir Espanya en una monarquia parlamentària. Actualment, el rei és el cap d’Estat però no pot aprovar lleis, mentre els representants polítics del país són elegits mitjançant eleccions.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
