És l’únic país de l’Àfrica que ha posat en marxa mesura reals per reduir les emissions contaminants
El planeta sencer s’enfronta al canvi climàtic i les greus conseqüències que pot tenir. L’augment global de temperatures posa en perill la supervivència de la flora i la fauna de la Terra, fins i tot de l’ésser humà. Les altes temperatures queden reflectides en les onades de calor que s’estan produint a diversos continents.
L’escalfament global també augmenta l’aparició de fenòmens meteorològics més violents, com ara les sequeres, incendis o huracans. A més, com que els pols es desfan, l’escalfament de la Terra té conseqüències sobre el nivell de la mar, que pot augmentar i provocar el desbordament de rius i llacs.
Per fer front a l’escalfament global i les seves conseqüències, els governs han de prendre decisions. La més important és reduir les emissions de gasos contaminants produïdes per l’activitat humana, que és la principal responsable del canvi climàtic.
Per aconseguir-ho, tots els països del món s’han de comprometre i complir els objectius de l’Acord de París: un tractat mediambiental que exigeix reduir l’augment de la temperatura global a 1,5 °C. D’aquesta manera, podrien evitar-se els pitjors efectes del canvi climàtic.
Prop de 200 països van signar l’acord l’any 2015, però això no vol dir que hagin complert. De moment, només un país del món s’ha compromès del tot per reduir les emissions contaminants: Gàmbia, un petit país situat a l’Àfrica Occidental.
És la conclusió de l’últim informe de Climate Action Tracker, una institució científica independent que supervisa l’acció dels governs envers del canvi climàtic i com es desvien respecte dels objectius fixats a l’Acord de París. L’informe compara les dades de prop de 40 països.
L’impacte del canvi climàtic a Gàmbia
Gàmbia és un país situat a l’Àfrica Occidental, envoltat per la frontera amb el Senegal. És el sisè país més petit del continent africà, amb poc més de 2 milions d’habitants. Pel que fa al seu nivell de vida, Gàmbia té un dels PIB (Producte Interior Brut) més baixos del món i la majoria de la població és pobra.
El país està situat a la riba del riu Gàmbia, que dona nom a la regió. Aquest riu travessa el centre del país i desemboca a l’oceà Atlàntic. Això fa que Gàmbia sigui un país on la majoria de la població viu pràcticament envoltada d’aigua.
La proximitat a l’aigua i les terres fèrtils han fet de l’agricultura un dels elements clau de l’economia. Malgrat això, com que és un país fluvial i costaner, també pateix algunes de les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
D’una banda, l’augment del nivell del mar afecta els aqüífers subterranis, que contenen aigua dolça que es fa servir per regar i per al consum humà; quan l’aigua salada del mar entra en aquests dipòsits naturals, l’aigua emmagatzemada ja no es pot utilitzar. D’altra banda, l’erosió de la costa també fa malbé els camps d’arròs i altres cultius.
El canvi climàtic també ha canviat els patrons del clima i ha aguditzat alguns fenòmens meteorològics. Ara els vents són cada vegada més forts i intensos, i assolen les comunitats. A més, cada vegada són més freqüents les sequeres prolongades, amb conseqüències perjudicials per a l’agricultura.
Tota aquesta situació provoca que molts dels seus habitants es converteixin en refugiats climàtics: persones que es veuen obligades a fugir del seu lloc d’origen per culpa de l’escalfament global. Així, es veuen obligats a buscar-se la vida en un lloc nou.
Gàmbia contra el canvi climàtic
Segons l’Acord de París del 2015, tots els països han de presentar un compromís real de reducció d’emissions contaminants al seu territori. En el cas de Gàmbia, aquest país espera reduir les emissions fins a un 44,4% l’any 2025.
Per aconseguir-ho, aquest país africà incrementarà l’ús d’energies renovables, sobretot amb el desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica. Segons l’avaluació dels experts de Climate Action Tracker, Gàmbia avança ràpidament gràcies al finançament parcial del Banc Mundial i la Unió Europea.
Per fer front als efectes del canvi climàtic, hi ha dues vies d’actuació: la mitigació (reduir les emissions de gasos contaminants) o l’adaptació (intentar combatre els canvis que ja s’estan produint). En aquest cas, Gàmbia no és un gran emissor de gasos d’efecte d’hivernacle, per això ha optat per una estratègia d’adaptació per minimitzar i resistir els efectes de l’escalfament global.
Entre les mesures adoptades, el govern gambià ha posat en marxa diferents projectes com la plantació massiva d’arbres per rehabilitar el sòl degradat als boscos i parcs naturals, o la restauració de sòl agrícola abandonat.
El principal obstacle del govern gambià per dur a terme els seus objectius és la falta de recursos econòmics: com que és un país en vies de desenvolupament, Gàmbia depèn de l’ajuda internacional per dur a terme la seva estratègia d’adaptació.
Així i tot, segons Climate Action Tracker, si la resta de països assumís compromisos semblants als de Gàmbia, la humanitat podria complir la meta d’evitar que la temperatura de la Terra pugi més de 1,5 °C de cara al 2050.
