“Gaudí és únic però també l’han sabut vendre molt bé, a vegades amb descrèdit d’altres”

Sabies que Gaudí va venir de Reus a Barcelona per estudiar? O que no era un estudiant especialment brillant? Per què creus que va ser un geni i que la seva obra continua inspirant arquitectes i atraient milions de turistes cada any? 

En el marc de l’especial informatiu sobre Antoni Gaudí, a Junior Report parlem de la figura i l’obra del geni universal amb Beli Artigas Coll, historiadora de l’art, divulgadora  i gran coneixedora de l’arquitecte. 

Gaudí era un geni?

Sí!

Per què?

Perquè és únic. Abans d’ell no hi ha res semblant, després d’ell sí. Això és el que defineix un geni. 

Se l’anomena el geni universal.

Tenia molt clar el que feia i també tenia una base, una educació. Primer cal formar-se i un cop t’has format, ser valent i creure en tu. Gaudí ho feia. A vegades li sortia bé i a vegades malament. 

No conec Gaudí, ni la seva obra. Què visito primer? 

Primer llegeix alguna cosa sobre ell i després ves a buscar aquelles obres menys conegudes: la Torre Bellesguard, les Cavallerisses Güell, el Park Güell que és enginyeria pura… a diversos llocs de Catalunya es pot anar a veure alguna obra de Gaudí.

En el teu cas, per què et va captivar tan Gaudí?

Vaig estudiar Història de l’Art i l’últim any de carrera vaig començar a fer pràctiques al grup de recerca de la Mireia Freixa, catedràtica d’Història de l’Art i experta en Gaudí. Era l’any 2002, l’Any Internacional Gaudí -150è aniversari del seu naixement-.

Aquest any vaig treballar amb alguns encàrrecs que se’m van anar fent i, sobretot, vaig conèixer una persona molt important: el doctor Bassegoda, gran coneixedor de Gaudí i un dels fundadors de la Càtedra Gaudí.

Com s’investiga sobre Gaudí?

M’agrada començar de zero, això és molt important, i no creure’m tot el que em diuen. 

I què has descobert sobre ell?

Se’l ven com una persona solitària, gairebé vivint en la misèria, religiosa al màxim, que va viure només per la Sagrada Família.. i quan l’estudies des del principi te n’adones que, com tot, té una evolució. 

Qui era Gaudí?

Va néixer a Reus, en una família de calderers que no era modesta. El seu germà gran Francesc, estudiava medicina a Barcelona i ell també s’hi va traslladar a fer el batxillerat. Eren una família molt unida amb uns pares molt pendents dels seus fills.

Amb qui viu Gaudí a Barcelona?

M’agrada parlar de la “Reus connection”, la gent s’ajudava, igual que ara. El 1870, quan arriba a Barcelona, no es pot pagar una habitació com a estudiant i va a viure amb el seu germà. Treballa de delineant, fa tertúlies amb els amics, va al Liceu…les cròniques el descriuren com algú molt elegant. A més es relacionava amb joves intel·lectuals de l’època, com Guimerà o Verdaguer. Van ser una generació molt important que es retroalimentava: un en sabia de literatura, l’altra d’arquitectura, l’altra d’història…

Gaudí era un estudiant brillant?

No treia notes espectaculars però tenia molt clar cap a on anava. L’estudi li interessava però no li interessava què li explicaven en aquell moment.

Què suposa la mirada de Gaudí?

Ell era trencador. Arribava als llocs on havia de construir, estudiava la història i preguntava quines eren les necessitats: unia el passat amb les necessitats del present. A la Torre Bellesguard, per exemple, hi vincula el passat residencial de Martí l’Humà -rei de la Corona d’Aragó- amb la voluntat de la família de fer-hi un xalet. Això demostra que era un geni.

De què li serveix la natura a Gaudí?

Per dues coses: estructuralment per a construir i simbòlicament per a decorar, i una cosa no té a veure amb l’altra. Per exemple a La Pedrera, la Casa Milà, les bases semblen arbres però després trobem la natura en molts altres edificis, com a la Sagrada Família, que no tenen a veure amb l’estructura. 

Expliques que de Gaudí se n’ha fet un relat turístic. En quin sentit?

És la història que se’ns vol vendre com que es va tancar a la Sagrada Família quan només hi va viure cinc mesos. Ell vivia sol al Parc Güell, tenia 60 anys, com havia de ser arribar a casa seva a ple hivern?. Per estalviar el trajecte un dia es va quedar a dormir a la Sagrada Família, el segon també..però no sabem si al mes de juny, si no l’hagués atropellat un tramvia, hauria tornat a dormir a casa seva.

Per què ens fascina tant Gaudí?

Perquè és un geni. Gaudí no és modernista, és ‘gaudinista’, és únic. Per exemple, de la Casa Amatller hi trobes una influència, de la Casa Batlló, no en trobes cap: és Gaudí. Però a banda que és únic, també l’han venut molt bé, a vegades amb descrèdit d’altres.

Què vol dir això?

Que ell no va treballar sol. No el podem separar. Ell tenia un taller d’arquitectura amb gent treballant per a ell. Una de les persones que s’està eliminant per donar més poder a Gaudí és Francesc Berenguer, molt important per entendre Gaudí.

Qui era Berenguer?

Era un estudiant de Reus, més jove que Gaudí, que va venir a Barcelona per estudiar la carrera. Gaudí, que era molt llest, veu que és un gran dibuixant amb moltes idees i l’incorpora a treballar al seu despatx. Però Berenguer no pot acabar la carrera, comença de molt jove a tenir fills i mor abans que Gaudí. Molta part de Gaudí se li deu a Berenguer, per exemple, ell va ser qui va dibuixar la façana del Palau Güell seguint les indicacions de Gaudí, potser alguna aportació personal de Berenguer hi ha en aquest disseny.

La importància de treballar el relat…

Jo em crec la història fins a la mort de Gaudí. A partir de l’any de la seva mort, el relat es menja el propi relat. Turísticament interessa.

La Sagrada Família i el Park Güell van atraure fins a 10 milions de turistes el 2024.

Hem de reivindicar que està molt bé Gaudí però ja que vindran a visitar-lo que coneguin més coses. Poden anar a la Casa Batlló però al costat hi ha la Casa Amatller (Puig i Cadafalch), que és preciosa. La història no s’explica amb una sola persona.