Les persones amb discapacitat intel·lectual aspiren a viure una vida plena en igualtat de condicions, també en el seu temps lliure
Fer esport, anar al cinema, gaudir d’un concert o quedar amb els amics semblen activitats bastant corrents. No obstant, formen part dels drets de tota persona. La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 considera que el lleure és un dret humà bàsic i fonamental en la vida d’una persona.
Malgrat ser un dret universal, les persones amb discapacitat intel·lectual es troben amb molts obstacles per gaudir-ne. Per exemple, quan la informació no és accessible, quan han de fer front a actituds discriminatòries o bé si les activitats tenen un sobrecost econòmic pel fet de ser “adaptades”.
Perquè totes les persones puguin gaudir d’aquest dret, el lleure ha d’evolucionar per ser més inclusiu i accessible. El temps lliure, el lleure i l’entreteniment es redueixen o fins i tot desapareixen si no compten amb la participació de tothom.
Com s’assoleix el lleure inclusiu?
L’objectiu de l’oci inclusiu és un oci sense barreres de cap mena, en el qual les persones amb discapacitat intel·lectual (entre molts altres col·lectius) puguin gaudir i participar com la resta de persones a festivals, bars i discoteques, festes majors, gimnasos i activitats esportives, campaments d’estiu…
Cada cop hi ha més opcions de lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual i que s’adapten a la diversitat de les seves necessitats, com ara excursions per a associacions de persones amb discapacitat, discoteques o tallers DIY.
Malgrat això, la falta d’accessibilitat és un dels obstacles més importants per al lleure inclusiu. Les barreres poden ser físiques i dificultar l’accés de les persones al lloc on es fan les activitats d’oci: escales, manca d’indicacions, il·luminació pobra… I a més a més, també existeixen barreres actitudinals, és a dir: actituds de rebuig que continuen provocant moltes situacions de discriminació.
🤩Fes de Dj per un dia!
Apunta't al taller de @Djspelcanvi i gaudeix de la música en una jornada lúdica!
Aquí més informació 👉 https://t.co/anAJiidtIM pic.twitter.com/eVm4H7QoSE
— Dincat (@_dincat) April 9, 2022
Cultura i estereotips
A banda de promoure el lleure inclusiu, també cal combatre els estereotips que envolten les persones amb discapacitat intel·lectual en el món de la cultura. Parlem de la forma en què la televisió, el cinema i la literatura representen el col·lectiu.
D’una banda, els personatges amb discapacitat intel·lectual no són habituals en pel·lícules, sèries i llibres, i molt menys en papers protagonistes. En comptes de donar veu a les reivindicacions del col·lectiu, aquesta manca de visibilitat en dificulta la inclusió en tots els àmbits de la societat.
D’altra banda, l’argument que interpreten els actors i les actrius amb discapacitat intel·lectual sempre està relacionat amb la seva discapacitat, és a dir, la discapacitat esdevé el centre de tot el que està relacionat amb el personatge i, tot sovint, les històries sempre acaben sent de superació.
Malgrat això, pel·lícules com Campeones (2018) de Javier Fesser han aconseguit canviar la visió del gran públic sobre les persones amb discapacitat intel·lectual. A través d’un equip de bàsquet format per persones amb discapacitat, el film mostra personatges creïbles i humans i n’explica les dificultats quotidianes amb humor.
Campeones també destaca perquè els protagonistes del film són persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Aquesta inclusivitat permet donar visibilitat als actors amb discapacitat, cosa poc habitual en la indústria cinematogràfica.
Altres exemples audiovisuals que fomenten la inclusió del col·lectiu són el documental La cumbre es el camino (2020), d’Álvaro Sanz, que mostra la primera expedició inclusiva a l’Himàlaia encapçalada per tres joves amb discapacitat intel·lectual; o la pel·lícula Yo, también (2009), que explica la història real de Pablo Pineda, el primer europeu amb síndrome de Down a obtenir un títol universitari, que també viu una història d’amor amb una dona sense discapacitat.
Fonts: Dincat, Plena Inclusió, Departament de Psiquiatria i Psicologia Social de la Universitat de Múrcia, Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP), Cinètica.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. Pots accedir a la nostra botiga per consultar el catàleg complet!
