Gaza, la zona més perillosa del món per ser periodista

Reporters sense Fronteres presenta el seu informe anual i revela que 155 periodistes han estat assassinats per Israel a Palestina i al Líban des de l'octubre del 2023

Reporters sense Fronteres (RSF) és una organització sense ànim de lucre que té com a objectiu defensar la llibertat de premsa al món i, enfortir la protecció als periodistes perseguits per la seva activitat professional. Cada any, l'entitat publica un informe anual sobre l'estat de la premsa al món.

El balanç del 2024 revela que hi ha hagut un “empitjorament alarmant” dels atacs contra periodistes. Durant aquest any, han estat assassinats almenys 54 professionals de la informació mentre exercien la seva feina, 31 en zones de conflicte. És la xifra més alta en cinc anys, segons alerta l'organització.

El periodisme és una professió que explica què passa al món i, sovint, investiga els més poderosos, com els governs o les grans empreses. Aquests professionals, a vegades, s'han d'enfrontar a pressions i amenaces que pretenen silenciar les seves històries. En aquest sentit, hi ha països on els periodistes no tenen garantida la seva seguretat.

L'informe revela que Gaza s'ha convertit en la zona més perillosa del món per informar. L'exèrcit israelià ha matat a més de 155 periodistes a Palestina i al Líban des de l'octubre del 2023, quan va començar la guerra. A més, Israel s'ha convertit en el tercer país amb més periodistes presos (41), només darrere de la Xina (124) i Birmània (61).

Com treballa un periodista en un conflicte armat?

La tasca dels periodistes en contextos de guerra està protegida per les Convencions de Ginebra de 1949, un tractat internacional que estableix els drets de les víctimes en un conflicte armat. Els reporters de guerra són considerats civils i, per tant, tenen dret a no ser atacats per poder exercir la feina amb seguretat. 

Tot i això, aquest acord no sempre es compleix. Molts periodistes són atacats deliberadament i pateixen detencions arbitràries i represàlies quan informen des de països en guerra. A això se sumen altres dificultats, com la censura, la dificultat per verificar la informació, o la manca d'accés als recursos bàsics com l’aigua o el menjar.

A tot el món, el nombre de periodistes assassinats per cobrir zones de conflicte (Orient Mitjà, Iraq, Sudan, Birmània i Ucraïna) ha assolit una xifra rècord des del 2020, assenyala Reporters sense Fronteres en el seu darrer informe. El 2024, a la Franja de Gaza han mort gairebé el 30% de tots els periodistes assassinats durant l'exercici de la seva professió.

A més, 550 periodistes han estat empresonats aquest any: la majoria a presons de la Xina, Birmània, Israel i Bielorússia. I 55 més han estat segrestats a països com l’Iraq, el Iemen o Mali. La majoria (38) van ser segrestats a Síria. La caiguda d'Al-Assad podria ser una oportunitat per rescatar aquests professionals.

Per què és important la feina dels periodistes?

Es diu que el periodisme és el “quart poder” en una democràcia, més enllà de l'executiu (el govern que executa les lleis), el legislatiu (el parlament que redacta les lleis) i el judicial (encarregat d'impartir justícia de manera independent).

En aquest context, el periodisme compleix una funció de vigilància. Els periodistes han de poder explicar si algun dels tres poders més ha actuat de manera indeguda o ha comès algun acte il·legal. Això permetrà als ciutadans saber què passa al seu país i actuar en conseqüència (manifestar-se, votar, exigir responsabilitats…).

Un dels exemples més clars d'aquesta funció del periodisme és el cas Watergate, quan dos periodistes del diari Washington Post van descobrir l’espionatge il·legal dut a terme pel govern dels Estats Units just abans de les eleccions presidencials del 1972. 

El periodisme és una professió essencial perquè proporciona informació veraç, supervisa el poder i fomenta el debat. Però els periodistes també tenen la seva responsabilitat: com a professionals, s'han de regir per un codi ètic per informar amb rigor, contrastant la informació i distingint els fets de l'opinió.