Francisco de Goya va dominar diferents técniques i va estar molt influenciat per la realitat social de la seva època
Enguany fa 275 anys del naixement de Francisco de Goya (1746-1828), un dels grans noms de la pintura espanyola. Des del Museu del Prado de Madrid fins a la National Gallery de Londres o el Metropolitan Museum de Nova York, les obres de Goya són presents a museus i galeries de tot el món.
L'obra de Goya és difícil de classificar en un sol moviment artístic: va ser un artista innovador que va avançar els grans moviments pictòrics que arribarien segles després. Per aquest motiu, molts crítics d'art i historiadors el consideren el pare de l'art contemporani.
Goya va néixer el 30 de març del 1746 al municipi aragonès de Fuendetodos, on els seus pares, d'origen basc i establerts a Saragossa, estaven de pas. De jove es va formar amb el mestre de dibuix i pintura José Luzán Martínez, a banda d'assistir a l'Acadèmia de Dibuix fundada a Saragossa el 1754.
Després de rebre el títol de Mestre de Pintura, entre 1770 i 1771 va viatjar a Roma per descobrir l'obra dels grans pintors italians. De tornada a Espanya va passar uns anys a Saragossa, on es va fer molt popular per les seves pintures religioses.
La seva fama va arribar fins a Madrid, on va aconseguir feina dibuixant cartrons que servien de model per brodar tapissos. A poc a poc i gràcies al seu talent, va ascendir fins a treballar a la cort reial de Carles III. Al palau tenia accés a les col·leccions de pintura dels reis, sobretot a Velázquez i els grans pintors de el Renaixement i Barroc, que van influir en les seves pintures.
Goya va estar molt conscienciat amb la realitat política i social de la seva època, i ho va plasmar en la seva obra amb un especial sentit de la ironia i la crítica social. A través dels seus quadres podem conèixer els costums del poble espanyol i la vida de la cort a finals del segle XVIII i principis del XIX.
En aquests quadres va reflectir la influència de la Il·lustració del regnat de Carles III, els conflictes dinàstics entre Carles IV i el seu fill, Ferran VII, les conseqüències de la Guerra de la Independència o l'Absolutisme de Ferran VII i l'exili a França.
Una de les característiques de Goya és la gran varietat de temes i tècniques que va utilitzar i la gran evolució artística que va experimentar al llarg de la seva trajectòria. En la seva obra trobem des de pintures religioses fins a escenes costumistes, retrats, temes històrics, bodegons, tauromàquia o mitologia. I va dominar tècniques com els frescos a l'oli sobre llenç, cartrons per a tapissos, gravats i litografies.
El seu treball destaca pel domini de la llum, les textures i l'ús del color. Però més enllà de la tècnica, l'obra de Goya destaca per la seva capacitat d'observació, el seu realisme i la seva habilitat per plasmar la psicologia dels personatges.
Les grans obres de Goya
La trajectòria artística de Goya està marcada per tres grans etapes. La primera coincideix amb el seu viatge a Itàlia i, en arribar a Madrid, el treball pintant cartrons a la Reial Fàbrica de Tapissos de Santa Bàrbara, on plasma activitats quotidianes de la gent de l'època.
El seu trebal li obriria les portes a la cort de Carles III, per a qui pintaria obres tan destacades com El Quitasol (1777), que forma part de la decoració del menjador de l'infant Carles.
En 1789 va ser nomenat pintor de cambra de Carles IV (el pintor que habitualment realitzava els encàrrecs de rei). L'any següent va dur a terme un dels seus grans projectes: el retrat de La familia de Carlos IV (1800), que seria el primer quadre de Goya a entrar al Museu del Prado.
El 1792 una malaltia el deixarà sord, fet que afecta el seu caràcter i la seva forma de veure el món. Poc després coneixerà la Duquessa d'Alba, a qui retratarà en dues de les seves obres més conegudes: La Maja Vestida i La Maja Desnuda. Es tracta de dues versions del mateixa retrat de la Duquessa d'Alba i destaca per la seva composició, la llum, el color i el seu atreviment.
L'esclat de la Guerra del Francès (1808-1814) farà que Goya caigui en una profunda depressió, agreujada per la seva sordesa, i que plasmarà en la seva obra retratant un món de temors i malsons. D'aquesta etapa destaca l'obra Los fusilamientos del 3 de mayo, on plasma amb dramatisme l'horror de la guerra.
D'aquesta època són també els famosos gravats Los desastres de la guerra que detallen les crueltats comeses en el conflicte.
La influència de Goya en l'art
En l'obra de Goya es fusionen els diferents moviments artístics de l'època, des del neoclacissisme al rococó. No obstant això, la seva figura ha passat a la història de l'art com un pintor que es va avançar a la seva època i va esdevenir un precursor dels grans moviments pictòrics que apareixerien a Europa durant el segle XIX i principis del XX.
Goya està considerat un precursor del romanticisme, un moviment que sorgeix a partir del 1820 a Europa i que destaca per la sensibilitat i subjectivitat. Goya va aportar una nova forma d'expressar els sentiments introduint l'anàlisi psicològica en obres com el retrat de La familia de Carlos IV o Los fusilamientos del 3 de mayo.
També es pot veure la influència de Goya en els pintors impressionistes, que a finals de segle XIX tracten de plasmar en les seves obres la impressió de la llum en els objectes i paisatges. En concret, la forma de pintar amb pinzellades soltes o en la forma de reflectir la llum a les seves obres, com va fer amb els retrats de la Duquessa d'Alba.
Goya també anuncia l'expressionisme que sorgirà a Alemanya a principis de segle XX amb les seves obres més fosques, les anomenades "pintures negres", com per exemple Saturno Devorando a un Hijo. En aquestes pintures va innovar en la composició i el dibuix renunciant al detall i prioritzant els trets més expressius.
Finalment, l'univers oníric i subconscient d'obres com El aquelarre va ser una clara influència per al moviment surrealista que va néixer a la dècada de 1920 i es basa en el subconscient per crear les seves obres.