28 gener 2023
spot_img
28 gener 2023
spot_img

Grans matemàtics i matemàtiques de la història

Fem un repàs a les grans figures, antigues i actuals, que van contribuir a millorar el món amb els seus descobriments matemàtics

Les matemàtiques tenen fama de ser complicades. No obstant això, aquest camp del coneixement ha fet contribucions molt importants al progrés de la humanitat, des dels principis d’Arquimedes fins als estudis de Sophie Germain o Emmy Noether.

En aquest article fem un repàs de grans noms de la història de les matemàtiques que van aconseguir escriure el seu nom al pedestal. 

 

Matemàtics clàssics

Les civilitzacions més antigues ja van interessar-se per la ciència i les matemàtiques. Fins a nosaltres han arribat escrits científics de genis que van viure fa milers d’anys a l’antiga Grècia o l’Imperi persa. Ells van ser els primers matemàtics, avançats a la seva època. 

Segles després, els teoremes i problemes matemàtics es van fer encara més populars a l’Edat Moderna. Repassem-ne algunes de les figures més destacades.

 

Euclides

Va néixer entorn de l’any 325 aC a Alexandria, ciutat de l’antiga Grècia, i se sap poca cosa sobre la seva vida. Se’l considera el “pare de la geometria” i és conegut sobretot per la seva obra Elements, un dels tractats més importants sobre geometria que ha influït sobre molts matemàtics, filòsofs i científics.

 

Pierre de Fermat

Advocat de professió, el francès Pierre de Fermat (1601-1665) és considerat el fundador modern de la teoria de nombres, una branca de les matemàtiques que estudia les propietats de les xifres numèriques. Fermat va col·laborar amb altres dos grans pensadors de l’època, René Descartes i Blaise Pascal, amb qui van desenvolupar la teoria de la probabilitat sobre fenòmens aleatoris que no poden ser determinats. 

Un dels problemes més famosos de la història de les matemàtiques porta el seu nom: l’últim teorema de Fermat, que va trigar més de 300 anys a ser demostrat. Abans de morir, el mateix Fermat va assegurar que el problema tenia una demostració meravellosa, però el marge de la pàgina on escrivia no tenia prou espai per deixar-hi constància…

 

Leonard Euler

Leonard Euler (1707-1783) va ser un dels matemàtics més reputats del segle XVIII. Va escriure un nombre inabastable d’obres sobre geometria, càlcul, mecànica, teoria de nombres, mètodes d’observació d’astronomia, matemàtiques associades a la tecnologia i fins i tot sobre assumptes públics. És conegut com un dels fundadors de les matemàtiques pures, és a dir, l’estudi de les matemàtiques sense tenir en compte les seves aplicacions pràctiques.

El 1727 va viatjar a Sant Petersburg (Rússia), on va ocupar la cadira a l’Acadèmia de les  Ciències. Les seves investigacions es van centrar en el càlcul integral, la trigonometria i les funcions logarítmiques, entre altres branques. El 1735 va perdre la visió d’un ull i el 1766 va acabar gairebé completament cec, però això no va afectar la seva determinació a seguir investigant.

 

Bernhard Riemman

El matemàtic alemany Bernhard Riemmann (1826-1866) va aportar una nova visió sobre els objectes matemàtics: elements que utilitzem en els problemes matemàtics com cercles o nombres. Les seves obres van tenir una gran influència per a la formulació de la teoria de la relativitat d’Albert Einstein. 

Riemman va estudiar matemàtiques a la universitat de Göttingen i a la de Berlín. El seu doctorat va ser un dels primers treballs a introduir la topologia, una branca de les matemàtiques que estudia certes propietats geomètriques que es mantenen inalterades sota determinades transformacions. El 1862 li van detectar tuberculosi i va morir quatre anys més tard. La majoria de les seves obres es van publicar pòstumament. 

 

Dones matemàtiques

Fins al segle XX tenim poca constància de dones matemàtiques, ja que moltes d’elles es van veure obligades a lluitar contra prejudicis i obstacles per dedicar-se a la ciència. Malgrat això, algunes van fer contribucions molt destacables al desenvolupament de les matemàtiques i de la nostra civilització. 

 

Hipàtia d’Alexandria

Hipàtia d’Alexandria (355 o 370-415) fou, a més de filòsofa i astrònoma, la primera dona matemàtica coneguda. Va seguir el camí del seu pare, el també matemàtic i astrònom Theon, i va obtenir un gran reconeixement en la seva pròpia època, tot i que les seves obres no s’han conservat. 

Va millorar el disseny de diversos artefactes científics com l’astrolabi, un instrument per determinar la posició i l’altura de les estrelles, o el densímetre, que mesura la densitat dels líquids. Va aconseguir resoldre alguns dels problemes matemàtics elaborats per Diofane, un dels pares de l’àlgebra. 

Hipàtia va ser assassinada per mantenir-se fidel a les seves creences, considerades paganes tant per cristians com per jueus. Avui en dia la seva figura simbolitza la dona lliure i el progrés enfrontat a la ignorància. 

 

Sophie Germain

La matemàtica parisenca Sophie Germain (1776-1831) va tenir un paper molt important en el reconeixement de les dones dins del món acadèmic. Va aprendre de forma autodidacta, i va utilitzar el pseudònim masculí “M. Le Blanc” per poder estudiar a l’Escola Politècnica de París, que llavors no admetia dones.

Malgrat els obstacles, el seu treball es va centrar en la teoria de nombres i posteriorment en la teoria de l’elasticitat, una investigació amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de les Ciències Matemàtiques de l’Acadèmia de París. Els seus estudis van servir de base per resoldre l’últim teorema de Fermat. 

 

Emmy Noether

Emmy Noether (1882-1935) fou una matemàtica alemanya que va aportar moltes innovacions en el camp de l’àlgebra. Després de la seva mort, Albert Einstein va declarar que era “el geni matemàtic creatiu més important des que va començar l’educació superior de les dones”. 

Com a dona hauria de conformar-se a ensenyar anglès i francès en escoles per a nenes, però va decidir assistir com a oient a classes d’universitat i va obtenir el seu doctorat a la universitat d’Erlangen sense poder cobrar. Fou la segona dona a aconseguir el títol de doctora en Matemàtiques i el seu treball va explorar els patrons matemàtics que hi ha darrere de la teoria general de la relativitat d’Einstein.

Va formular el seu propi teorema, el teorema de Noether, però haver d’esperar fins el 1919 per ser considerada professora acadèmica a la universitat de Göttingen. Mai  va poder donar classes sota el seu propi nom. Amb l’arribada dels nazis el 1933, fou acomiadada de la universitat i va haver d’anar-se’n a viure als Estats Units, on es va dedicar a l’estudi de l’àlgebra. 

 

Matemàtics d’avui

Malgrat no aparèixer en els mitjans ni gaudir de gaire reconeixement, alguns dels matemàtics d’avui han aconseguit fites que fa anys haurien sigut impossibles de resoldre.

Andrew Wiles

El matemàtic britànic Andrew Wiles (1953) ha dedicat gran part de la seva carrera a la teoria de nombres. Va passar a la història a la dècada de 1990 quan va publicar la demostració del teorema de Fermat, que havia restat sense resoldre des del 1637. Va trigar set anys a trobar-hi una solució i ho va fer desenvolupant teories matemàtiques desconegudes fins llavors.

Com a reconeixement al seu treball, l’any 2000 va ser nomenat membre de l’Orde de l’Imperi Britànic, i el 2016 va rebre el Premi Abel, atorgat per l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. 

 

Grigory Perelman

Grigory Perelman (1966) és un matemàtic rus que va resoldre la hipòtesi de Poincaré, un complex problema matemàtic. El seu descobriment li va valer la prestigiosa Medalla Fields, atorgada per la Unió Matemàtica Internacional (IMU) cada quatre anys, tot i que va acabar rebutjant el premi: “No soc un heroi de les matemàtiques. Ni tan sols tinc tant d’èxit, per això no vull que tot el món em miri”, va explicar llavors.

La hipòtesi de Poincaré és un dels Problemes del Mil·lenni, set problemes matemàtics que encara no s’han resolt (a excepció de la hipòtesi de Poincaré). L’Institut Clay de Matemàtiques, una institució dedicada a la divulgació de les matemàtiques, ofereix un milió de dòlars per cada problema solucionat. 

Fonts: Wiris, Britannica, BBC

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -