Com hem arribat fins al referèndum de l’1 d’octubre?

El vaixell Mody Dada, amb dibuixos del ‘Piolín’ i el ‘pato Lucas’, al port de Barcelona on s’allotgen els policies enviats per l’Estat com a part del desplegament policial per l’1 d’octubre (Ricard Pérez / ACN)

El moviment independentista a Catalunya ha viscut en l’última dècada diversos fets clau, des de l’aprovació del nou Estat fins la votació de l’1-O

L’origen del procés sobiranista que viu Catalunya podria buscar-se molt lluny en el temps. Però en l’última dècada el moviment independentista a Catalunya ha evolucionat de manera exponencial. Repassem en aquesta cronologia de Junior Report els esdeveniments que han marcat els últims anys fins arribar a la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.

2005

A finals de l’any 2005, el Parlament de Catalunya aprova un nou Estatut d’Autonomia, un document que fixa les normes i les lleis per regular el funcionament de la comunitat autònoma de Catalunya.

2006 

Mesos després, l’Estatut és validat pel Congrés dels Diputats amb algunes modificacions. Al juny de 2006, Catalunya celebra un referèndum per consultar l’opinió dels ciutadans sobre aquest document. Un 49% del cens (la població que pot votar) participa a la consulta i un 70% vota SÍ al nou estat.

Per la seva part, el Partit Popular, contrari a l’Estatut, decideix presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, la institució que vetlla pel compliment de la Constitució espanyola, que és la llei fonamental que regula l’Estat.

2010

 

La capçalera de la manifestació del 10 de juliol amb el lema ‘Som una nació. Nosaltres decidim’ (Arxiu / ACN/ Oriol Campuzano)

Tres anys després, el Tribunal Constitucional dicta sentència i anul·la alguns dels articles de l’Estatut de Catalunya perquè considera que el Govern s’atorga poders i competències que no li corresponen.

Pocs dies després, el 10 de juliol, un milió de ciutadans catalans -segons la Guàrdia Urbana- surten als carrers de Barcelona per mostrar el seu descontentament davant la sentència. És la primera de les grans manifestacions dels últims anys.

2012

El 2012, el president de la Generalitat, Artur Mas, intenta negociar amb Mariano Rajoy, president del Govern espanyol, un pacte fiscal: una nova manera de distribuir els diners que Catalunya aporta i rep a través dels seus impostos.

El president de Catalunya Artur Mas s’entrevista amb el president del Govern Mariano Rajoy a la Moncloa per parlar de la negociació del pacte fiscal. Era l’any 2012 (Dani Duch)

El rebuig del Govern espanyol a tractar la qüestió provoca que Artur Mas convoqui eleccions el 25 de novembre de 2012. El Govern que sorgeix d’aquests comicis anuncia la seva voluntat de convocar una consulta d’autodeterminació, és a dir, una votació per a que els ciutadans de Catalunya poguessin expressar la seva opinió sobre el tema.

Aquell mateix any, l’11 de setembre, Diada de Catalunya, més d’1,5 milions de catalans-segons la Guardia Urbana de Barcelona- tornen a sortir als carrers per reivindicar el dret a decidir el futur de Catalunya.

2013

Per donar suport al referèndum d’autodeterminació, l’11 de setembre de 2013 prop d’1’6 milions de persones – segons la Generalitat- fan una gran cadena humana de 400 km creuant per la costa tota Catalunya.

Imatge de la cadena humana de l’11 de setembre de 2013 (Pedro Madueño)

2014

El Govern espanyol manté la mateixa postura durant tot el 2014: que un referèndum d’aquest tipus és il·legal i que el Govern de la Generalitat no pot convocar la consulta.

Tampoc canvia d’opinió després que, per tercer any consecutiu, 1’8 milions de persones – segons la Guàrdia Urbana de Barcelona- es manifestessin durant la Diada amb una V gegant per reivindicar la seva voluntat de votar.

Per la seva part, el Govern aprova a la tardor una llei per convocar de manera oficial la consulta el 9 de novembre de 2014. Tant la llei com la convocatòria són rebutjades pel Govern espanyol i el Tribunal Constitucional prohibeix la seva celebració.

Cua de votants a una escola de Barcelona (Mané Espinosa)

Tanmateix, 2,3 milions de persones van votar aquell diumenge, un 37% del cens electoral. El SÍ a la independència de Catalunya guanya amb més del 80% dels vots. El president Artur Mas i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega són denunciats i, més tard, condemnats per desobeir les ordres del Tribunal Constitucional.

2015

Durant la celebració de l’11 de setembre, 1,4 milions de persones –segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– tornen a manifestar-se als carrers de Barcelona per reclamar el dret a decidir.

La Meridiana de Barcelona es va omplir de manifestants a favor de la independència a la Diada de 2015 (David Airob)

A principis d’aquest any, el Govern català anuncia unes noves eleccions que tindran lloc el 27 de setembre de 2015. El resultat d’aquestes eleccions és especialment important perquè, si guanyen els partidaris de la independència, el Parlament de Catalunya contaría amb una majoria de diputats per iniciar el procés independentista.

En aquestes eleccions, els partits polítics independentistes aconsegueixen una majoria de 72 dels 135 escons del Parlament.

2016

A principis de 2016, el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anuncia que el Govern convocarà un referèndum sobre la independència en menys de 18 mesos.

Durant la Diada d’aquest any, cinc manifestacions multitudinàries per tota Catalunya mostren el suport a la celebració de la consulta.

2017

El Govern intenta negociar un referèndum pactat amb el Govern espanyol, que manté el seu no a la consulta.

El 6 de setembre, el Parlament de Catalunya aprova la llei per convocar el referèndum i fa la convocatòria oficial per l’1 d’octubre de 2017. Els partits contraris a la independència de Catalunya critiquen que el Govern hagi aprovat la Llei del Referèndum sense seguir el procés habitual i sense debatre-la amb el Parlament.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb la resta del Govern després de l’aprovació de la llei per convocar el referèndum. Mig Parlament estava buit per la protesta dels partits no independentistes (Manu Fernández /AP)

El Govern espanyol reacciona denunciant als responsables polítics de la consulta i el Tribunal Constitucional prohibeix la votació. El 20 de setembre, la Guardia Civil deté a 14 persones acusades de participar a la preparació del referèndum. El Ministre de l’Interior envia agents policials a Catalunya, que realitzen una sèrie de registres per requisar cartells i paperetes.

Informa’t de tot a Junior Report Castellano | Català | English

COMPARTIR
Article anteriorLes claus de l’1-O
Article següentReferèndums al món

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here