Una productora estatunidenca podria estar preparant una nova versió de ‘La Casa de Bernarda Alba’ ambientada a la ciutat de Miami
La Casa de Bernarda Alba (1936) és una de les obres més conegudes del poeta i dramaturg espanyol Federico García Lorca, que narra un drama ambientat a l'Espanya rural de principis del segle XX. A més de representar-se sobre l'escenari, el text també s'ha adaptat al cinema i la televisió diverses vegades.
Ara, la productora estatunidenca A24 podria preparar una nova adaptació cinematogràfica d'aquesta obra de teatre, segons informa el portal Geek Vibes Nation. Si bé la mateixa productora no ho ha confirmat, la notícia s'ha fet viral a les xarxes socials i s'han fet públics alguns detalls de la nova versió.
La pel·lícula es titularà Alba i es començarà a rodar aquest estiu, sense tenir encara una data d'estrena. L'adaptació anirà a càrrec de Francisca Alegría, directora i guionista xilena que viu als Estats Units.
La nova versió d'aquest drama rural s’explicarà des d'una perspectiva moderna i traslladarà la història a la ciutat de Miami, on viu una de les comunitats de llatins més importants dels Estats Units. Amb aquest canvi d'època i escenari, els productors esperen fer una pel·lícula més comercial i connectar amb el públic més jove.
A més, el repartiment comptarà amb actrius molt populars actualment, com Jenna Ortega (protagonista de la sèrie Miércoles a Netflix) o Camila Mendes (que es va fer famosa a la sèrie Riverdale), que interpretaran dues de les germanes Alba. També Danny Ramirez, actor estatunidenc d'ascendència colombiana i mexicana, que va participar a Top Gun: Maverick.
A24 és una empresa dedicada a la producció i distribució de sèries i pel·lícules als Estats Units. Entre els seus projectes més famosos destaquen la pel·lícula Moonlight (2016), que va guanyar l'Oscar a Millor Pel·lícula, o la sèrie de televisió Euphoria. També és la distribuïdora de The Whale (2022) i Tot a la vegada a tot arreu (2022), dos dels títols favorits als Premis de l'Acadèmia d'enguany.
El drama de Bernarda Alba
Lorca va escriure La casa de Bernarda Alba el 1936, el mateix any que va esclatar la Guerra Civil a Espanya. L'obra descriu l'ambient de repressió que es vivia al món rural, on la religió i les tradicions s'imposaven a la llibertat i les ganes de viure.
Bernarda Alba és una dona que es queda vídua per segona vegada als 60 anys. Llavors decideix passar els següents vuit anys vivint en un dol rigorós, sense sortir de casa ni relacionar-se amb altres persones. Això inclou les seves cinc filles, que de sobte veuen com un dol imposat enfosqueix la seva joventut.
Aquesta situació tan difícil crea moments de drama i tensió entre les germanes, desesperades per sortir de casa i viure la seva vida. La Bernarda és una mare estricta i poc afectuosa, i imposa el seu poder de manera autoritària sobre tots els membres de la casa: les seves filles, la seva mare i les criades.
La història tracta altres temes com el paper secundari de la dona en la societat, especialment als entorns rurals, on encara no havien arribat les primeres reivindicacions feministes de les ciutats. A La Casa de Bernarda Alba, les dones depenen dels homes i han de dedicar la vida a servir-los i complir amb les tasques domèstiques (a falta d’un home, la Bernarda adopta el paper de patriarca i imposa la seva autoritat).
L'obra no es va poder publicar fins al 1945, anys després de la mort de Lorca. L'actriu catalana Margarida Xirgu, que era amiga de Lorca i va haver d'exiliar-se durant la dictadura franquista, va portar l'obra fins a l’Amèrica Llatina perquè es pogués representar. L'estrena mundial es va fer al Teatre Avenida de Buenos Aires el 8 de març del 1945, amb Xirgu interpretant el paper de Bernarda Alba.
Lorca, poeta del poble
Federico García Lorca (1898-1936) va ser el poeta més destacat de la literatura espanyola al segle XX, a més d'autor d'una dotzena d'obres teatrals i d'un llibre de viatges. La seva mare, mestra d'escola, li va inculcar des de molt petit l'amor per la literatura, la música i les arts en general.
El 1915 va començar la carrera de Filosofia i Lletres a la Universitat de Granada i el 1919 es va traslladar a Madrid. A la capital va trobar un món ple d'interessos i noves idees, molt diferent de l'entorn de províncies que sempre havia conegut, i va entrar en contacte amb altres joves intel·lectuals de l'època com el cineasta Luis Buñuel, el poeta Rafael Alberti o el pintor Salvador Dalí.
El 1921 va tornar a Granada i va conèixer el compositor Manuel de Falla, amb qui va iniciar diversos projectes. Va ser llavors quan va escriure el famós Poema del cante jondo i les seves primeres cançons i romanços. El 1924 va començar a escriure una altra de les seves obres mestres: el Romancero gitano.
Entre el 1929 i el 1930 va viure a Nova York, on el van convidar per fer unes conferències a la Universitat de Columbia. Aquesta experiència li va oferir nous temes per a la seva obra: el capitalisme, el pes de la industrialització i la tecnologia per davant de la humanitat, la discriminació entre classes… tots van quedar plasmats al poemari Poeta en Nova York (publicat el 1940, quatre anys després de la seva mort).
Quan va tornar a Espanya va començar a col·laborar amb el Ministeri d'Educació de la Segona República, que volia renovar l'enfocament educatiu a Espanya. Lorca va treballar en un projecte per representar obres del Segle d'Or a diferents ciutats i pobles, un intent de culturizar les zones més rurals.
El 1933 va passar una temporada a Buenos Aires (Argentina), on les seves obres de teatre van tenir molt d'èxit. De tornada a Espanya, va tenir una de les etapes més productives i va escriure títols com Yerma, Doña Rosita la soltera o La casa de Bernarda Alba. No obstant això, la tensió política i social als carrers cada vegada era més evident i Lorca de seguida va ser assenyalat per la seva homosexualitat i les seves idees progressistes.
Després del cop d'estat liderat per Francisco Franco al juliol del 1936, qualsevol persona vinculada amb les autoritats republicanes es va convertir en un objectiu del bàndol sublevat. Lorca va ser detingut a la casa familiar de Granada el 16 d'agost del 1936 i afusellat dos dies més tard. El seu cos va ser enterrat en una fossa comuna i encara avui no s’ha identificat.